ACN Barcelona.-El periodista cultural i crític cinematogràfic Esteve Plantada publica el poemari, Troncal’ (LaBreu Edicions) que té com a fil conductor l’amor, però també hi tenen cabuda reflexions sobre la relació entre pare i fill i entre el jo i la col·lectivitat, i la identitat. Així mateix, al llibre hi té un pes important, a la segona part, l’actualitat i els fets polítics que van de l’octubre del 2017 a l’octubre del 2019. En una entrevista amb l’ACN, Plantada admet que mentre escrivia ‘Troncal’ estaven passant moltes coses a Catalunya en el terreny polític i assegura que aquest és el llibre que té “més arrelat a l’ara i al present” i, reconeix, no se n’ha pogut deslligar.
Plantada apunta que hi ha un fil que relliga ‘Troncal’ que és llegir-lo com si fossin poemes d’amor “amb l’estira-i-arronsa entre la identitat i la parella i el fet de ser-hi i no ser-hi”. A banda, hi ha altres capes com la reflexió d’un pare sobre com creixen els seus fills i quina relació s’estableixen entre ells i una altra capa “centrada en el jo, que és l’individu, i el tu, que és la col·lectivitat, i quina relació s’estableix entre un mateix i el col·lectiu”. El poemari arrenca amb ‘Rosebud’, en una clara referència al clàssic de cinema ‘Ciutadà Kane’. Aquest poema connecta amb el seu anterior llibre de poemes ‘Bing Bang Llàtzer’ que jugava molt al simbolisme cinematogràfic. “Tenia ganes de deslligar-me d’això i em va semblar que era molt poètic i de justícia començar amb ‘Rosebud’ que és un gran símbol cinematogràfic i em servia tot aquest pòsit del referent a la infantesa d’allò que som i no som i del retorn”. El llibre es divideix en dues parts. La primera està molt clarament dirigida a un tu i un jo, desgrana, i a la segona part hi entra la col·lectivitat. La transició de la primera part a la segona és a través del poema ‘Transversal’. A la segona, el col·lectiu agafa molt de protagonisme. Admet que mentre escrivia ‘Troncal’ estaven passant moltes coses i és el llibre que té “més arrelat a l’ara i al present perquè no me n’he pogut deslligar”, on hi té una gran presència al que va passar de l’octubre del 2017 al 2019. “No està escrit d’una manera explícita però qui vulgui trobar-hi els lligams ho pot fer”. Ha dedicat un poema que es diu ‘El hàmster’ a com percep la situació política de Catalunya: “Estem en aquesta roda, no ens en sortim però no acabem de desaparèixer”. Un altre més explícit és ‘Octubre de’.Ha confessat que sempre s’ha dit d’ell que era un autor “molt urbanita i que se situa molt en l’espai de la ciutat amb molt de ciment i asfalt”. El periodista assegura que tenia ganes “de fer un llibre que s’allunyés d’aquesta imatge”. D’aquí va néixer el llibre: “De la voluntat de tocar la terra i anar a un ambient més rural i de paisatge, de tocar els materials més orgànics”. A Plantada li interessava plasmar al poemari la idea d’allò que roman i que perdura al llarg del temps i “de les coses essencials que es van repetint”. Una idea molt present al llibre és la idea circular i “de donar voltes per acabar sent els mateixos o diferents”. El periodista reconeix que no dona mai per acabat un poema. Recorda un professor que li deia que un poema no s’acaba, sinó que s’abandona. “El mateix passa amb els llibres, les novel·les i els contes. Tinc la necessitat de tancar el poemari perquè els treballo en conjunt de forma orgànica amb una estructura definida i arriba un punt en que he de dir prou. Jo estaria reescrivint molta estona, però no ho pots estar fent eternament”, afegeix. L’autor Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural i crític cinematogràfic. Ha publicat ‘A l’ombra dels violins’ (La Magrana, 1997), ‘Fosca Límit’ (AdiA, 2015), ‘Big Bang Llàtzer’ (Lleonard Muntaner, 2016. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom). Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara ‘Ningú no ens representa. Poetes emprenyats’, ‘Poésie catalane: les voix ne dorment jamais’ (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010). Ha estat traduït al castellà, francès i basc. Ha participat en festivals com el XXXIV Festival International de la poésie de Trois-Rivières, el XVII Festival de Poesia de la Mediterrània o els Jocs Florals Revival de Cambridge, entre altres recitals.
