ACN Barcelona – La diàspora siriana a Catalunya anhela “unitat” i “democràcia” al seu país després de la caiguda de Bashar al-Assad. La Nour Salameh, l’Aseel Massoud i l’Ahmad Massoud, tres exiliats a Catalunya, expliquen a l’ACN com han viscut aquests darrers dies el ràpid avanç dels rebels que han acabat amb el règim i una guerra civil de tretze anys. “La població siriana ha demostrat que el canvi és possible encara que sigui molt difícil”, assegura l’Aseel. Tots tres reivindiquen la revolució i la lluita contra la “barbàrie” del dictador. També recorden el dolor que ha patit el poble sirià. Ara comença una nova etapa que veuen amb “incertesa”, però també amb “esperança”.
“S’obren unes portes que no sabíem que existien al nostre país. Tinc l’esperança que la meva família pugui venir a Catalunya, conèixer aquesta ciutat meravellosa, i tornar a Síria per explicar què hi ha aquí”, diu l’Aseel, que viu a Barcelona des de fa més de vuit anys amb la seva parella, l’Ahmed.
Ella és metge, nascuda a Sweida, al sud de Síria. Ell és de la capital, Damasc, on va estudiar relacions internacionals. Tots dos són músics formats al conservatori del Liceu i amb la seva música volen demostrar que Síria és molt més que “guerra i mort”.
<strong>Dies intensos abans de la caiguda</strong>
Com milions de sirians expulsats per la guerra, tots dos han seguit amb sorpresa el ràpid avanç de l’Organització per a l’Alliberament de Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab) fins a Damasc. Tretze anys després de l’inici d’una revolució que reclamava reformes i llibertat, i d’una guerra civil que ha matat gairebé 618.000 persones, segons les últimes dades de l’Observatori Sirià per als Drets Humans, els rebels de l’HTS han derrotat a Al-Assad. I ho han fet en menys d’una setmana.
“Quins dies! Ha sigut molt intens… Hem aconseguit el que la població siriana esperava des de fa 13 o 14 anys”, diu alleugerida. L’Aseel pot “somiar de nou”, pensar en seure a taula amb tota la família, i respirar més tranquil·la pels seus germans, que s’exposaven al servei militar obligatori. “Estem feliços, alliberats i preocupats pel futur que li espera al país. Però esperança sempre n’hi ha… Mai vam imaginar que podríem viure aquest dia”.
També l’Ahmad està content per la caiguda del règim, però demana precaució abans de saber cap on s’encamina el país ara que el grup islamista HTS dirigeix el govern de transició. “És el somni de 27 milions de persones. Som lliures de pensar, somniar i créixer”. “Tenim ganes de tenir fills perquè puguin créixer amb aquest nou país”, afirma.
<strong>Incertesa per la nova etapa</strong>
En una entrevista a l’ACN, la Nour, de 42 anys, recorda els seus temps treballant a l’agència de notícies estatal siriana. Pocs mesos després d’esclatar la revolució, la Nour va fugir amb el seu marit per no contribuir a la “propaganda” i per por a ser detinguda, malgrat provenir d’una família alauita ben considerada pel règim d’Al-Assad. Va venir a Catalunya a estudiar un màster a la Universitat Rovira i Virgili, però veient la “barbàrie” de la guerra va estar ajudant en camps de refugiats a Turquia i va donar suport als consells locals en les zones alliberades. El 2016 va tornar a Tarragona per fer el seu doctorat i documentar la seva experiència.
Igual que l’Aseel i l’Ahmad, la Nour ha viscut amb inquietud aquests últims dies. Encara està paint tot el que ha passat i li costa trobar les paraules: “Necessitem temps per celebrar aquest moment històric, pensar i intentar recuperar l’equilibri emocional”. Amb tot, veu amb esperança el canvi després de dècades de repressió, assassinats, tortures i violacions sota el règim d’Al-Assad.
“El pitjor ja ha passat, però hi ha el perill que això es transformi en una cosa que no volíem. Una Síria que no respecti les llibertats”, avisa la Nour. Com ella, l’Ahmad desitja una “democràcia veritable” i “unida”, malgrat les diferències religioses, ètniques i ideològiques al país: “L’amor i el respecte és l’únic que ens pot salvar”.
<strong>Els drets de les dones</strong>
L’Aseel opina que l’HTS està demostrant “bona intenció”, i la Nour valora que per ara s’hagin compromès a “respectar la diversitat de Síria”, tot i que admet els dubtes sobre si la seva ideologia islamista serà “radical o no”. “No són radicals com ISIS, tenen una ideologia diferent de la meva, però hem de poder parlar”, diu.
Una de les qüestions que defensa la Nour són els drets de les dones en la nova Síria. “Hem de reclamar el nostre paper, no hem sacrificat perquè ara ens deixin al marge”. A més, la Nour està en contacte amb organitzacions de dones per intentar refer “llaços” entre revolucionàries i dones afins al règim d’Al-Assad amb una perspectiva de reconciliació: “Hem d’intentar escoltar-nos”.
<strong>Tornar a Síria?</strong>
Tots tres han fet arrels a Catalunya en aquesta última dècada. L’Aseel i l’Ahmad no es plantegen tornar a Síria per ara, però sí que els agradaria anar a veure la seva família allà i que ells vinguin de visita a Barcelona.
A la Nour, en canvi, la idea sí que li ha passat pel cap, però és aviat per prendre decisions. Després d’onze anys exiliada, tornar a Síria és “un repte personal” perquè encara pot passar “qualsevol cosa”. I afegeix: “Catalunya també és casa meva”.
