Edició 2314

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 25 de novembre del 2024
Edició 2314

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 25 de novembre del 2024

Eurodiputades reclamen a Estrasburg una directiva comunitària més ambiciosa per eliminar la violència contra les dones

|

- Publicitat -

ACN Brussel·les – Una àmplia majoria d’eurodiputades han reclamat una directiva comunitària més ambiciosa per eliminar la violència contra les dones. Coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, bona part de les representants de l’Eurocambra han lamentat, durant un debat a Estrasburg, que el primer moviment legislatiu a la Unió no inclogués la violació com a crim -basada en el concepte del “només sí és sí”- pel bloqueig de països com França, Alemanya o els Països Baixos, els quals no es posaven d’acord en la definició sobre el consentiment. En aquest sentit, diverses eurodiputades han fet menció al recent cas de Gisèle Pelicot a França, subratllant que ha de suposar “un punt d’inflexió” sobre aquesta qüestió.

El debat celebrat aquest dilluns l’ha obert l’eurodiputada grega del Partit Popular Europeu (PPE), Eleonora Meleti, qui ha apuntat que no s’estan fent prou esforços per trencar amb els “estereotips” de gènere i que, a dia d’avui, encara s’estan promovent uns models que, si no se segueixen, provoquen “estigmatització”.

Publicitat

En aquest sentit, ha puntualitzat que la Unió Europea està acostumada a reaccionar davant de crisis que considera “urgents” i ha identificat la violència contra les dones com una crisi que requereix l’atenció “immediata” de totes les institucions.

En línies similars s’ha expressat l’eurodiputada els socialdemòcrates, la sueca Evin Incir, qui ha lamentat que les dones i les noies encara pateixin “tota mena de violència” per la seva condició. Durant la seva intervenció, Incir precisament ha qualificat de “vergonyosa” la directiva europea que ha de combatre la violència contra les dones -carregant directament contra el president francès, Emmanuel Macron- i ha reivindicat que s’impulsi una llei per assegurar que la definició de consentiment respongui a la prerrogativa del “només sí és sí”.

La sueca ha sigut una de les que ha fet menció al cas de Gisèle Pelicot, així com també la presidenta dels liberals al Parlament Europeu, la francesa Valérie Hayer (de la mateixa formació que Macron). En el debat, Hayer ha sostingut que la definició de consentiment ha de ser “clara i sense ambigüitats” i que aquesta s’ha d’incloure en la Carta Europea dels Drets Fonamentals. “Parlem d’una lluita de societats, no d’agendes; mobilitzem-nos per aturar aquest tipus de violència”, ha resumit.

Per la seva banda, la copresidenta del grup de l’Esquerra, Manon Aubrey, també ha reclamat que la definició de consentiment quedi recollida en la llei comunitària i ha lamentat que la violació sigui l’únic crim “on el perpetrador se sent innocent i la víctima se sent culpable”.

<strong>L’extrema dreta culpa els migrants</strong>

Més enllà de denunciar la violència contra les dones, l’eurodiputada d’Alternativa per Alemanya, Irmhild Bossdorf, ha assegurat que l’increment en el nombre de violacions registrades respon a l’arribada de migrants i ha fet una crida a l’expulsió de nouvinguts.

Al seu torn, l’eurodiputada de Vox, Margarita de la Pisa Carrión, ha opinat que parlar de violència contra les dones ha acabat “posant les dones contra els homes” sense reduir el nombre de víctimes. “Deixin enrere la batalla ideològica i posin-se al lloc de les dones”, ha manifestat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió