ACN Flix / Riba-roja d’Ebre – La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha fet canvis a l’habitual crescuda controlada de l’Ebre per mobilitzar molts més sediments des dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Per primera vegada, el desembassament s’allarga dos dies i després d’una primera soltada d’aigües, Ebre amunt, la de dimarts als embassaments del Grau a Osca, i de Camarasa a Lleida. Això ha augmentat la força amb què l’aigua ha entrat aquest dimecres a un embassament de Mequinensa “especialment baix”. “Provem de moure fangs i erosionar els sediments de la cua”, ha explicat Miguel Ángel García Vera, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE. La Confederació confia superar les 18.000 tones de sediments mogudes en l’última soltada de gener.
Com ha detallat el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, Miquel Ángel García Vera, estan aplicant novetats a l’habitual crescuda controlada de l’Ebre, que es fa dues vegades cada any per moure macròfits i sediments des dels embassaments del tram final del riu cap a la desembocadura. Aprofitant que és “un any hidrològic favorable”, García ha detallat les novetats d’aquest desembassament de tardor, principalment iniciar la crescuda controlada riu amunt, des del Grau i Camarasa, i fer entrar l’aigua a un pantà de Mequinensa “més baix del que és normal”, quatre metres més baix que el règim habitual. “Veurem qui efecte té en la terbolesa del riu”, ha apuntat.
Després del desembassament dimarts a Camarasa (Lleida) i el Grau (Osca), aquest dimecres es va obrir comportes a Flix i aquest dijous s’ha fet alhora als tres embassaments del tram final, Mquinensa, Riba-roja i Flix. Els pantans de la Ribera d’Ebre deixen anar 1.400 metres cúbics d’aigua per segon, “el màxim per no generar danys” amb la crescuda del riu, fins a les quatre de la tarda. Es preveu que l’increment del cabal es faci notar a Tortosa a partir de la nit. “La idea és aconseguir que el riu Ebre es posi marró, de color xocolata. Que traslladem sediments cap al mar i el Delta”.
<strong>Noves tècniques per incrementar la mobilització</strong>
García Vera ha apuntat que les crescudes controlades de l’Ebre es fan des de 2003, per netejar algues i moure fangs, però han començat a aplicar “noves experiències” per intentar que la mobilització de sediments “sigui més important”. En el darrer desembassament, el 31 de gener d’enguany, es van moure 18.000 tones de sediments i es preveu superar la xifra en aquesta crescuda de tardor.
El desplegament tècnic per quantificar el moviment de sediments és important i requereix molta coordinació. D’una banda, hi participen investigadors de les Universitats de Lleida, la Politècnica de Catalunya, la Politècnica de Madrid i la de València. També hi participa CEDEX, empreses com Tragsa i Espesa i hi col·laboren l’ACA, la CHE i Endensa, que opera les infraestructures hidroelèctriques.
<strong>Equips despelgats </strong>
A Mequinensa, tres embarcacions mesuren la terbolesa de l’embassament. Aquest dimecres, els mesuraments van superar “el nivell màxim” que poden registrar els aparells, els 1.000 ntu (unitat nefelomètrica de terbolesa). Una ntu equival a un mil·ligram de sediments per litre. Els registres van superar, per tant, el gram de sediment per litre en la presa de mostres d’aquest dimecres a Mequinensa. “És molt bon senyal”, ha dit el cap de Planificació Hidrològica de la CHE.
Operari de Tragsa també prenen mesures constantment, aquest dijous, sobre la terbolesa de l’aigua del riu Ebre que passa per sota del pont de Riba-roja. S’han arribat a registrar 250 ntu en una zona del riu en la qual la mitjana és d’unes 50 unitats. Riu avall, l’estació fixa d’Ascó també recull i publica les dades a través del web de la Confederació.
<strong>La prova pilot de Mequinensa</strong>
García Vera també ha detallat que la prova pilot de mobilització de sediments a Mequinensa que es va fer el mes de novembre de l’any passat, va permetre moure sediments cap al canal actiu amb l’objectiu, justament, que qualsevol avinguda d’aigua, se’ls enduguin riu avall i “afavorís la mobilització” de sorres. Segons el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, la prova està en “fase d’anàlisi” i redacció dels informes de resultats, i també se’n derivaran “noves actuacions”.
<strong>Any amb “bon dinamisme”</strong>
“Ha sigut un any hidrològic amb molt dinamisme i moltes crescudes i part d’aquells sediments s’hauran traslladat. L’important és que amb aquesta nova crescuda controlada, en moure encara més”, ha assenyalat García Vera. “Si l’any hidrològic continua sent tan bo, tenim previst fer una crescuda a la primavera i fer-la assumint les conclusions que es derivin d’aquesta”, ha afegit.
