ACN Barcelona – Les conselleries de Justícia i de Salut revisaran properament el programa de prevenció dels suïcidis a les presons catalanes, que es va aprovar el 2019. A més curt termini, en les properes setmanes, s’aplicaran 10 mesures concretes per millorar la prevenció, la detecció i l’actuació, mesures que han sorgit del grup de treball d’experts de les dues conselleries. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha dit que li preocupa l’alta taxa de suïcidis a les presons catalanes, 11 aquest any en una població d’uns 8.000 interns, i que el pla i les mesures volen incrementar la detecció per evitar-los.
En una roda de premsa conjunta amb Elena Pérez, secretària de Mesures Penals, i Aina Plaza, directora general de Planificació del Departament de Salut, Espadaler ha volgut posar de relleu que el programa del 2019 és la base per treballar en el nou, però cal revisar-lo per posar-lo al dia, i aprofitarà també les deu mesures que en breu entraran en vigor.
Pérez ha explicat que el 2024 s’ha activat el protocol de risc de suïcidi 549 cops, la majoria per nivell baix o moderat. Això inclou tots els presos que han passat per les presons catalanes, més de 10.000, i a alguns se’ls pot haver activat el protocol més d’un cop. Dels 11 presos suïcidats aquest 2024, només dos tenien el protocol activat, mentre que la resta el tenien desactivat o no se’ls havia activat mai.
Aina Plaza ha explicat que a Catalunya hi ha una ràtio d’1,5 psiquiatres per cada 1.000 presos, davant de la mitjana europea d’1,3 i l’espanyola de 0,2.
La primera mesura de xoc serà crear en dues setmanes una taula permanent a cada presó per avaluar el risc de suïcidi dels interns i les mesures a prendre. Es reunirà mensualment i traslladarà immediatament les seves recomanacions i propostes de solucions. També es farà sensibilització i formació a tots els implicats en la qüestió i es difondran les guies de prevenció.
Es crearà un sistema d’alerta sobre esdeveniments crítics que activarà mesures de protecció indicades per un psicòleg o psiquiatra, informant-ne a la direcció del centre. La quarta mesura involucrarà els interns en la prevenció del suïcidi, amb una bústia d’avís de risc i es posarà en marxa la figura de l’intern de suport. Fins ara existia aquesta figura però, segons Pérez, no s’havia activat. Així, per exemple, es crearan cel·les connectades a través d’un vidre perquè el pres de confiança pugui vigilar el que té risc de suïcidi.
La mesura número 5 serà monitoritzar les activacions del protocol de risc i les actuacions que faci l’atenció primària sanitària. Es farà un seguiment d’aquest seguiment mèdic cada dos mesos en els presos amb risc alt. Se supervisaran cada dues setmanes les deteccions i activacions del protocol i s’ampliarà el període de seguiment quan es desactivi.
Una de les mesures més palpables serà que en dos mesos es farà una llista d’estris o mitjans perillosos als quals els presos amb risc de suïcidi no podran accedir. Així, entre altres mesures, es canviaran els llençols o tovalloles de tela per altres menys resistents amb els quals no es puguin penjar del coll, s’habilitaran cel·les sense barrots, només amb vidres blindats, i també es canviaran els matalassos.
També s’intentarà crear espais alternatius per a l’aïllament, més “amables, flexibles i menys restrictius” i amb videovigilància. En el cas dels departaments de règim tancat, on van els presos més conflictius, s’afegirà una intervenció més intensiva, i els psiquiatres podran vetar l’aïllament de presos amb risc de suïcidi. Hi haurà més visites mèdiques als interns del DERT o als de les cel·les d’aïllament.
La vuitena mesura serà garantir l’estabilitat dels funcionaris dels DERT i les cel·les d’aïllament, ja especialitzats. Així, s’intentarà evitar que vagin rotant amb altres professionals no tant especialitzats.
La novena mesura permetrà facilitar la connexió entre les presons i l’historial mèdic del pres. La desena i última mesura serà realitzar en tres mesos un estudi del risc de suïcidi amb perspectiva de gènere, per analitzar amb més profunditat les circumstàncies especials de les preses. Segons un estudi recent, de les 5 preses que s’han suïcidat a Catalunya els últims anys, cap havia estat prèviament detectada amb risc de fer-ho.
