ACN Barcelona – L’Editorial Barcino publica aquest setembre, dins la col·lecció ‘Imprescindibles’ i per primer cop des de fa cinquanta anys, l’obra completa de Bernat Metge. L’edició és a cura de Lola Badia i recull les obres en vers i en prosa de l’autor. Des de l’editorial consideren que la reedició de l’obra de Metge és un esdeveniment cultural i literari “de summa importància”, ja que posa a l’abast dels lectors els treballs “d’un dels autors més importants del seu temps”, alhora que figura “fonamental” de les lletres catalanes. D’altra banda, l’editorial Barcino també publica aquest setembre ‘Era Woolf. Les nostres Dalloway’, de Mireia Vidal-Conte, i ‘Cançons, vida i llegenda del cor menjat’, que recull els poemes i la vida de Guillem de Cabestany.
L’obra completa de Bernat Metge inclou els textos en vers ‘El sermó’, ‘Medicina’, ‘Ovidi enamorat’ i ‘Llibre de fortuna i prudència’, que narra un viatge de l’autor a l’illa de Fortuna i el debat que manté amb els personatges al·legòrics de Fortuna i Prudència. Els textos es presenten en l’original occitanocatalà acarat amb la traducció a la llengua actual.
La segona part del volum conté l’obra en prosa, respectant el català original de Metge. A més de ‘Lo somni’ (un diàleg entre l’autor i el rei Joan I d’Aragó, ja mort) també inclou ‘Valter e Griselda’.
En el cas del llibre ‘Era Woolf. Les nostres Dalloway’, Mireia Vidal-Conte ressegueix la petja de Virgina Woolf en més d’una vintena d’autores catalanes, des de Mercè Rodoreda fins a plomes contemporànies.
Finalment, a ‘Cançons, vida i llegenda del cor menjat’, el poeta i medievalista Francesc Gómez tradueix al català modern els poemes del trobador rossellonès Guillem de Cabestany, conegut sobretot per ‘La llegenda del cor menjat’. Es tracta d’una llegenda sentimental de la qual Cabestany n’és el protagonista i que l’ha convertit en un dels màrtirs més famosos de la literatura europea medieval.
El volum es clou amb la ‘Novella IV’, de la novena jornada del ‘Decameró’ de Bocaccio, que narrava la fi de Guillem de Cabestany, fet que el va convertir en un símbol de l’amor tràgic.
