ACN Brussel·les – Hongria pren el relleu aquest dilluns en la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, un mandat que ostentarà durant els pròxims sis mesos i que estarà marcat per a constitució de la nova Eurocambra i els nous lideratges a les institucions comunitàries. Sota el lema ‘Make Europa Great Again’ (Fem que Europa torni a ser gran), copiat directament de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, el govern el primer ministre Viktor Orbán situa la migració, la competitivitat, la defensa, l’ampliació i la política de cohesió entre les seves prioritats. Pel que fa a l’oficialitat del català, Budapest per ara no té “plans” per tornar a traslladar la qüestió a l’agenda europea, tot i que tampoc tanca la porta a reobrir el debat.
Com és habitual en les presidències rotatòries, Hongria serà l’encarregada de, fins al desembre de 2024, fer d’àrbitre en les negociacions que es duguin a terme entre els estats. Si bé el seu paper es basa a ser un mer intermediari, ostentar la presidència també permet a l’estat corresponent introduir debats al Consell i incidir en el grau d’importància que es pugui adjudicar a cada qüestió.
En aquest sentit, Hongria ha identificat la competitivitat, la política de defensa, l’ampliació de la UE, la gestió de la migració, la política de la cohesió, les polítiques agrícoles i els reptes demogràfics com les seves principals prioritats per al semestre.
Sobre la competitivitat, el país subratlla la importància d’adaptar noves directrius europees encaminades a “restaurar el desenvolupament econòmic, impulsar el mercat intern, centrar-se en les pimes i promoure la transició verda i digital” per fer front a “l’endarreriment” de la Unió respecte als seus competidors globals.
En línia amb aquest desafiament, Hongria situa la base industrial i tecnològica per a la defensa europea com a un altre dels grans eixos del seu projecte, una estratègia que ha de contribuir a “garantir la seguretat, la resiliència i la capacitat d’actuació” dels 27.
<strong>Migració i ampliació</strong>
A l’hora de definir les seves prioritats, Hongria sosté que la pressió migratòria ha suposat “un enorme repte” per a la Unió i “una càrrega enorme” per a alguns estats membres en particular, sobretot aquells que controlen les fronteres externes del bloc comunitari. “Per trobar solucions adequades cal aprofundir en la cooperació amb països fronterers a la Unió, així com els països clau d’origen i trànsit”, destaca el govern d’Orbán.
En aquest sentit, Budapest parla de buscar “solucions innovadores” per a les regles d’asil, una expressió que genera incomoditat entre alguns socis perquè obre la porta a pactes migratoris amb països on el respecte ple dels drets humans està en dubte i a fórmules controvertides de gestió de la migració.
Pel que fa a l’ampliació, el govern hongarès ha defensat “avançar el màxim possible” en l’entrada a la UE dels països dels Balcans Occidentals, però ha rebaixat les expectatives en el cas d’Ucraïna i Moldàvia, dos països que, precisament la setmana passada, van iniciar les converses d’adhesió amb el club comunitari.
<strong>L’oficialitat del català, sense terminis marcats</strong>
El govern hongarès ja ha apuntat que no té previst que l’oficialitat del català torni a l’agenda de la Unió Europea, malgrat que diversos membres del Govern s’hagin posat en contacte amb Budapest perquè la carpeta “no decaigui” i es torni a obrir en un futur.
Des del govern espanyol, per la seva banda, eviten marcar “terminis” perquè la petició tiri endavant, tot i que fonts diplomàtiques asseguren que és una qüestió que Espanya “no interromprà i continuarà defensant”. En aquest sentit, des de l’executiu català prefereixen consolidar el suport de tots els estats membres a la iniciativa per, posteriorment, iniciar la maquinària perquè se sol·licitin els informes corresponents a les institucions comunitàries, condició indispensable perquè l’oficialitat tiri endavant.
