ACN Barcelona – El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha comparegut aquest dimecres al matí davant de la comissió de Justícia del Parlament per explicar les línies d’actuació del Departament en aquesta legislatura. Ha apostat per descongestionar els jutjats, millorar la convivència a les presons, fomentar el català entre els presos i col·laborar amb operadors judicis i entitats per millorar la reinserció social. Espadaler ha destacat els eixos que seran presents en la totalitat de les polítiques del Departament: la digitalització i la modernització, el foment de l’ús de la llengua catalana i la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny i la reformulació de les polítiques del Departament.
A més, ha avançat que ja “s’han fet els primers contactes amb el ministre Bolaños, titular de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts del Govern d’Espanya, així com amb el secretari d’estat, a qui han traslladat l’agenda de temes d’interès per part del Govern,” i ha subratllat la voluntat del Departament “d’assistir a les conferències sectorials que siguin convocades.”
<strong>Pla per a la descongestió de la justícia</strong>
Espadaler ha anunciat la creació d’un pla per a la descongestió de la justícia, que serà cabdal en la legislatura perquè “una justícia lenta, és menys justícia”. De forma dialogada i consensuada amb el poder judicial i els diferents actors jurídics preveu seguir amb el “desplegament de l’Estratègia Justícia 2030, la modernització dels jutjats de pau i les oficines judicials, i la incorporació de la intel·ligència artificial, un repte per al suport a les funcions judicials”.
El conseller ha admès que la descongestió no es farà en pocs anys, però ha dit que cal superar el “coll d’ampolla” que hi ha als jutjats amb 50 nous òrgans judicials a tot Catalunya.
Davant de l’increment de la multireincidència delictiva, Espadaler ha anunciat que properament es crearà “un grup de treball per abordar aquesta problemàtica, amb una visió integral amb els actors integrats: fiscalia, judicatura, Mossos d’Esquadra, Ajuntament de Barcelona, advocacia i el Departament d’Interior”, com ja va anunciar aquest dimarts a la cambra la titular d’Interior, Núria Parlon.
El Departament posarà el focus a millorar els serveis adreçats a les víctimes dels delictes. “Aquesta tasca –ha dit Espadaler– no implica només una millora dels recursos, sinó també una aposta per la cohesió territorial, tot assegurant que cap racó del nostre territori quedi desatès”. Així, i per tal de millorar l’eficiència i l’abast d’aquests serveis, el conseller s’ha proposat “arribar a totes les víctimes, així com oferir-los un servei de proximitat a cada partit judicial del territori”. Respecte als jutjats de violència sobre la dona, ha dit que calen més jutges i especialistes però no s’ha mullat en si la intenció és agrupar jutjats en partits judicials grans o que n’hi hagi almenys un a cada partit judicial.
Espadaler ha mantingut el compromís amb els actuals projectes i obres en marxa de nous jutjats, però no n’ha anunciat més per no endarrerir els actuals. Igualment, s’ha compromès a actualitzar els preus que cobren els advocats d’ofici per recuperar poder adquisitiu.
Pel que fa al Centre de Mediació de Catalunya, diu que cal continuar dissenyant i implementant una xarxa per al foment i la difusió de la mediació al món local per garantir la cohesió social i la convivència ciutadana, creu el conseller. Amb aquesta finalitat s’impulsarà l’avantprojecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes; desenvoluparan encara més els programes de mediació intrajudicial exprés i reforçaran la xarxa de mediació local.
Pel que fa al desplegament del dret civil català, Espadaler ha subratllat que és necessari “actualitzar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats socials”. Aquest és el cas del Llibre II en allò que fa referència a la regulació dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones.
<strong>Increment de la seguretat i la convivència a presó </strong>
El conseller ha dit que pel que fa a la població interna dels centres penitenciaris es proposen aprofundir en l’aportació efectiva de la perspectiva de gènere respecte de les condicions de vida d’internament i oportunitat de les dones internes. Espadaler ha avançat que han encarregat un estudi de la situació penitenciària –que encara està en curs– “i els primer resultats constaten que les presons no estan pensades per a les dones”.
Sobre el fet de tendir cap a l’anomenada contenció zero dels presos violents, el conseller ha estat molt clar: “No hi arribarem, no seria tocar de peus a la realitat”. Segons ell, les contencions mecàniques han de ser “excepcionals” però s’han de poder usar en casos “necessaris”.
Pel que fa a la llengua catalana, el Departament treballarà per posar en valor el coneixement del català com un element rellevant en la reinserció social i laboral dels interns.
Espadaler es marca com a objectiu “conèixer de primera mà la realitat penitenciària i els centres educatius de justícia juvenil”. El conseller ha remarcat el compromís del Departament “per incrementar la seguretat dels centres”, tot agraint als treballadors la “tasca que diàriament fan per garantir-ne un bon funcionament”. “Considero imprescindible treballar per la millora de la convivència, de la seguretat i de les actuacions adreçades a la reinserció social als centres penitenciaris i els centres educatius de justícia juvenil”, ha afegit Espadaler.
També aposta per l’impuls del règim obert, la taula de participació social, així com l’abordatge de la salut mental i la prevenció dels suïcidis a presons. Sobre aquesta darrera qüestió, el conseller ha estat contundent: “Treballem per erradicar aquesta greu situació perquè parlar d’una sola mort és parlar d’un fracàs”.
Una de les accions que ja s’han dut a terme ha estat la revisió d’algunes circulars per augmentar la seguretat dels treballadors i funcionaris, i preservar la convivència. També s’han establert requisits addicionals per a les persones internes per accedir a llocs de treball considerats d’especial risc dins dels centres penitenciaris i que “ja han entrat en vigor”. Espadaler ha explicat que “les persones amb delictes violents amb resultat de mort o lesions greus no podran treballar en espais considerats d’alt risc, com ara les cuines”. A més, les persones que hagin mostrat comportaments violents hauran d’haver rebut l’alta de programa RECVI (Risc Extrem de Conducta Violenta), un programa específicament adreçat a les persones amb aquest tipus de comportament.
També ha apostat per considerar els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat i ha mantingut el compromís amb les obres i projectes en marxa.
<strong>Religió i memòria</strong>
Espadaler ha remarcat que la reestructuració del Govern ha suposat un canvi en la denominació del Departament, que passa a denominar-se Justícia i Qualitat Democràtica, amb l’objectiu de “subratllar el compromís del Departament no sols amb l’àmbit de la justícia, el penitenciari i la memòria democràtica, sinó també amb els dos àmbits que s’hi incorporen: la Direcció General d’Afers Religiosos i la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa”.
En memòria democràtica, la prioritat de la conselleria serà “consolidar un marc integral”, que tindrà per objectiu combatre de manera eficient i efectiva “els populismes i l’auge de la intolerància i l’extrema dreta”. Segons Espadaler, cal dotar Catalunya d’una nova llei integral de memòria democràtica: es tracta d’una necessitat “urgent” i la voluntat d’aquests propers mesos serà “agilitzar els tràmits” perquè la norma sigui realitat al més aviat possible.
També ha anunciat que es treballarà transversalment amb altres departaments per incorporar les polítiques de memòria en l’àmbit educatiu, conscienciant sobre els perills del totalitarisme i assegurant-ne el “mai més”. Igualment, ha dit que s’afanyaran per dur al Parlament la llei que ja estava preparada i va decaure amb les eleccions, i que es negociaran esmenes durant el tràmit parlamentari.
Pel que fa a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, ha dit que negociarà amb el govern espanyol i el de Barcelona per a ressignificar l’edifici, tot i que no ho veu “senzill”.
Una de les noves àrees de gestió del Departament fa referència al dret a la llibertat religiosa i de consciència, emparat a la Direcció General d’Afers Religiosos. El Govern ha establert un full de ruta basat en quatre línies d’actuació per tal de “garantir el ple exercici de la llibertat religiosa i de consciència, així com contribuir a gestionar la dimensió pública d’aquesta pluralitat”.
<strong>Grups parlamentaris</strong>
En el torn dels grups parlamentaris, el diputat de JxCat Isaac Padrós, ha assegurat que “no es pot parlar de qualitat democràtica” mentre hi hagi diputats a l’exili com Carles Puigdemont i Lluís Puig, i li ha recordat que el PSC va donar suport a l’aplicació del 155. També li ha preguntat què pensa fer concretament per millorar la presència del català als jutjats i si està d’acord amb eliminar els jutjats de pau com pretenia el PSOE.
Les diputades d’ERC Ana Balsera i Ester Capella també li han retret el canvi de nom de la Conselleria, perquè “no es pot parlar de qualitat democràtica si no es fan el deures en memòria històrica” i li han recordat que la llei d’amnistia no s’està aplicant a la majoria de polítics i manifestants independentistes. Balsera, a més, s’ha mostrat contrària a considerar els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat i vol que es tendeixi cap a la contenció zero.
El diputat del PP Pere Lluís Huguet ha reclamat una gran inversió en tecnologia i més jutjats per descongestionar la justícia, així com que no s’agrupin els jutjats de violència sobre la dona.
El diputat del Vox Rafael Villafranca ha incidit en la seguretat de les presons, els immigrants delinqüents i contra la llei de memòria històrica. Espadaler li ha respost que no hi ha marge d’acord amb les polítiques del partit ultradretà.
Andrés García Berrio, dels comuns, considera urgent l’aprovació de la llei de memòria democràtica, incrementar els pagaments als advocats d’ofici, fomentar l’obertalitat a les presons i també aprovar un protocol clar que redueixi les contenciós mecàniques i els suïcidis a les presons. García Berrio sí que ha apostat per la contenció zero a les presons i ha demanat tenir en compte els gitanos i el passat colonial en la llei de memòria.
Finalment, María Pilar Castillejo, de la CUP, també ha preguntat per la intenció del conseller pel que fa a les contencions mecàniques a les presons i ha demanat mesures per incrementar l’ús del català als jutjats.
