ACN Barcelona – Més de 30 organitzacions socials i ecologistes critiquen el full de ruta sobre l’aigua presentat el 27 d’agost pel nou Govern i, més concretament, es mostren contraris a la nova dessaladora a la Costa Brava Nord pels impactes que comportarà. “Hauria de ser l’última de les infraestructures hídriques a construir, ja que encareix per 15 el preu de l’aigua i emet una quantitat de gasos d’efecte hivernacle molt superior a la resta de sistemes de potabilització”, alerten. D’altra banda, valoren que l’aigua sigui una prioritat pel nou executiu, però denuncien que “l’anunci de nous acords s’han pres sense seguir els procediments de participació i avaluació establert”. Reclamen obrir nous processos de participació per elaborar un full de ruta.
En referència al preu de l’aigua, es mostren preocupats pel possible impacte que pot tenir la nova dessaladora sobre l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. De fet, des de gener de 2024 la tarifa de l’aigua d’ATL ha pujat un 33,7% pel fet d’operar a màxim rendiment amb les dessaladores ja construïdes. Aquest increment s’ha repercutit amb pujades de les tarifes de l’aigua dels diferents municipis que compren aigua a ATL.
Creuen que el full de ruta anunciat encara s’ha de concretar i ho atribueixen a una “declaració d’intencions”. En aquest sentit, lamenten que no es posi l’accent en la reducció de consums. “La resposta a l’escassetat hídrica i a la crisi climàtica no pot ser una política d’oferta infinita d’aigua amb la construcció de noves infraestructures que comprometen encara més el futur del país”, lamenten. I es mostren preocupats pel “rumb” del nou govern, on es busca “seguir consumint sense mesura”.
Des del seu punt de vista, “caldria avaluar quanta aigua es pot donar a cada territori amb l’aigua que tenim ara mateix i establir una priorització d’usos i un reforç puntual d’infraestructura, si fos necessari en temps d’escassetat”, comenten. Consideren que l’estratègia del Govern de pretendre “desconnectar-se de la pluja” és una resposta “irracional i completament antropocèntrica, que menysté la necessitat d’aigua dels ecosistemes, el camp i es focalitza en garantir l’aigua per a les activitats econòmiques” com el turisme.
Les entitats veuen insuficiències en la gestió de la demanda d’aigua en zones com la Costa Brava. “És difícil avaluar quanta aigua necessita l’Empordà perquè les dades de consum dels sectors no són públiques. No obstant això, si avaluem les dades de consum dels municipis durant l’aplicació del Pla Especial de Sequera, observem que 1 de cada 4 municipis que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga i de l’embassament de Darnius-Boadella fa més d’un any que incompleixen les dotacions màximes establertes”, assenyalen.
<strong>Volen participar en un nou full de ruta</strong>
A més, reclamen ser considerats com a actors socials per participar en l’elaboració de la futura Llei de transició hídrica anunciada. I recorden que el juliol ja van presentar un decàleg amb deu mesures a tots els partits i a la conselleria.
A més a més, demanen que durant aquest curs es posin en marxa els consells de conca per permetre la participació dels agents socials i econòmics del territori en l’elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua.
“És essencial seguir els processos establerts, com la planificació hidrològica, ja que obliga l’administració a posar en marxa espais de participació i a fer avaluacions d’impacte ambiental i d’idoneïtat de les mesures proposades. Caldrà vigilar que prevalgui el rigor científic i tècnic en l’elaboració del nou pla”, detallen.
Finalment, reclamen que es posi a disposició pública l’estudi d’impacte ambiental, que s’hauria d’haver elaborat prèviament a aquest acord, i quines repercussions tindrà en el cost de l’aigua pel consumidor, així com la previsió de consums energètics i l’origen d’aquesta energia.
