ACN Barcelona – La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha començat l’elaboració de protocols de seguiment de pacients amb obesitat per evitar que abandonin les dietes. El coordinador del grup d’Obesitat de la CAMFiC, el doctor Gabriel Cuatrecasas, ha destacat que no és només una qüestió de pes sinó que és una malaltia on hi ha creixement del teixit greixós en territoris perillosos, com pot ser al voltant del fetge, els budells o el cor. Per això, ha destacat la importància de l’acompanyament al procés de pèrdua de pes i per això s’han creat aquests documents que protocol·litzen què fer, especialment en els grups de més risc.
La part emocional i la relació que les persones tenen al voltant dels aliments és una pedra angular del maneig de l’obesitat. Per això, el més difícil és el manteniment a llarg termini.
És per això que des de la CAMFiC s’està treballant en l’elaboració d’un protocol que ha de permetre minimitzar els abandonaments de la població quan segueixi una dieta. La idea és dibuixar un punts clau mínims i a realitzar en un període concret. Cuatrecasas ha puntualitzat que són conscients de la diversitat de casos, de la càrrega assistencial existent i no es pot pretendre arribar a tothom.
El doctor ha alertat que cal tractar l’obesitat com una malaltia en si mateixa perquè hi ha evidència científica que si es tracta de manera independent a altres malalties o valors, com la hipertensió o el sucre; es redueixen la mortalitat i els ingressos hospitalaris.
Fins ara, l’obesitat es mesura a través de l’Índex de Massa Corporal (IMC) però darrerament està sent qüestionada perquè no diferencia entre greix i múscul i tampoc té en comptes ètnies o gèneres. Per això, s’estan començant a emprar fórmules que donen més certesa i més informació sobre la distribució i composició corporal, com l’índex cintura-alçada o l’IMC amb mesura del perímetre de cintura.
Amb tot, des del grup d’obesitat de la CAMFiC aposten per l’ús de l’ecografia, ja que permet mesurar els gruixos del teixit adipós. El doctor ha destacat que és una eina estesa a l’atenció primària però ha reconegut que falten criteris consensuats sobre quina implicació té cada gruix.
