ACN Barcelona – El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat deixar enrere “els anys de soroll” en l’àmbit de la justícia i avançar cap a la “col·laboració i normalització plena” d’aquest servei. Ho ha dit en l’acte de celebració del Dia de la Justícia en què ha apostat per reforçar els òrgans judicials a Catalunya i “no afluixar en el progrés de l’ús social del català” en aquest àmbit. L’acte s’ha celebrat amb l’objectiu d’apropar la justícia a la ciutadania i posar en valor la tasca que els seus professionals desenvolupen. En aquest context, el Govern ha lliurat el Premi Justícia 2024, la més alta distinció que atorga la Generalitat en aquesta matèria, a Rosa Maria Virolés Pinyol, magistrada emèrita del Tribunal Suprem.
Salvador Illa ha reconegut que els anys que han precedit l’actual han estat “singulars i amb molt soroll” però també “amb molta feina” que ha servit per dictar sentències i resoldre problemes en els àmbits civil, penal o administratiu. En aquest sentit, ha apostat per contribuir “que els anys de soroll deixin pas a la col·laboració plena i a la normalització per poder oferir el servei de justícia modern i eficient que la ciutadania demana”. Així mateix, ha considerat que la feina del Govern ha de ser “proporcionar els mitjans humans i materials que es necessitin, seguint la tasca que fa anys que es fa per proporcionar unes bones instal·lacions i una bona tecnologia”, ha dit president.
Alhora ha expressat el compromís de l’executiu per contribuir en les modificacions legislatives que calgui, impulsar i treballar en àmbits innovadors com el de la justícia restaurativa, i crear més òrgans judicials a Catalunya. “Som coneixedors del dèficit que hi ha”, ha reconegut Illa que ha recordat la feina que es fa amb el conseller de Justícia i el govern d’Espanya per donar resposta a aquestes necessitats.
A banda, ha subratllat la importància de disposar d’una administració de justícia que treballi de forma coordinada amb el Departament d’Interior: “Per això hem creat un Comitè Nacional de Seguretat”, ha comentat el president que ha considerat que per poder oferir una bona protecció a la ciutadania no només calen bons policies, sinó també una justícia que estigui a l’alçada.
Per últim, ha demanat a tots els professionals que “no afluixin” en l’esforç per promoure l’ús social del català en la justícia. Ha afirmat que es conscient que ja s’està treballant en aquesta línia, però ha assegurat que “és important” que la utilització d’aquesta llengua en aquest camp pugui prosperar en els propers anys.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha explicat que entre els principals reptes que afronta el Departament s’hi troba “el desplegament del dret civil català, corregir la disfunció històrica de l’absència o baix nivell de l’ús del català en la justícia, o potenciar la mediació i la justícia restaurativa per fer-la més amable, propera i comprensible a les persones com a servei públic que és”.
El conseller també s’ha referit a la congestió que pateix el sistema judicial català i que, des del seu punt de vista es deu a una “multiplicitat de factors”. Amb tot, ha avisat que no tot són mancances, sinó que la justícia també presenta fortaleses. La primera d’aquestes, ha dit, és que els diferents agents siguin capaços d’asseure’s en una taula per debatre sobre el futur. També ha posat en valor les modificacions legislatives impulsades, haver aplicat l’oficina judicial a més de la meitat de partits, o el capital humà dels seus professionals, molts de les quals reben un reconeixement aquest dijous.
<strong>Premi Justícia 2024 per a Rosa Maria Virolés</strong>
L’acte ha servit per entregar el Premi Justícia 2024, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit, a Rosa Maria Virolés Pinyol, magistrada emèrita del Tribunal Supurem. Virolés s’ha mostrat molt agraïda amb el guardó i ha recordat que sempre s’ha esforçat per tenir una “visió amplia i progressista” en matèria d’igualtat i no discriminació. Alhora, ha dit que ha intentat “jutjar amb perspectiva de gènere, recordant que és una obligació i no una opció”. Ha reconegut que la seva carrera “no ha estat fàcil” i que no ha creuat “un camí de roses”, però s’ha mostrat orgullosa de poder afirmat que sempre ha lluitat “pel respecte absolut als drets fonamentals i les llibertats públiques en aquesta matèria”.
Virolés també ha recordat que les seves fortes conviccions l’han duta, en moltes ocasions, ha subscriure vots particulars discrepants al Tribunal Suprem, i que molts d’aquests pronunciaments han servit per promoure canvis legislatius o sentències pioneres en l’àmbit europeu o, fins i tot, l’internacional.
A banda d’aquest reconeixement, l’acte ha servit per lliurar les Medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia, així com mencions honorífiques a persones, col·lectius, entitats i institucions per la seva destacada aportació al sistema de justícia català.
