ACN Barcelona – La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) ha denunciat davant la Comissió Europea el decret que regula els pisos turístics en 262 municipis i que, entre d’altres, inclou la renovació de llicències cada cinc anys i l’extinció d’altres. El decret 3/2023 dona llibertat als ajuntaments per concedir les llicències i posa un límit de 10 per cada 100 habitants. Federatur -que inclou les associacions d’apartaments turístics i HUT de Barcelona Apartur, de Girona ATA i de Tarragona ATT- argumenta que es vulnera la normativa europea en almenys sis apartats i reitera que la regulació és “desproporcionada, discriminatòria i contrària als principis de lliure competència i llibertat d’establiment recollits en la normativa europea”.
A més, segons Federatur, el decret de la Generalitat afecta “de manera injustificada” la llibertat d’empresa, la llibertat d’establiment i la llibertat de prestació de serveis, incloses en els articles 15 i 16 de la Carta de Drets Fonamentals, i dels articles 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. També, considera que es vulnera la Directiva de Serveis 2006/123/CE perquè no compleix els requisits de necessitat i proporcionalitat.
D’altra banda, l’associació sosté que les restriccions als apartaments turístics no resolen el problema d’accés a l’habitatge ni contribueix a augmentar l’oferta de lloguer permanent.
Pel que fa a la situació a Barcelona, Federatur adverteix que el decret trenca l’ordenació del sector a la capital catalana, on destaca que no s’ha incrementat la xifra de llicències des del 2014 i representen el 0,7% de total d’habitatges de la ciutat. A més, recorda que la col·laboració entre particulars, micropimes i pimes havia possibilitat el tancament de 6.000 apartaments il·legals des del 2016.
En la denúncia, Federatur, que compta amb el suport de l’European Holiday Home Association, aporta un informe de l’ACCO en què assenyala que el decret no resoldrà la manca d’accés a l’habitatge i de la Comissió Nacional dels Mercat i la Competència, que aposta per alternatives menys com incentius fiscals o el foment de l’habitatge social.
