ACN Barcelona – L’informe intern d’ERC arriba a la conclusió que el llavors expresident del partit, Oriol Junqueras, sabia que el cas dels cartells contra els Maragall era un atac de falsa bandera abans que sortís publicat a la premsa. Així ho ha avançat RAC1, que ha tingut accés al contingut de l’informe independent de la direcció del partit i que ha fet el responsable de compliment, Xavier Mombiela. També assenyala l’exdirector de comunicació Tolo Moya com el gestor dels polèmics cartells tot i que no en troba l’ideòleg. Una altra de les conclusions és que ERC no tenia una estructura paral·lela sinó una empresa que els feia campanyes sense el logotip del partit.
Fins ara Junqueras havia defensat que ell va saber que els cartells sobre els Maragall eren de la campanya B d’ERC quan es va publicar al diari Ara. Una versió contradictòria amb el contingut de l’informe intern del partit que ha fet públic Rac 1 aquest dimarts.
Segons l’informe, els fets es van posar en coneixement d’altres persones de la direcció del partit com Jordi Roig, vicesecretari de finances, i del llavors president Oriol Junqueras, que ha negat que tingués cap tipus d’informació. La investigació diu es va fer amb l’objectiu de preservar la reputació del partit i prendre les mesures oportunes fins que els òrgans de control poguessin iniciar la investigació interna.
Pel que fa a com es va gestionar el cas dels cartells sobre l’alzheimer, l’informe conclou que l’exdirector de comunicació Tolo Moya va ser l’encarregat de gestionar-los i que se li va escapar de les mans. De fet, hi ha fins a quatre persones que expliquen que el mateix Tolo Moya els va confessar que la responsabilitat era seva. La investigació interna considera que com a director de comunicació del partit va incomplir les seves tasques en perdre el control de la situació. I assenyala que això podria comportar l’expulsió del partit.
L’informe revela que existeix un xat en què diferents persones vinculades a Esquerra proposen idees i accions per les anomenades campanyes de contrast. Dies abans de l’aparició dels cartells s’envia un document per aquest grup. Entre d’altres idees es proposa “imprimir cartells amb la cara de l’Ernest amb un missatge que es viralitzi”. I es parla de “jugar en campanya amb l’edat de l’Ernest”. Tot i així, en cap moment es parla ni s’acorda fer els cartells que es van penjar en què relacionaven Ernest Maragall amb l’alzheimer.
L’informe també preveu la possible expulsió del militant que va fer d’enllaç entre Tolo Moya i les tres persones que van penjar els cartells. I també posa una infracció lleu, que consta en un avís, a l’exvicesecretari de comunicació i exviceconseller de comunicació del Govern, Sergi Sabrià; i a l’aleshores vicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, per haver confiat responsabilitats a Moya, que no tenia les aptituds suficients per desenvolupar el seu càrrec. A banda, l’informe recomana que es faci un protocol intern, reorganitzar les campanyes de contrast i fer públic el resultat de la investigació.
La investigació diu que Tolo Moya va confessar a una persona de comunicació d’Esquerra que era el responsable dels cartells i que se li havia anat de les mans. També recull que Marc Colomer, que va saber el mateix dia que es van penjar els cartells que era un atac de falsa bandera, diu que Moya li va confessar que havia estat ell i que li va recomanar que parlés amb la direcció. Rovira explica que Tolo Moya li va reconèixer que se sentia malament perquè havia tingut la idea que el cartell circulés per xarxes socials però que finalment es va imprimir i penjar. I afegeix que va assumir l’error fent-se responsable.
I també l’afectat pel cas, Ernest Maragall, explica que Tolo Moya li va demanar disculpes, li va manifestar que se li havia escapat el control i que assumia l’autoria de l’encàrrec. Maragall deixa constància que no va mencionar cap altra persona com a autora.
El contingut d’aquest informe també recull la versió que el principal acusat, Tolo Moya. L’exdirector de Comunicació d’Esquerra assegura que té proves que demostren que les campanyes B existien abans que ell entrés a Esquerra. A més, afirma que aquest grup tenia autonomia. El partit arriba a la conclusió que hi havia certa independència i autonomia dels col·laboradors de les campanyes B, sobretot a les xarxes socials, però que no en tenien en accions concretes de carrer com és el cas dels cartells.
<strong>No hi ha estructura paral·lela</strong>
L’altre principal conclusió de l’informe és que no existeix una estructura paral·lela tot i admetre les campanyes a l’ombra. El document diu que a partir del 2016 es comença a pensar en diferents tipus de comunicació i aquí hi apareixen les anomenades campanyes de contrast. És a dir, accions per desgastar el rival sobretot a les xarxes socials i sense el logotip identificatiu del partit. La investigació conclou que aquest tipus de campanyes s’emmarquen dins el dret fonamental de participació política i que no vulneren la normativa interna del partit. A excepció del cas dels cartells.
L’informe afegeix que Esquerra té contractada una empresa externa perquè faci els serveis d’aquestes campanyes. La investigació no sanciona les accions però assegura que les auditarà per veure tots els processos i pràctiques.
