ACN Barcelona – El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, creu que cal “millorar” la gestió dels casos de discriminació lingüística cap als catalanoparlants en l’àmbit de la salut, que no són “infreqüents” i que suposen un repte “molt considerable” pel que cal treballar “intensament”. Al seu entendre, és necessària una major formació, informació i revisió de les polítiques per avançar cap a un marc “més respectuós”. “Som conscients que un problema que ve de lluny no es resoldrà d’un dia per l’altre. Volem donar resposta a casos particulars i abordar els problemes estructurals per evitar que la situació es reprodueixi. Dins la qualitat del sistema hi ha també el respecte als drets lingüístics”, ha assegurat en la Comissió al Parlament.
En la primera compareixença a la Comissió de Política Lingüística a la cambra catalana, Francesc Xavier Vila ha apuntat a la gestió interdepartamental de la seva conselleria, la de Salut i la d’Empresa i Treball per donar resposta als reptes actuals. Per Vila, els brots verds ha d’arribar per un augment del nombre de cursos, disposar d’un major material audiovisual i pel disseny de noves vies de col·laboració amb agents del sector.
“Disposar d’un sistema sanitari gratuït, universal i de qualitat és un privilegi i n’hem d’estar orgullosos, però volem treballar per perfeccionar-lo. No té sentit contraposar els drets lingüístics a l’atenció sociosanitària de qualitat com si fossin incompatibles. Hem de treballar per conjugar-los”, ha refermat.
<strong>Dificultats per cobrir les places</strong>
El conseller ha repassat les causes que expliquen la realitat actual “sobre el terreny”, marcada per les dificultats per cobrir les places del sistema sociosanitari, que han obligat l’administració a contractar professionals de fora, un fet que a Catalunya té un impacte en els drets lingüístics. En paral·lel, però, creu que en les darreres dècades no s’ha parat “prou atenció” als reptes en l’àmbit sanitari, un fet que ha provocat que no siguin “del tot infreqüents” situacions “no desitjables” quant al respecte als drets dels catalanoparlants.
“Sota les pressions múltiples a les quals està sotmès el sistema sanitari, les dinàmiques que s’han generat històricament en aquest terreny tenen marge de millora i és aquí on creiem que la creació del nou Departament ha de permetre explorar noves vies per elevar els estàndards de qualitat i fer-hi canvis necessaris”, ha afegit.
<strong>Posicions diverses entre els grups</strong>
De de Junts, han constatat la feina “ingent” que s’ha fet i la que queda per fer i ha posat com a símil un “vaixell amb molts forats amb el que es treu aigua amb una galleda”. “Hem de canviar la perspectiva amb la que treballem”, ha assegurat. Quant a ERC, la diputada Marta Vilalta ha advertit de la “falsa dicotomia” que a vegades s’estableix entre el dret a la salut i el dret a expressar-se en català. “La llengua és un factor de salut”, ha dit parafrasejant Carme Junyent.
El PSC ha expressat que cal un “impuls” de l’ús social del català perquè el “retrocés” és “un fet” i demanen consens a la resta de grups polítics. Des dels Comuns, asseguren que els problemes detectats per la conselleria en el sistema sanitari català beuen de “fa temps” i considera que no s’hi ha posat el “remei necessari”. “Creiem que cal ser més exigents”, asseguren, alhora que proposen crear una bústia específica per a queixes.
De la seva banda, des de la CUP exigeixen una resposta “clara i contundent”: “sancions i al carrer”. Així, afirmen que cal fer complir la llei i aplicar el règim sancionador i demanen que la llengua sigui un “requisit i no un mèrit”. Finalment, Aliança Catalana ha demanat crear un sistema d’auditoria i treballar per sensibilitar als professionals.
En un extrem oposat s’ha manifestat el PP i VOX. El diputat popular Cristian Escribano ha acusat el conseller d’haver “criminalitzat” els professionals, generant un “conflicte social on no hi és”. De la seva banda, la diputada de Vox Alicia Garcia creu que volen imposar una “dictadura lingüística”, que ha qualificat “d’aberració, bogeria i gran estupidesa”. “La llengua els importa entre zero i gens, ho fan servir com a arma per enfrontar-nos i distreure’ns”, ha afirmat.
