ACN Barcelona – Impulsada pel llibreter Josep Cots i Ramon Planes, la llibreria Documenta obria per primera vegada les seves portes a la capital catalana l’any 1975. Cinquanta anys després, l’establiment continua dempeus, situat en l’actualitat al carrer Pau Claris, amb la mateixa voluntat del principi: esdevenir un “punt de trobada” per diferents generacions de barcelonins. Així ho defensa el llibreter Èric del Arco en una entrevista a l’ACN, assegurant que el model de llavors continua més vigent que mai, recolzat per un moment en què el sector editorial gaudeix de “bona salut”. “Quan trobes un llibre que t’agrada de veritat tota la resta de coses ja no importen tant”, defensa, “formen part de la nostra experiència vital”.
Llibreria i llibreter es porten només quatre dies, bromeja el mateix Arco, que afirma que va néixer el mateix any de la seva obertura. Tal com relata, ara mateix és “difícil” valorar què va significar la seva obertura, ja que va ser un moment “de molts canvis”, en el marc dels quals va néixer la Documenta amb la voluntat d’esdevenir un espai amb un “estil propi”. Cinc dècades després, Arco creu que aquest model s’ha convertit també en el secret de la seva continuïtat, tot i que afegeix que quan es comença una cosa mai se sap ben bé com anirà.
De fet, defensa que Barcelona te la sort de tenir “moltes bones llibreries” i que la Documenta és una d’elles. “Una de molt especial que pot agradar més o menys, però de la qual ens fa il·lusió celebrar els seus cinquanta anys”, afirma. El llibreter – que es va afegir al projecte pels volts del 2014 – explica que el model de negoci dels llibres ha demostrat que continua més vigent que mai, i que permet parlar d’una “bona salut” al sector.
“Cada llibreria ho veu reflectit d’una manera o d’una altra, però cada vegada s’han obert més establiments, hi ha una especialització de l’ofici, un gremi fort i una bona xarxa”, afirma, “la gent compra llibres i hi ha un gran nombre d’editorials que estan fent coses precioses”. Tot això porta a Del Arco a tenir “esperança” i, a la vegada, reivindicar un món que permet escapar de les pantalles i la hiperconnectivitat.
Del Arco defensa que un llibre no requereix de res més que d’un mateix. “No hi ha avisos, no hi ha notificacions… ets tu, el teu temps i la teva experiència, i en l’actualitat hi ha poques coses així a la vida”, subratlla. Malgrat això, el llibreter admet que el negoci no s’escapa de la “inundació” i que és veritat que, com passa en la resta de sectors, hi ha una oferta enorme. “Nosaltres aquí tenim 10.000 novetats per any de les 60.000 que es publiquen. Fem una primera tria, i la segona la fa el mateix comprador”, recorda.
En aquest sentit, opina que en un futur els llibres mantindran la seva rellevància perquè són “un mecanisme meravellós”. “El plaer és un element important en la vida humana i un d’aquests plaers és trobar un llibre que t’agradi molt”, insisteix, “quan el trobes tota la resta no importa i cadascú pot connectar amb la seva llengua i amb l’escriptura que te al davant, sense necessitat que cap altre parer”.
<strong>La feina de llibreter</strong>
Abans d’arribar com a llibreter a la Documenta, Del Arco ja n’era client, com també ho era la seva mare. De fet, reconeix que mai s’havia plantejat seriosament exercir de llibreter i que van ser un conjunt de casualitats les que el van portar fins aquí. “Va aparèixer l’oportunitat i parlant amb en Josep ho vam aconseguir organitzar”, recorda”, ara porto deu anys i puc dir que encara m’ho passo bé”.
Una de les parts preferides de la seva feina és la possibilitat de no estar concentrat en un sol tema però, a la vegada, focalitzar-ho tot al voltant d’un objecte molt especial: el llibre. Pel llibreter estar al sector editorial permet “conèixer gent interessant” i també fer “fer molta pinya”. “Fa que dins d’aquest desgavell de món tot tingui un sentit i et puguis sentir acompanyat dels llibres i de la professió”, conclou.
