ACN Brussel·les – L’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha defensat que cal adoptar un “perfil baix” en les relacions amb l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS), la milícia que ha encapçalat la revolta conta el govern de Bashar Al-Assad. En la roda de premsa posterior al seu primer consell d’Exteriors com a cap de la diplomàcia europea, l’estoniana ha sostingut que les primeres reunions amb les noves forces que controlen Síria no poden estar formades per alts càrrecs diplomàtics fins que la UE no estigui segura que el país “va en bona direcció”. En aquest sentit, Kallas ha dit que vol evitar “errors” com en el cas de l’Afganistan i ha apuntat que veu el futur de Síria “esperançador però incert”.
Kallas ha fet aquestes declaracions després que aquest mateix dilluns hagi anunciat que la Unió Europea ha enviat a Damasc l’enviat especial que la UE tenia per a Síria i que actualment residia a Beirut. Segons la dirigent bàltica, aquesta figura s’encarregarà d’avaluar el “compromís” del nou lideratge a Síria després de la caiguda d’Al-Assad per determinar quins seran els següents passos.
“En les pròximes setmanes haurem de veure accions positives i no només paraules”, ha subratllat. Per Kallas, aquests moviments s’haurien de traduir en el respecte de la integritat territorial, la sobirania de la ciutadania, la inclusivitat del nou govern i la protecció dels drets de les minories i de les dones.
“No volem extremistes o radicalització”, ha insistit, destacant al mateix temps que un dels grans objectius de la Unió és que Síria visqui una situació similar a la d’altres països com Líbia o l’Afganistan. “Ara poden dir coses correctes, però no tothom pot estar convençut que les faran”, ha manifestat, tot assenyalant que la transició al país és una “preocupació” compartida per la Unió Europea i els actors en la regió de l’Orient Pròxim.
Encara sobre aquesta qüestió, Kallas ha anunciat la celebració de la novena conferència internacional per donar suport a Síria, un esdeveniment que tindrà lloc a Brussel·les i que en la seva última edició -celebrada el maig de 2024- va aconseguir mobilitzar 7.500 milions d’euros.
<strong>Relacions amb Israel</strong>
A banda de la situació a Síria, els ministres d’Exteriors dels 27 també han abordat la situació a Israel i Palestina en el marc de la discussió sobre l’Orient Pròxim. Dins aquest punt, Kallas ha proposat tenir un consell d’associació amb Israel, una decisió que arriba després que el seu predecessor, Josep Borrell, proposés suspendre el diàleg polític amb el país hebreu arran de les nombroses vulneracions dels drets humans a Gaza.
Kallas ha defensat la seva decisió dient que, per arribar a un alto el foc, facilitar l’entrega d’ajuda humanitària i alliberar els ostatges, cal apostar pel diàleg. En aquest sentit, l’alta representant ha assegurat que tots els estats membres hi ha donat suport, fins i tot Espanya, que juntament amb Irlanda va ser un dels que va proposar revisar l’acord d’associació entre la UE i Israel.
<strong>Sancions a Rússia</strong>
Com ja s’havia anunciat prèviament, els ministres d’Exteriors dels 27 han adoptat formalment el quinzè paquet de sancions contra Rússia, centrat principalment a reforçar la implementació de les sancions actuals -posant especial èmfasi en les exportacions de petroli rus- i que afecten 52 vaixells, 32 empreses i 53 persones físiques.
En la reunió d’aquest dilluns, els dirigents europeus també han discutit sobre l’ajuda militar a Ucraïna, en un context en què fonts diplomàtiques indiquen que la situació al camp de batalla per a les tropes de Zelenski és més compromesa.
