ACN Barcelona – Una recerca liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha determinat quina és la manera més efectiva de parlar amb les persones amb Alzheimer perquè la seva reacció emocional i els seus nivells d’atenció i comprensió siguin els millors possibles. La conclusió és que el més efectiu és parlar-los amb afecte però amb fermesa, amb una entonació variada, marcar les paraules importants, esforçar-se en l’articulació, fer servir una velocitat pausada i una intensitat mitjana, i mantenir un to mitjà o greu. Per contra, cal evitar parlar-los ràpid, amb paternalisme, amb una intensitat alta, un to agut i una entonació monòtona, que no remarqui les paraules importants ni articuli suficientment els termes.
La investigació es basa en dos estudis diferents, amb un total de 312 participants, entre els que hi ha cuidadores i persones amb Alzheimer. Les conclusions s’han publicat a la revista ‘Health Communication’. La recerca compta amb la col·laboració del Centre de Referència Estatal d’atenció a persones amb Alzheimer i altres demències (CREA).
L’article exposa els resultats d’una primera recerca amb una mostra de 252 persones cuidadores: 132 familiars i 120 professionals. Els participants van fer una enquesta sobre la importància que donen a la comunicació amb les persones amb Alzheimer i quines creuen que són les millores estratègies per fer-ho. També un test auditiu, en què escoltaven les mateixes instruccions expressades de diferents maneres per valorar quina era la més adequada.
La responsable de la recerca, Emma Rodero, ha apuntat que els resultats contribueixen a aconseguir un procés de comunicació efectiu perquè el pacient comprengui i realitzi les tasques amb un estat d’ànim i motivació òptim i pal·liar situacions conflictives o estats d’ansietat que es produeixen en el dia a dia.
Un dels principals resultats és que el 93,7% de les persones cuidadores no professionals, normalment de l’entorn familiar del pacient, necessiten més formació en aquesta matèria.
L’enquesta indica també que el 90% de les persones cuidadores consideren que la comunicació juga un paper clau a l’hora de tenir cura de persones amb aquesta demència i que la manera de parlar provoca emocions sobre els pacients. D’altra banda, aproximadament un 83% dels cuidadors familiars para atenció a la manera de parlar o percep que la forma de fer-ho pot afectar el nivell d’atenció dels pacients.
En un segon estudi, dins de la mateixa recerca, es va fer un experiment amb 60 persones, 30 d’elles en una fase primerenca de la malaltia d’Alzheimer i 30 d’un grup de control. En aquest cas, se’ls va fer un test auditiu, monitoritzant la seva reacció fisiològica davant d’instruccions pronunciades de diferents maneres. Cada pacient portava cinc elèctrodes en diferents parts del cos, que registraven les variacions de la seva activitat cardíaca, la seva respiració, el seu sistema nerviós perifèric, mentre escoltaven les instruccions pronunciades de diferents maneres. Durant el procés d’escolta, també se’ls va aplicar un sistema de reconeixement facial d’emocions.
Tots dos estudis formen part del projecte titulat “Variacions prosòdiques per millorar la resposta cognitiva i la interacció comunicativa de les persones amb Alzheimer amb els seus cuidadors”, finançat pel Programa Estatal d’I+D+I Orientat als Reptes de la Societat del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
