ACN Girona – La Diputació de Girona compra per 690.000 euros els Banys Àrabs, una de les joies romàniques de la ciutat. Tot i que estan oberts al públic i són visitables des de fa gairebé un segle, aquest element del patrimoni del Barri Vell ha estat fins ara propietat d’una congregació religiosa, juntament amb el convent que hi ha a la mateixa finca i d’on van marxar les darrers monges l’any 2017. El diputat delegat de Compra Pública de la Diputació de Girona, Joan Plana, ha afirmat que l’adquisició dels Banys Àrabs és una “fita important” perquè una peça patrimonial important, que data del segle XII, passa a ser pública. La gestió i la regulació de l’accés continuarà fent-la el Consell Comarcal del Gironès, com fins ara.
“És una fita important perquè un emblema del patrimoni gironí, com són els Banys Àrabs, passen a ser de titularitat pública”, ha afirmat el diputat Joan Plana. L’equip de govern de la Diputació de Girona porta l’operació de compra a aprovació del ple d’aquest dimarts.
Aquesta joia del patrimoni està situada al cor del Barri Vell, entre la basílica de Sant Fèlix i la muralla. Declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en realitat no són àrabs, sinó que són uns banys públics del romànic tardà edificats el segle XII i refets al llarg del segle XIII.
Segons recull el web dels Banys Àrabs, l’any 1194 es parla per primer cop de l’existència d’uns banys públics a Girona. L’edifici va acabar parcialment destruït el 1285, durant el setge de les tropes de Felip l’Ardit de França i l’any 1294 el rei Jaume II va encarregar-ne la reconstrucció a Ramon Taialà, ciutadà de Girona. El 1342 eren propietat d’Arnau Sarriera, metge personal de Pere III el Cerimoniós.
La investigació històrica apunta que durant l’edat mitjana una part dels banys van servir temporalment de micvé a la comunitat jueva de la ciutat i el 1618 van passar a mans d’una comunitat de monges caputxines, que el van convertir en part de la seva clausura. No va ser fins al segle XIX que es van començar a donar a conèixer al món i, posteriorment, estudis de Josep Puig i Cadafalch van servir de base per a la cessió d’ús a la Diputació de Girona, l’any 1929.
Segons ha explicat Plana, a través d’aquest conveni la Diputació s’ha encarregat, al llarg de pràcticament un segle, del manteniment de l’espai. Tot i això, la gestió l’havia assumit, també a través d’un acord, el Consell Comarcal del Gironès.
Ara, la Diputació ha arribat a un acord amb la congregació religiosa per comprar els Banys Àrabs per 690.000 euros. “Ho entenem com un acte de justícia perquè allò que és lògic és que formin part del patrimoni públic per poder-ne garantir la protecció, la divulgació i la gestió d’acord amb l’interès públic”, ha conclòs Plana.
