ACN Barcelona – Entitats en favor del dret a l’habitatge lamenten la decisió del Tribunal Constitucional de tombar parcialment la normativa catalana del 2022, entre les quals l’obligació dels propietaris d’oferir lloguer social. Els impulsors de la llei 24/2015 han emès un comunicat contra una sentència “antisocial” que “deixarà milers de famílies sense la possibilitat d’un lloguer social i amb l’amenaça de desnonament”. En escenari, exigeixen al president del Govern, Salvador Illa, i el de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez “una resposta coordinada i immediata”. Alhora, adverteixen que no es quedaran “de braços creuats” sinó que reaccionaran “a tots nivells.
<em>(S’actualitza la notícia amb el posicionament del Sindicat de Llogateres de Catalunya)</em>
Formen part del grup promotor de la llei 24/2015 la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
A l’espera d’analitzar la sentència un cop es publiqui, apunten que el Tribunal Constitucional ha abocat a un escenari “sense precedents” en el qual els ajuntaments es quedaran “sense eines per fer front als desnonaments i les famílies quedaran desemparades” per qüestions competencials.
“L’argument o argúcia competencial de que ‘qui ha de regular és l’estat i no les comunitats autònomes’, posa ara en perill l’únic mecanisme d’urgència que ha permès aturar milers de desnonaments i protegir el dret a l’habitatge a Catalunya”, lamenten.
En aquest sentit, apunten que entre el 2017 i el 2023 s’han ofert un total de 19.925 lloguers socials gràcies a la Llei 24/2015, una xifra equivalent als desnonaments que s’han pogut evitar, fet que “demostra l’eficàcia i la necessitat de mantenir i reforçar aquestes mesures”.
A l’espera d’una regulació estatal del lloguer social, les entitats en favor del dret de l’habitatge han assenyalat la Generalitat, que creuen que té responsabilitat de donar solucions reallotjant les famílies vulnerables que siguin qüestionades. Per aquest motiu, han reclamat una reunió “urgent” amb Illa i també la convocatòria d’una cimera amb tots els agents necessaris per pactar una resposta, de la mateixa manera que va fer la Generalitat llavors presidida per Carles Puigdemont el 2018 quan va ser anul·lada la llei original.
Alhora, demanen a Sánchez i a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que l’executiu espanyol “respongui a l’atac del poder bancari-immobiliari contra les lleis antidesnonaments”, impulsant un canvi legal per aprovar el lloguer social a nivell estatal o habilitant a les comunitats autònomes que ho facin.
Les associacions destaquen que els contractes de lloguer social signats fins al moment es mantindran vigents i no es veuran afectats per la sentència. També es conserva el lloguer social obligatori en casos d’hipoteca i dacions en pagament.
D’altra banda, els impulsors de la llei han celebrat que la sentència validi la constitucionalitat de la cessió obligatòria d’habitatges buits més de dos anys de grans tenidors sempre que siguin empreses, inclosos els casos en que mentrestant s’hagi venut o ocupat l’immoble.
Per la seva part, el Sindicat de Llogateres de Catalunya, en un altre comunicat, s’ha alineat amb el posicionament expressat pel grup promotor de la llei 24/2015 i exigeix “respostes als poders públics” davant l’escenari que “milers de famílies” puguin ser “desnonades a Catalunya en els propers mesos”. També insten una reacció “immediata” a Salvador Illa i al seu executiu.
L’associació carrega contra PP i Vox per impugnar fa dos anys la llei 1/2022 (per fer front a l’emergència habitacional) “responent a les demandes de la banca, voltors i especuladors”, així com contra el govern espanyol de Pedro Sánchez per tombar el lloguer social per a famílies que viuen sense títol en pisos d’entitats financeres i voltors. A la vegada, critica Junts per impedir, fa unes setmanes, el debat de la regulació dels contractes de lloguer de temporada al Congrés. Tot plegat, resumeix el Sindicat “agreuja la crisi d’habitatge, intensifica les desigualtats socials a favor de grans tenidors i debiliten cada vegada més les institucions generant una desafecció i desconfiança de la ciutadania cap a la política i al sistema judicial”.
