ACN Barcelona – Les metgesses de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) han alertat que hi ha un 50% més de casos de disfunció sexual entre les dones amb dolor crònic en comparació amb la població en general, on l’afectació és del 52% en dones i el 38,8% en homes. La principal disfunció sexuals és la disparèunia, que és el dolor o molèstia abans, durant o després de les relacions sexuals. Segons diferents estudis europeus citats per la CAMFiC, aquesta disfunció afecta entre un 28% i un 53% de les dones. Aquest percentatge és del 21% entre les dones de 18 a 29 anys i d’un 10,8% entre les de 55 a 64 anys. Les metgesses de família han alertat de l’infradiagnòstic pel “tabú” a parlar-ne.
Un altra disfunció és el vaginisme, que és la contracció persistent i involuntària de la vagina en produir-se un espasme que impedeix la penetració. Aquesta afecta entre un 3% i un 6% de les dones en edat sexual.
Des de la CAMFiC han apuntat que aquestes molèsties es veuen incrementades en pacients que pateixen dolor pel simple fet de patir dolor. Les metges de família han indicat que sovint les pacients no expliquen a consulta que experimenten aquests dolors “perquè parlar de sexualitat encara és força tabú”.
Davant d’aquesta situació, han fet una crida a millorar l’abordatge, parlar-ne a la consulta i trencar mites en relació al dolor crònic.
La CAMFiC ha citat també un recent estudi publicat a l”European Journal of Psychotraumatology’ que exposava que les persones que havien patit algun esdeveniment traumàtic a la infància, com poden ser un abús sexual, físic o psicològic, tenien un 45% més de probabilitats de patir dolor crònic a l’edat adulta en comparació amb persones que no han estat exposats a aquests maltractaments.
L’explicació, apunta la societat, és perquè l’exposició a múltiples agressions durant la infància estimula de manera reiterada les fibres i cèl·lules nervioses que detecten, envien i reben els senyals del dolor. Per tant, aquesta estimulació repetida pot modificar l’estructura de les fibres i cèl·lules nervioses o fer-les més actives, i per tant, el dolor apareix amb estímuls que normalment no són dolorosos o els dolorosos poden semblar més intensos.
