ACN Barcelona – Foment del Treball ha denunciat que Catalunya pateix un dèficit en infraestructures tant des govern de l’Estat com de la Generalitat fins als 42.500 milions d’euros entre 2009 i 2023. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha titllat aquesta xifra “d’escandalosa” i ha denunciat que és una “situació intolerable” i “una presa de pèl”. “Apel·lo a la responsabilitat de les administracions públiques perquè es resolgui d’una vegada per totes aquests problemes d’inversions”, ha assenyalat. Sánchez Llibre ha advertit que la manca d’inversió suposa una “pèrdua de competitivitat” i de “capacitat econòmica de benestar i de qualitat de vida” dels ciutadans.
“Com a president de Foment em causa certa vergonya denunciar públicament any rere any aquesta nefasta actuació de la gestió de les diferents administracions publiques, tant de l’Estat com la Generalitat, en totes aquelles inversions que s’haurien d’haver fet en els últims 14 anys”, s’ha exclamat el president de la patronal en la roda de premsa per presentar l’estudi ‘El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023’.
L’any passat, el mateix estudi de Foment, però fins a l’any 2022, va xifrar el dèficit en infraestructures a Catalunya en 39.369 milions d’euros, de manera que en un any ha augmentat en 3.117 milions d’euros. De fet, la tendència ha estat sempre ascendent des del 2010, quan es va registrar un superàvit de 83 milions d’euros i el dèficit ha escalat des del 3.587 milions d’euros el 2011 fins als prop de 42.500 al 2023.
Com en altres anys, la patronal ha demanat una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB català. Segons els seus càlculs, la licitació només va superar aquest percentatge el 2009, amb un 2,8%. Pel que fa la resta d’any i coincidint amb la crisi financera, es va torcar fons el 2012, amb un 0,4% i no va superar l’1% fins al 2021, mentre que en el 2023 va ser de l’1,1% (3.318 milions d’euros).
La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre ha identificat cinc eixos sobre els quals millorar les infraestructures de Catalunya, en un context com l’actual de manca d’inversió: la mobilitat en ferrocarril, la seguretat viària i la interconnexió entre territoris; la connectivitat internacional, el transport de mercaderies i avançar en l’autoabastament híbrid.
Així, per exemple, la patronal veu “essencial” millores en l’àmbit ferroviari per reduir la congestió diària i reduir les emissions, en especial en l’accés a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per això, reclama el compliment del Pla de Rodalies, l’ampliació de les línies L1, L2, L3 i L’4, així com del Tramvia al Camp de Tarragona, la unió del tramvia per la Diagonal, la licitació de l’encomana de gestió dels intercanviadors a Sant Cugat del Vallès i un nou túnel de FGC entre aquesta localitat i Barcelona.
Entre les propostes que fa Foment en l’àmbit viari, hi ha el desdoblament 2+2 a la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa; planificar-ne entre Montblanc i Andorra a la C-14 i a l’N-260 entre Ripoll i Alp i a la C-13 de Lleida a Balaguer i la C-53 de Vilagrassa a Balaguer, a més de la licitació de l’encomana de gestió a l’N-260, l’N-II i dels 17 ramals de l’AP-7 .
Quant a la millora de la connectivitat intercontinental de l’aeroport, insisteix en l’ampliació del Prat amb l’allargament de la tercera pista, la construcció de la terminal satèl·lit i la construcció de la ciutat aeroportuària i la connexió en alta velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. D’altra banda, Foment aposta per potenciar el transport de mercaderies amb l’execució completa del corredor Mediterrani i convertir en ample internacional el tram entre Portbou i Figueres.
Per últim, la patronal veu de “vital importància” assegurar l’abastament d’aigua, amb la connexió d’emergència reversible entre Barcelona i Tarragona davant episodis extrems de sequera en qualsevol de les dues àrees, així com l’ampliació de la dessaladora del Tordera i de les potabilitzadores del Besòs i del Llobregat. El director d’Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo.
L’estudi, d’altra banda, fa una comparació amb una quinzena de regions europees homologables a Catalunya i conclou que hi manquen infraestructures de transport i que encara s’està lluny dels estàndards europeus. Així per exemple, Catalunya disposa de menys quilòmetres de carreteres i de ferrocarril en relació a regions similars, mentre que el volum del transport de mercaderies tant aeroportuàries com portuàries se situa per sota altres regions europees en relació superfície, PIB i població.
Segons president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno, Catalunya té “molts més passatgers aeroportuaris” que altres regions europees homologables, però ha advertit que so no es fan inversions per millorar-ne el tràfic -a tots els del país- “tornarem a crear un altre Rodalies” respecte d’altres més competitius.
