ACN Barcelona – L’escriptor, crític literari i guionista de còmics Julià Guillamon (Barcelona, 1962) ha publicat la novel·la ‘El rellotge verd’ (Anagrama), una crònica dels anys vuitanta, reviscuts per una màquina del temps singular: un rellotge Benetton d’una de les primeres col·leccions. L’obra és un relat d’iniciació d’un noi d’una família treballadora del Poblenou que descobreix la “condició postmoderna”, i a partir de la vida nocturna, el disseny, el sexe, l’amor, l’alcohol i el periodisme, narra una comèdia sobre uns temps “candorosos i accelerats”. Guillamon parla sobre els anys vuitanta, una època que considera “oblidada” després dels Jocs Olímpics del 1992, “es va forçar la institucionalització d’una ciutat que seguia el seu curs”.
El nou llibre de Julià Guillamon connecta amb un d’anterior, ‘La ciutat interrompuda’, una crònica de Barcelona entre la contracultura i la saturació turística, publicada per primer cop el 2001 i recuperada el 2019. Guillamon situa també ‘El rellotge verd’ enmig del “barri de la plata”, fent referència al llibre ‘El barri de la plata’ que va publicar el 2018.
“Un rellotge Benetton by Bulova oblidat en un calaix. El pakistanès del basar el fa passar per la ‘màquina màgica’ –un sistema de desbloqueig magnètic– i el temps dels anys vuitanta torna a córrer com si res. És un rellotge verd amb una corretja vermella, que Julià Guillamon combinava amb camises verdes i vermelles, alternades amb corbates vermelles i verdes, de caixmir, com si fos un cantant de la New Wave”. A partir d’aquesta anècdota personal, Julià Guillamon s’endinsa en una redescoberta dels anys vuitanta. La troballa d’aquest rellotge el va fer recordar l’època i va sentir la necessitat d’explicar el que havia viscut, “em va agafar d’una manera tan bèstia que no podia parar d’escriure”. L’autor remarca, però, que el llibre no està escrit des de la nostàlgia d’aquell temps, sinó una nostàlgia cap a “allò no viscut”.
El llibre segueix una estructura “de cercles”, sense capítols i amb salts temporals. Guillamon explica que el va escriure gairebé d’una tirada, “em sortia com si ho hagués fet tota la vida”. El seu objectiu és fer riure a la gent, i diu que està escrit amb un to despreocupat i rialler, que ho relaciona amb l’època amb la qual està inspirat.
