ACN Barcelona – L’editora Glòria Gasch (Barcelona, 1973) ha publicat ‘Ara, i cada demà’ (Empúries), una novel·la epistolar on retrata un primer amor “únic i absolut”. A través d’una història intimista, Gasch debuta per primera vegada com a escriptora per abordar temes com el record, l’estima, el pas del temps, les decisions que poden marcar el rumb de la vida d’una persona i també el mar, la presència del qual travessa tot el llibre des de diferents racons de la Mediterrània. En una entrevista a l’ACN, l’autora reconeix que es tracta d’un projecte que tenia ganes de tirar endavant i reivindica el poder de la correspondència escrita. També lamenta que s’estigui perdent, tot i ser “totalment imbatible”. “Si vols sacsejar algú, envia-li una carta”, afirma.
La novel·la comença quan una dona rep un telegrama que l’informa de l’herència de centenars de cartes que ha de recollir a la biblioteca d’una casa senyorial que estan buidant. Un cop allà, es posa a llegir-les durant tota una nit, un exercici que la portarà a diversos moments de la seva vida que anirà rescatant progressivament. Tot plegat esdevindrà també un viatge en el temps fins al moment que va conèixer en Kostas, un llop de mar originari de l’illa de Simi amb qui aprèn a navegar mentre fuig d’un passat que encara ha de resoldre.
Malgrat que és una història fictícia, l’escriptora admet que el llibre esdevé un homenatge clar al gènere epistolar, al qual ha estat molt de temps lligada per diferents factors. “Per un costat perquè havia enviat moltes cartes quan estiuejava fora, per l’altre perquè hi ha grans novel·les que m’han marcat i, finalment, pels meus pares que es van escriure diàriament durant diversos anys”, relata l’autora de la novel·la.
De fet, Gasch defensa la transcendència que tenia en aquell moment la correspondència, una mena de “whatsapp d’amor” que esdevenia un canal de comunicació entre dues persones, a vegades de classes diferents, com per exemple els passa als protagonistes de la seva història. “Jo sempre dic molt convençuda que una carta manuscrita pot sacsejar una persona, defensa, “com si fos un llamp”.
Un altre dels eixos de la novel·la és el mar i la navegació, un escenari que l’autora coneix i amb el que ha estat vinculada des de sempre. “El mar té dues cares, una d’absolutament meravellosa i una de més enganyosa”, afirma, “per un costat pot ser un infern, però també ofereix aquest punt de redempció, com si fos una metàfora d’un cel, que segons com, et pot arribar a salvar”.
<strong>Un primer llibre convertit en aprenentatge</strong>
La idea d’escriure un llibre va sorgir el 2019, a Buenos Aires, quan Gasch li va explicar la història a un editor i aquest la va animar a publicar. Des de llavors ha estat treballant en la novel·la, tot i que creu que fa temps que la tenia al cap. “Tinc la teoria que comences a escriure quan el relat vessa del teu cap, perquè en realitat fa temps que l’estan escrivint mentalment”, opina.
També reconeix que es tracta d’una situació que li és nova, i que en certa manera percep com a “estranya”, ja que fa molt de temps que forma part del sector, però com a editora. En aquest sentit, ho veu com un exercici de “coratge i aprenentatge” que espera que li permeti millorar també com a editora.
