Edició 2365

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 15 de gener del 2025
Edició 2365

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 15 de gener del 2025

Gairebé 500 milions de nens viuen en zones amb el doble de dies de calor extrema que durant la infància dels avis

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Un de cada cinc nens i nenes -466 milions- viuen en zones que experimenten cada any almenys el doble de dies de calor extrema que fa sis dècades, segons una anàlisi d’Unicef que es publica aquest dimecres. A partir de la comparació entre la mitjana de la dècada de 1960 i els anys 2020-2024, Unicef adverteix de la velocitat i l’escala a la qual estan augmentant els dies extremadament calorosos -més de 35 graus Celsius- per a milions d’infants a tot el món, molts d’ells sense la infraestructura o els serveis necessaris per suportar-ho. A l’estat espanyol, s’ha passat de les cinc onades de calor que es van patir als anys 60, a prop de 14 el 2020-24, gairebé el triple.

“La calor extrema va en augment, pertorbant la salut, el benestar i les rutines diàries dels nens”, diu Catherine Russell, directora executiva d’Unicef, en declaracions recollides per aquesta agència de les Nacions Unides. “Els nens no són adults petits. Els seus cossos són molt més vulnerables a la calor extrema. Els cossos joves s’escalfen més de pressa i es refreden més lentament. La calor extrema és especialment perillosa per als nadons pel seu ritme cardíac més ràpid”, afegeix.

Publicitat

A tota la regió d’Europa i Àsia Central, la freqüència de les onades de calor anuals s’ha duplicat, passant de 5 en la dècada dels 60 a 11,5 el període 2020-24; també duren més (5,3 dies pels 4,4 dels anys 60) i són més greus.

L’anàlisi també examina dades per estats i constata que a 16 països els infants experimenten ara més d’un mes de dies extremadament calorosos addicionals en comparació amb fa sis dècades. Al Sudan del Sud, per exemple, els nens viuen una mitjana anual de 165 dies de calor extrema en aquesta dècada davant els 110 dies dels anys 60, mentre que a Paraguai han passat de 36 a 71 dies.

A l’estat espanyol, el 85% dels infants -6,4 milions- viuen en zones on s’ha duplicat el nombre d’onades de calor i el 44% -3,3 milions-, en llocs on s’han triplicat. A més, la durada de les onades de calor ha augmentat de 4,4 a 5,5 dies.

A nivell global, els nens i nenes de l’Àfrica Occidental i Central són els més exposats a dies extremadament calorosos i els qui experimenten els augments més significatius al llarg del temps, segons l’estudi. A l’Amèrica Llatina i el Carib, gairebé 48 milions de nens i nenes viuen en zones que experimenten el doble de dies de calor extrema.

<strong>Amenaces per a la salut dels infants i les embarassades</strong>

L’estrès tèrmic en l’organisme, causat per l’exposició a la calor extrema, comporta amenaces per a la salut i el benestar, sobretot dels infants i les dones embarassades, i encara més si no es disposa d’intervencions de refredament. Es relaciona amb complicacions en l’embaràs, com malalties cròniques gestacionals, i amb resultats adversos en el part, com mort prenatal, baix pes en néixer i part prematur.

Els nivells excessius d’estrès tèrmic també contribueixen a la desnutrició infantil o a patologies no transmissibles relacionades amb la calor i també augmenten la vulnerabilitat de nenes i nens davant malalties infeccioses que es propaguen a altes temperatures, com la malària i el dengue. Està demostrat que l’estrès tèrmic també afecta el desenvolupament neurològic, la salut mental i el benestar. La calor extrema té efectes més preocupants quan s’experimenta durant períodes de temps més llargs.

<strong>Unicef reclama mesures “urgents”</strong>

L’impacte dels perills relacionats amb el clima en la salut infantil es multiplica per la forma en què afecten la seguretat i la contaminació dels aliments i l’aigua, malmeten les infraestructures, interrompen els serveis per als infants, inclosa l’educació, i provoquen desplaçaments. A més, la gravetat d’aquests impactes ve determinada per les vulnerabilitats i desigualtats a les quals s’enfronten els infants en funció de la situació socioeconòmica de la família, gènere, ubicació, estat de salut existent i context del país.

En els pròxims mesos, els estats membres en l’Acord de París hauran de presentar nous plans climàtics nacionals: les Contribucions Nacionals Definides. Aquests plans marcaran el rumb de l’acció climàtica durant una dècada, una oportunitat per establir plans concrets per assolir els objectius de l’Acord de París.

Unicef fa una crida als líders, governs i sector privat perquè aprofitin aquesta oportunitat i adoptin mesures climàtiques “urgents” i “audaces” que “defensin el dret de tots els infants a un medi ambient net, saludable i sostenible”. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància demana reduir les emissions i complir “amb urgència” els acords internacionals; protegir la vida i dotar els infants de l’“educació i les aptituds necessàries per esdevenir defensors del medi ambient”.

“Els governs han d’actuar per controlar l’augment de les temperatures i hi ha una oportunitat única per fer-ho ara mateix”, diu Russell, i continua: “Ara que els governs estan elaborant els seus plans nacionals d’acció pel clima, poden fer-ho amb l’ambició i el coneixement que els nens d’avui i les generacions futures hauran de viure en el món que deixin enrere”.

 

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió