ACN Girona – Girona exposa per primer cop 500 obres i arxius del polèmic fons d’art Santos Torroella, en una mostra que reivindica el llegat del crític, historiador i poeta. L’exposició, on quadres i escultures dialoguen amb la ingent correspondència i documents personals, ressegueix el camí de les avantguardes des de principis del segle XX i fins als anys 60. Comissariada per Jaume Vidal i Rosa Hernández, l’exposició interpel·la directament l’espectador, a qui convida a obrir calaixos per descobrir el particular arxiu de Santos Torroella. “Dividida en diversos àmbits, el seu cor és l’etapa de postguerra; i els seus ‘leitmotiv’, les obres de Dalí, Miró, Tàpies i Picasso”, concreta Hernández. Es podrà veure al Museu d’Història fins al maig del 2023.
Del fons d’art Santos Torroella se n’ha parlat molt. Però més per la polèmica que en va envoltar la compra, per la qual l’Ajuntament va pagar 3,61 milions d’euros (MEUR), que per tot allò que integra la col·lecció i l’arxiu-biblioteca del crític, historiador i poeta. Un llegat ingent format per 1.197 obres d’art, a les quals cal sumar-hi més de 80.000 documents.
Ara, per primera vegada, l’Ajuntament de Girona treu part d’aquest llegat de l’anonimat. I el sintetitza a l’exposició que s’inaugurarà aquest dissabte, dia de Sant Narcís, i es podrà veure fins al 28 de maig de l’any que ve a les sales temporals del Museu d’Història.
‘L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella’ és, abans que res, un homenatge a la figura del crític, historiador i col·leccionista. Però també, com concreta Vidal, es converteix en “una oportunitat” per resseguir els camins de les avantguardes artístiques des de principis del segle XX i fins als anys 60 i 70.
“Poques col·leccions privades són tan potents per permetre establir aquest relat; que en aquest cas, ens ha estat fàcil de construir, perquè el material que integra tot el fons hi condueix per ell mateix”, especifica el comissari. Des del tombant de segle fins a la recuperació de les avantguardes estroncades per la Guerra Civil, l’exposició ressegueix la trajectòria de Santos Torroella i la de tots els artistes, moviments i estils que abracen aquestes sis dècades.
<strong>Dalí, Picasso, Miró i Tàpies</strong>
La comissària de la mostra, Rosa Hernández, no amaga que els seus ‘leitmotiv’ -també, per ser referents de Santos Torroella- són obres de Dalí, Picasso, Miró i Tàpies. I que el “cor” de l’exposició, el seu nucli dur, és l’etapa de represa artística després de la Guerra Civil. “Perquè aquí, Santos Torroella va tenir un paper cabdal en aquesta recuperació”, concreta Hernández.
Va ser aleshores quan Santos Torroella va dirigir l’editorial Cobalto, que també es va convertir en suport i plataforma del grup Dau al Set. En aquesta part de la mostra hi tindran presència, també, l’escola d’Altamira, els congressos de poesia o la IX Triennal de Milà (on l’estand de Santos Torroella va rebre un premi).
<strong>Diàleg amb els documents</strong>
Les obres -pintures, però també escultures- les signen també artistes com Rafael Barradas, Francis Picabia, Norah Borges, Modest Cuixart, Joan Ponç. Josep Guinovart, Rafael Bartolozzi o Mathias Goeritz. Però el comissari de l’exposició també posa l’accent en què, en aquesta exposició, el protagonisme és compartit. Perquè al costat dels quadres, pren també importància tot l’arxiu ingent de Santos Torroella.
“L’exposició s’inspira en dues imatges; per una banda, la del gabinet del col·leccionista, que ens mostra l’univers particular de Santos Torroella”, concreta Jaume Vidal. “Però per l’altra, també es posa en relleu tot l’arxiu, format per cartes personals, cartells o revistes entre d’altres, i es convida el públic a descobrir-lo”, hi afegeix. Per això, repartides arreu de les sales hi ha diverses calaixeres, perquè aquells qui s’hi apropin les obrin i n’examinin els documents.
En paral·lel a la mostra, s’han programat també diferents activitats que inclouen visites guiades, conferències i taules rodones. El catàleg de l’exposició es presentarà a finals de març de l’any vinent.
<strong>En espera de Casa Pastors</strong>
L’exposició del fons Santos Torroella és la primera de la tríada que, entre aquest 2022 i el 2024, donarà a conèixer part del fons d’art contemporani de l’Ajuntament de Girona. A la del crític, historiador i col·leccionista, la seguiran les que ensenyaran el llegat del promotor d’art Àngel Marsà i la de l’artista Josep Niebla.
El fons d’art contemporani de l’Ajuntament serà la pedra angular del futur museu a la Casa Pastors. Un projecte, que de moment, manté el seu calendari en ‘stand by’, en espera que es facin les intervencions arqueològiques a l’edifici situat davant la Catedral. El vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, ha concretat que aquesta recerca, que durarà uns quatre mesos, es vol fer “bé i de manera acurada”, i que per això s’hi destinarà “el temps que sigui necessari” abans de tirar endavant els propers passos per al museu.
