ACN Barcelona – La comissió d’estudi del model policial del Parlament ha aprovat aquest divendres “retirar urgentment” l’ús dels projectils de foam més lesius que fan servir els Mossos d’Esquadra. Ho ha fet amb els vots a favor de JxCat, comuns i CUP, i l’abstenció d’ERC, que també han servit per aprovar estudiar la substitució del foam per mitjans “igual d’eficaços i potencialment menys lesius”. Mentre se segueixin utilitzant aquests projectils viscoelàstics, el Parlament insta la policia catalana a incorporar eines tecnològiques per geolocalitzar i registrar les actuacions amb vídeo i àudio per permetre la seva traçabilitat. El PSC, Cs i Vox hi han votat en contra. La comissió també ha aprovat altres mesures, que es portaran al ple per ser debatudes.
La proposta de conclusió ha estat transaccionada entre JxCat i ECP, i inclou altres punts. A banda de la retirada dels projectils SIR-X, s’insta a prohibir tècniques dels antiavalots com el carrusel de furgonetes o altres “potencialment perilloses” per als manifestants. També s’insta a establir un procediment transparent davant de la incorporació de nou material policial, que compti amb una avaluació prèvia independent sobre el seu caràcter lesiu. En el mateix sentit, s’insta a revisar els protocols d’ús de les actuals eines policials.
La votació ha anat molt ajustada i si s’hagués votat al ple hi podria haver hagut un empat, tenint en compte que el PP no ha participat de la comissió, Vox no tenia tots els vots disponibles, i a més hi ha dos diputats no adscrits del PP i Vox. També ha anat molt ajustada una proposta d’ERC per obligar els agents antiavalots a rotar periòdicament d’unitat, ja que ha estat votada només pels comuns i ha tingut l’abstenció de Junts i la CUP. L’oposició del PSC, Vox i Cs ha provocat un empat a 41 escons, i la proposta ha quedat rebutjada.
En matèria d’ordre públic també s’han aprovat propostes per enfortir la mediació en les manifestacions, mantenir el model de distància i reforçar la transparència a través d’un portal web amb informació sobre la legislació, els drets i obligacions de cada part i la informació sobre mobilitzacions concretes. ERC, Junts i comuns també han aprovat adaptar tots els protocols policials d’ús d’armes a les conclusions de la comissió.
Esquerra també ha defensat la creació d’una oficina d’atenció a les persones que hagin estat víctimes de vulneracions de drets humans en el marc de l’ús de la força dels cossos policials per reparar, si s’escau, el dany causat. El text ha quedat aprovat amb el suport dels grups parlamentaris d’Esquerra, la CUP i els comuns, malgrat l’abstenció de Junts i els vots en contra dels socialistes, Ciutadans i l’extrema dreta.
No s’ha aprovat la proposta del PSC de restituir la defensa jurídica dels agents antiavalots denunciats o lesionats, ni la de Junts de delegar aquesta defensa jurídica en despatxos externs de la Generalitat contractats per concurs públic.
<strong>Organisme de control extern</strong>
Tampoc s’ha aprovat la proposta d’ERC, CUP i comuns de crear un organisme extern de control dels Mossos, així com tampoc la proposta socialista que sigui el Síndic de Greuges el mecanisme extern i independent de control de l’actuació policial. La proposta només ha tingut el vot dels socialistes, l’abstenció dels comuns i Cs i l’oposició de la resta.
Una proposta transaccionada entre republicans i comuns sobre informació també ha estat aprovada amb els vots de la CUP, l’oposició de PSC i Cs i l’abstenció de JxCat i Vox. Insta la Comissaria General d’Informació dels Mossos a rendir comptes davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades del Parlament i a proporcionar-li tota la informació que demani. A més, haurà de fer una memòria anual detallada de tota la seva activitat i una directiva biennal on es determinaran les prioritats en relació als riscos i amenaces per a la seguretat pública de Catalunya. Una proposta de Junts aprovada per la CUP, PSC i comuns també insta la DAI, la Divisió d’Avaluació i Serveis (DAS), el cap dels Mossos i el director general de la Policia hauran de fer informes anuals per a la comissió d’Interior o la de Matèries Secretes.
En canvi, els republicans també havien posat sobre la taula que per consolidar el model policial de forma integral es dotés la Divisió d’Afers Interns dels Mossos de la capacitat de treballar també amb el sistema de policies locals. Una proposta que s’ha rebutjat amb els vots a favor d’Esquerra, CUP i comuns; i el vot en contra de PSC, Junts i la resta de grups parlamentaris.
Una proposta d’ERC sobre continuar amb el procés de feminització dels cossos policials i garantir la diversitat d’origen ha estat aprovada pel PSC, JxCat i comuns. ERC també ha aconseguit aprovar una proposta amb CUP i comuns que insta a reorientar l’enfocament sobre el consum de drogues a la via pública.
Amb els vots de la CUP, ERC i comuns han aconseguit aprovar una transacció que insta els Mossos i les policies locals a usar formularis d’identificació i registre a les persones a la via pública on hi consti el motiu, i que s’entregui una còpia a l’afectat i al Departament d’Interior. A més, s’ha d’elaborar un manual per a l’ús d’aquests formularis i una memòria anual d’accés públic per evitar el biaix ètnic i racial.
Una proposta del PSC sobre la coordinació de les policies locals metropolitanes ha estat aprovada amb els vots dels comuns i els juntaires, però una que demanava singularitzar la Guàrdia Urbana de Barcelona ha estat rebutjada amb els vots d’ERC, Junts i la CUP. També s’ha aprovat millorar la coordinació amb vigilants municipals, seguretat privada i Agents Rurals. Tampoc s’ha aprovat una proposta de Junts per establir un únic sistema policial amb Mossos i policies locals, o que els Consells Comarcals puguin comptar amb policies locals propis quan ho necessitin i que els municipis petits puguin consorciar els seus cossos municipals.
Mentre no s’aprovi una llei del sistema policial de Catalunya una proposta dels comuns aprovada amb PSC i ERC diu que cal augmentar la coordinació entre Mossos i policies locals i unificar els criteris de selecció.
També s’ha aprovat una proposta transaccionada entre PSC i ERC, amb els vots de JxCat, comuns i Cs, que insta el Govern a renovar el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i que aquest comitè analitzi l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial i al seva incidència en els drets de la ciutadania.
<strong>Més d’un any de comissió i 100 compareixents</strong>
La comissió ha acabat els seus treballs amb l’aprovació de 63 conclusions: 15 del PSC-Units, 10 d’ERC, 15 de JxCat, 6 d’ECP, 6 de Cs, una de la CUP i cap de Vox. A més s’han aprovat 10 conclusions més fruit de les transaccions entre els grups. La comissió ha rebutjat totes les conclusions de Vox, mentre que el PPC no n’hi ha presentat cap perquè no hi ha participat. Ara l’informe de la comissió amb les conclusions s’elevarà a la Mesa, que podrà decidir elevar-ho al ple un cop escoltada la Junta de Portaveus.
El ple va aprovar la creació de la comissió el 21 de juliol del 2021, proposada pels grups d’ERC, JxCat, CUP i ECP després que la CUP ho exigís a ERC per votar la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès. La comissió es va constituir el 3 de novembre de 2021, i en la mateixa sessió es va ratificar la presidenta, Dolors Sabaté (CUP), es va elegir el vicepresident, Pau Morales (ERC), i la secretaria, Mercè Esteve (JxCat). Els treballs de la comissió s’han allargat més d’un any. S’han fet 24 sessions en total, amb més d’un centenar de compareixences i un centenar de documents incorporats.
<strong>Reaccions polítiques</strong>
ERC lamenta que la creació d’un mecanisme de control del cos de Mossos d’Esquadra extern i independent no tiri endavant perquè el PSC i Junts hi han votat en contra. La proposta del mecanisme de control extern, una petició que van fer entitats com Amnistia Internacional i Irídia, ha rebut només els vots a favor dels republicans, la CUP i comuns. El diputat Chakir El Homrani ha reivindicat la feina feta durant aquests mesos al Parlament i ha esperonat els diputats per fer que la policia s’assembli cada cop més a la societat que serveix. Homrani ha mostrat la seva “enveja sana” respecte les democràcies anglosaxones pel que fa al control policial.
El diputat del PSC-Units Ramon Espadaler creu que el fet que s’hagi tombat la proposta d’ERC de crear un organisme de control extern als Mossos és una “nova reprovació” al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i l’hauria de fer reflexionar.
Responent a Espadaler per Twitter, Elena diu que el PSC “segueix orgullós de la dretanització del seu discurs en seguretat de la mà d’Unió. Curiós”. El conseller ha recordat que països com el Regne Unit tenen una llarga tradició de control extern de la policia. En tot cas, Interior analitzarà el conjunt de conclusions.
La portaveu de JxCat a la comissió, Jeannine Abella, ha dit que tot i votar contra l’organisme de control extern, la seva formació aposta per reforçar la DAI i la DAS, així com el control parlamentari. Per això també ha justificat el vot contra la proposta del PSC d’adjudicar aquest control al Síndic de Greuges. També ha assegurat que els cossos policials estatals no tenen “ni la meitat” de transparència que els Mossos.
El diputat de Vox Andrés Bello ha criticat que la comissió hagi estat presidida per la cupaire Dolors Sabaté i també veu un “error” que comuns i CUP “dissenyin” el model policial.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que si no es canvia la societat no es podrà canviar el model policial, i ha criticat que l’actual model d’ordre públic “criminalitza la mobilització”. Per això, considera que cal un control democràtic de les actuacions policials, ja que “la policia no és un quart poder”.
El diputat d’ECP Marc Parés ha dit que la policia “arrossega vicis del model predemocràtic”, com el racisme, el masclisme o l’ús abusiu de la força, així com l’espionatge ideològic. Per això, ha demanat valentia a ERC per assumir la responsabilitat de prohibir el foam. També ha lamentat que no s’hagi aprovat una proposta de mínims per debatre en una futura llei la creació d’un mecanisme extern de control de la policia. “El control ha de ser màxim perquè hem donat a la policia el monopoli de l’ús de la força”, ha reblat.
<strong>Irídia i Amnistia Internacional</strong>
Per la seva banda, Amnistia Internacional i Irídia lamenten que la comissió no hagi aprovat en el seu informe de conclusions la creació d’un mecanisme extern, públic i independent d’investigació i rendició de comptes dels cossos policials. La creació d’aquest òrgan ha comptat amb el suport d’ERC, CUP i comuns i amb el rebuig de Junts per Catalunya, Socialistes i Units per Avançar, Ciutadans i Vox. Ambdues entitats lamenten que no hi hagi hagut un acord de majoria i anuncien que seguiran treballant i contribuint al debat existent per tal de posar els drets humans al centre. “Un mecanisme d’aquest tipus pot contribuir a garantir unes investigacions més exhaustives, imparcials i immediates de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials”, diuen en un comunicat. Aquests mecanismes ja funcionen a altres països, i organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Comitè contra la Tortura i el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura han recomanat la seva implementació.
També lamenten que tampoc s’han aprovat conclusions substancials en relació a la millora dels mecanismes interns de rendició de comptes, ni s’ha concretat el nivell d’accés de la ciutadania als protocols o normes d’ús de les armes i eines policials.
Respecte la retirada urgent dels projectils de foam més lesius, les dues entitats consideren que s’ha fet un pas endavant en la garantia del dret a la protesta, si bé Amnistia Internacional havia demanat la suspensió de tots els projectils i Irídia la seva prohibició total. Recorden que el protocol que actualment regeix l’ús de les llançadores de 40mm contravé els estàndards internacionals, al permetre disparar-ne els projectils per sobre de la cintura.
AI i Irídia celebren la creació d’una oficina especialitzada en la reparació i atenció integral psico-jurídica de lesvíctimes de vulneracions de drets humans, comeses en el marc de l’ús de la força policial, que era un reclam de les persones afectades que van comparèixer a la comissió. “És fonamental que la projecció d’aquesta oficina es faci tenint en comptes les veus i necessitats de les persones afectades, garantint-ne la seva participació efectiva”, diuen.
La creació d’un torn d’ofici específic de violència institucional als col·legis de l’advocacia de Catalunya amb professionals especialitzats en l’àmbit “atorga a la violència institucional la visibilitat i el reconeixement que es mereix dins de l’administració de justícia i és un pas imprescindible perquè la institució puguin respondre amb les especificitats que requereixen les persones afectades i perquè se’ls hi garanteixi l’accés a la justícia de manera efectiva”.
Per últim, l’ús sistemàtic i obligatori per part del cos de Mossos d’Esquadra i policies locals de Catalunya de formularis d’identificació i registre en els quals hi consti el motiu de la identificació creuen que podria acabar amb la selectivitat policial i les identificacions per perfil ètnic-racial.
