ACN Brussel·les – El compte enrere perquè es formi la nova Comissió Europea, liderada per l’alemanya Ursula Von der Leyen, ja ha començat. Durant les pròximes setmanes, i amb el 30 d’agost com a data límit, els estats membres hauran de presentar els seus candidats a eurocomissari. Els dirigents no només hauran de generar consens entre les formacions polítiques del seu estat, sinó que també hauran de ser validats per Von der Leyen en entrevistes personals i comptar amb el suport de l’Eurocambra després de superar les seves respectives audiències davant els eurodiputats. La nova cap de l’executiu comunitari ha demanat als estats que presentin dos candidats -un home i una dona- per assolir la paritat, tot i que, fins ara, cap s’hi ha mostrat predisposat.
El procés que ha de culminar en la formació de la nova Comissió Europea es va iniciar el dijous 25 de juliol, data en què Von der Leyen va informar els estats membres que disposaven fins al 30 d’agost per informar-la dels possibles candidats. En línia amb les anteriors legislatures, el nou executiu comunitari comptarà amb 26 comissaris, un per cada estat membre (Alemanya no tindrà comissari perquè Von der Leyen ja ocuparà la presidència). Així, els únics països que no presentaran candidat seran Alemanya i també Estònia, que ostentarà una vicepresidència a través de la figura de Kaja Kallas, que haurà de ser confirmada com a nova alta representant per a la política exterior.
Si bé la presidenta de la Comissió ha fixat el 30 d’agost com a data límit per rebre les candidatures, està previst que Von der Leyen comenci a entrevistar els aspirants confirmats a mitjans d’agost. A hores d’ara, menys de la meitat dels estats membres han donat a conèixer els noms de les figures escollides.
Un cop la dirigent popular hagi fet la seva selecció, els candidats hauran de comparèixer davant les comissions parlamentàries dels seus àmbits de responsabilitat. En paral·lel, la llista també haurà de rebre el vistiplau dels caps d’estat al Consell Europeu.
Per les audiències davant els eurodiputats, es preveu que aquestes es produeixin entre finals de setembre i principis d’octubre. En aquest cas, els eurodiputats poden arribar a rebutjar els aspirants, cosa que obligaria a la recerca d’un nou candidat. En la darrera legislatura, per exemple, les comissions parlamentàries van rebutjar els candidats inicials presentats per França, Hongria i Romania.
Després de superar aquests esculls, la nova Comissió Europea haurà de ser votada en bloc en el ple del Parlament Europeu i també en el Consell de la Unió Europea. Vençuts tots aquests tràmits, la intenció és que l’executiu pugui començar a treballar a partir de l’1 de novembre.
<strong>Buscant la paritat</strong>
En el primer discurs que va formular a Estrasburg després de ser reelegida com a presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen va assegurar que buscaria “un repartiment igual” entre homes i dones a la mesa de comissaris, en línia amb l’anterior legislatura.
És per això que va demanar als estats que presentessin dos perfils, un home i una dona. La decisió, però, no és vinculant, i per ara cap país ha optat per aquesta opció.
L’únic escenari sota el qual Von der Leyen va apuntar que acceptava la presentació d’un sol candidat és en aquell on el país en qüestió aposti per mantenir el seu comissari. Fins ara, països com Letònia (amb el vicepresident executiu Valdis Dombrovskis), els Països Baixos (amb el comissari d’Acció Climàtica, Wopke Hoekstra) o Eslovàquia (amb el vicepresident executiu Maros Sefcovic) han optat per aquesta via.
Els altres que han oficialitzat el seu candidat només han presentat un sol nom, ignorant la petició de Von der Leyen. No obstant això, fonts diplomàtiques apunten que, en alguns casos, s’estan discutint segones opcions de manera informal, sumant-se així a la suggerència de l’alemanya i, al mateix temps, evitant comprometre la figura del candidat principal.
<strong>Noms coneguts</strong>
Més enllà de Letònia, els Països Baixos i Eslovàquia, altres estats com també han donat a conèixer el seu aspirant a comissari, tot i que en aquest cas descarten el continuisme. Un dels més primerencs en anunciar-ho va ser Irlanda, que enviarà el seu actual ministre de Finances, Michael McGrath. Irlanda, a més, ha deixat clar en reiterades ocasions que aquest és l’únic candidat que presentarà.
Suècia ha nomenat la seva actual ministra d’Exteriors, Jessika Roswall, una de les veus més escèptiques en relació amb els costos vinculats a l’oficialitat del català a la Unió Europea. També han transcendit noms com l’actual ministre d’Indústria i Comerç de la República Txeca, Jozef Síkela; l’expresident del Tribunal de Comptes Europeu per a Eslovènia, Tomaz Vesel, o l’exeurodiputada finlandesa, Henna Virkkunen.
En el cas de l’Estat, el govern espanyol encara no ha fet oficial la designació del seu candidat, tot i que ha donat a entendre en més d’una ocasió que aquesta posició serà per a l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. La dirigent socialista, que va encapçalar les llistes del seu partit en les eleccions europees, va renunciar recentment al seu acte d’eurodiputada per poder aspirar així a ocupar un càrrec a la Comissió.
