ACN Barcelona – Govern espanyol, Catalunya, Euskadi, Galícia, Castella la Manxa i Extremadura financen un pla complementari de biotecnologia per impulsar la medicina personalitzada i el desenvolupament de teràpies avançades a través de la ciència i la innovació. Amb un pressupost de 32 MEUR, l’Estat n’aporta la meitat i la resta l’altre 50%. Catalunya hi destina 7,56 milions. El pla s’ha presentat aquet dijous a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a Barcelona. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha aprofitat per demanar que la futura Llei de la ciència no entri en col·lisió amb el sistema català de recerca i amb la normativa que està en tramitació al Parlament.
Totes les parts han signat els protocols del pla complementari, el primer dels vuit que hi ha previstos. La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha apuntat que els plans complementaris són una innovació en política científica i un exemple de cogovernança, que es consolida en la reforma de la Llei de ciència, tecnologia i innovació.
En la seva intervenció, la consellera ha proposat que es millorin els mecanismes de cogovernança i cogestió dels grans programes de recerca. Geis ha demanat incrementar la participació del Govern i dels científics del sistema de recerca català.
Biotecnologia aplicada a la salut
El programa de Biotecnologia en la salut està liderat des de Catalunya per l’IBEC. Un dels principals objectius del programa és incrementar el coneixement dels efectes de totes les variants possibles en els genomes, transcriptomes, proteomes humans i de patògens. També pretén aprofundir en l’estudi de l’expressió gènica a nivell cel·lular individual, que resulta essencial per desenvolupar nous sistemes avançats de diagnòstic i pronòstic i identificar noves dianes terapèutiques.
Es preveu que les conclusions de la recerca permetin desenvolupar noves teràpies personalitzades i dirigides, com ara els nanofàrmacs, així com tècniques avançades de cirurgia basades en models de malaltia preclínics més precisos.
Aquest canvi radical de les eines per dissenyar i produir nous sistemes i dispositius de diagnòstic, pronòstic i teràpia es fonamenta sobre l’avenç biotecnològic i digital que ha permès la generació i l’anàlisi massiva de dades sobre salut. També aprofita progressos en àrees de recerca puntera com ara la intel·ligència artificial, la supercomputació, la nanotecnologia o la fotònica.
A banda del programa de Biotecnologia aplicada a la salut, el sistema de recerca de Catalunya participa decisivament en tres projectes més dels vuit recollits als plans complementaris d’R+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) finançats pels fons europeus Next Generation EU. Es tracta dels programes de Comunicació quàntica, liderat des de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO); Astrofísica i física d’altes energies, per al desenvolupament de tecnologies avançades per a l’exploració de l’univers i les seves components, amb l’aportació de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE); i Materials avançats, per a l’estudi de materials amb funcionalitats avançades per la nova transformació tecnològica, integrats pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS).
