Edició 2316

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 27 de novembre del 2024
Edició 2316

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 27 de novembre del 2024

La degana i l’exdegana de Barcelona i un magistrat opten a presidir el TSJC en substitució de Barrientos

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’actual jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, la seva predecessora en el càrrec, Mercè Caso, i el magistrat de Barcelona Guillem Soler són els tres candidats a presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha recollit dins de termini. Caso, degana del 2013 al 2021, magistrada de l’Audiència i membre de la progressista Jutges per la Democràcia, i Ferrando, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), són les favorites, mentre que Soler, jutge de primera instància i d’Àgora Judicial, és el tercer en discòrdia. No obstant, les votacions del CGPJ fan equilibris entre molts altres càrrecs.

Les associacions centristes Associació Francisco de Vitoria o Fòrum Judicial Independent, que han guanyat clarament les eleccions a membres electes de la sala de govern del TSJC, no han presentat candidats per substituir l’actual president, Jesús María Barrientos, de la Francisco de Vitoria. Els vocals del Consell General del Poder Judicial avaluaran els mèrits de cadascun, els escoltaran en una breu exposició i votaran.

Publicitat

Barrientos presideix el TSJC des del 2016 i ha presidit alguns dels judicis més importants del ‘procés’ independentista com el del 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, o contra l’expresidenta del Parlament Laura Borràs. A més, durant els moments més tensos del 2017 va ordenar que fos la Policia Nacional qui vigilés el Palau de Justícia de Barcelona, seu del TSJC i de l’Audiència, perquè no es refiava del tot dels Mossos d’Esquadra davant de possibles atacs de manifestants independentistes. Sectors independentistes li van retreure que marxés d’un acte públic, a principis del 2018, després que el president del Parlament aleshores, Roger Torrent, anomenés ‘presos polítics’ als independentistes empresonats.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió