ACN Amposta – Imatges multiespectrals captades pel satèl·lit europeu Sentinel-2, i que es troben disponibles de forma gratuïta a la xarxa, ajuden els arrossaires catalans a determinar quin és el nivell ideal de fertilitzants nitrogenats per abonar els seus camps. L’aplicació d’aquesta tecnologia ha de permetre millorar la sostenibilitat dels conreus i, al mateix temps, estalviar costos als productors. El projecte pilot endegat pel grup operatiu Rice FertiSAT arriba al seu segon any traslladant les proves des de petits camps experimentals del delta de l’Ebre a parcel·les convencionals que es conreen comercialment. Tot i que els seus impulsors apunten la dificultat, encara, d’obtenir resultats concrets són optimistes sobre els avantatges potencials.
Els avenços en matèria de teledetecció i l’ús d’imatges multiespectrals, provinent d’un dron o un satèl·lit, permeten correlacionar -a través de càlculs tècnics- les necessitats d’adobs nitrogenats de les parcel·les amb les principals varietats concretes que es conreen actualment a la zona mediterrània peninsular -tant als aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre com l’Albufera de València-.
“Busquem que un agricultor pugui disposar de tecnologia que sigui eficaç, senzilla, factible i permeti fer uns adobats dels arrossars de forma molt acurada i buscant el màxim potencial productiu de les varietats d’arròs que utilitza”, ha resumit Marc Ibeas, director tècnic de l’Associació de Productors Agraris del delta de l’Ebre (Prodelta), entitat impulsora del projecte. No només la millora de la productivitat, ha remarcat: també per la possibilitat de minimitzar el malbaratament d’adob i l’alliberament de nitrogen al medi.
Segons Ibeas, en el cas del delta de l’Ebre la concentració d’aquesta substància, per l’estructura i dinàmica dels conreus, no resulta, de moment, especialment problemàtica. “No fem malament les coses. No som zona vulnerable de nitrats”, subratlla. La idea, elabora, és que si un arrossar necessita 200 quilos de nitrogen per hectàrea “no cal tirar-ne 220”. I això acaba sent un estalvi per al pagès.
<strong>Visita sobre el terreny</strong>
Aquest dimecres, un centenar d’arrossaires provinents del delta de l’Ebre, l’Empordà i el País Valencià s’han trobat a Amposta per conèixer de primera mà els avenços del projecte. Durant el primer any, el 2023, es va centrar en parcel·les petites de les instal·lacions de l’IRTA utilitzant imatges de drons equipats amb una càmera equiparable a la del Sentinel-2. En aquest segon i últim any, s’ha intentat traslladat tor el coneixement obtingut – amb l’objectiu de posar a prova els índexs de correlació- cap a parcel·les de majors dimensions, equiparables a les que s’exploten comercialment, de la Cambra Arrossera del Montsià.
A banda dels avantatges finals que suposa aquest nou sistema, Ibeas remarca el “cost molt baix” que aquesta tecnologia pot tenir per als productors. “Les imatges del Sentinel-2 són públiques, és un programa de la Unió Europea, i tothom les pot baixar gratuïtament. Més enllà de fer càlculs difícils, és una eina que està allí, gratuïtament a disposició dels tècnics que assessoren els agricultors. No parlem de contractar empreses que facin vols o anar a buscar els satèl·lits d’Elon Munsk per a les fotos. S’hi pot accedir gratuïtament”, rebla.
El projecte té un pressupost de 200.000 euros -provinents dels fonts europeus Feder i del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya- i està previst que es presentin els resultats el 2025. Impulsat per Prodelta, hi col·laboren les dues cooperatives arrossaires del delta de l’Ebre -Arrossaires del Delta i la Cambra Arrossera del Montsià-; les dues comunitats de regants de l’Ebre -la de l’Esquerra i de la Dreta-; les dues associació de defensa vegetal (ADV) de l’arròs catalanes -la del delta de l’Ebre i la de Pals-; i de forma externa la secció agrària de Sanitat Vegetal i l’Oficina de Feritlització Agrària del Departament d’Acció Climàtica. L’IRTA hi participa com a centre tecnològic de referència.
