ACN Barcelona – Un grup de quatre empresaris tecnològics, l’investigador Elies Campo i l’activista i empresari Joan Matamala tenen previst presentar la setmana que ve la primera querella davant l’Audiència Nacional (AN) pel ciberespionatge en el marc del ‘Catalangate’. A més, han constituït a Suïssa una associació internacional d’afectats per l’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru, anomenada Sentinel Alliance. La querella va dirigida contra els creadors dels dos programes, dues empreses israelianes, el CNI i, per primer cop, la Guàrdia Civil. La nova entitat vol coordinar-se amb altres afectats i impulsar canvis legislatius per evitar casos similars.
L’associació i la querella s’han fet públics aquest divendres a l’Ateneu Barcelonès, en un acte força concorregut on hi ha assistit el president de l’ANC, Lluís Llach, i altres representants de l’independentisme.
Sentinel té com a missió defensar els drets digitals, la privacitat i la supervisió democràtica davant les “creixents amenaces globals provocades per la vigilància abusiva per part dels estats, la desinformació i el ‘lawfare’ contra la societat civil. L’entitat està finançada amb fons propis de les víctimes i de particulars conscienciats en la matèria, i està radicada a Suïssa per la seva “estabilitat política i jurídica” i la seva protecció dels drets humans i de la democràcia.
Joan Arús, empresari, president i portaveu de la nova entitat, ha lamentat la doble victimització que pateixen els espiats, ja que no només ells i el seu entorn pateixen l’espionatge, sinó que després també són víctimes de la desinformació per desprestigiar-los personalment i professionalment.
Arús ha fet una crida als partits polítics que donen suport al govern espanyol que el forcin a modificar la llei de secrets oficials, del 1968, perquè impedeix desclassificar molts dels documents d’aquest espionatge massiu, la reforma del CNI, perquè pugui ser més supervisat, i el canvi de la definició legal de terrorisme del 2015, perquè deixi d’emparar nombrosos abusos de l’Estat amb l’excusa de possibles objectius antiterroristes. Segons ell, si no es fan aquests tres canvis la querella té poques possibilitats de tirar endavant, ha reconegut. De fet, ha dit que aquests canvis són alguns dels proposats per la comissió PEGA del Parlament Europeu sobre Pegasus.
Els advocats Xavier Muñoz, que ja porta algun altre cas d’abusos de l’Estat, i Alejandro Gámez, han explicat que els sis querellants han estat objectiu de Pegasus i Candiru per la seva aposta per la democràcia digital i oberta i les tecnologies per facilitar-la. Segons Muñoz, el que en altres països serien empresaris respectats i elogiats, a Espanya són perseguits i acusats de sedició o terrorisme. També ha admès que els querellants podrien haver estat espiats dins la causa del Tsunami Democràtic, però no en tenen constància formal perquè només ho saben per la premsa i l’AN no els va deixar personar-se en la causa.
Gámez ha explicat que la querella es presenta contra el CNI, la Guàrdia Civil i les empreses propietàries de Pegasus, NSO, i Candiru, Saito Tech, pels delictes de revelació de secrets i accés inconsentit a dades personals entre el 2019 i el 2020, amb l’agreujant de comissió per grup criminal i informació personalíssima. Els querellants, a banda d’Arús, Campo i Matamala, són els empresaris i desenvolupadors tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives. Tots comparteixen haver fundat i treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Segons Gámez, l’Audiència Nacional és a qui correspon investigar el cas perquè afecta a persones espiades a l’estranger, i les empreses responsables també estan a l’exterior.
La novetat de la querella respecte altres anteriors sobre el mateix espionatge és que també es presenta contra el fabricant de Candiru i contra la Guàrdia Civil, tot i que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sempre ha negat que el cos armat fes servir aquests programes. Gámez ha justificat també el fet de presentar la querella a l’Audiència Nacional perquè els querellants van ser espiats, en part, a l’estranger.
De fet, Arús ha criticat durament el president espanyol, Pedro Sánchez, Grande-Marlaska i la ministra de Defensa, Margarita Robles.
La presentació de l’associació coincideix amb la recent estrena a la plataforma Max a tot el món del documental ‘<a href=”https://www.vilaweb.cat/noticies/surveilled-film-catalangate-ronan-farrow-hbo-max-espanya/” target=”_blank”>Surveilled</a>’, produït i protagonitzat pel periodista Ronan Farrow, que revela i denuncia els abusos de l’estat espanyol contra l’independentisme amb l’espionatge en massa de polítics, activistes, advocats, periodistes i professionals d’altres àmbits. Les víctimes del Catalangate protagonistes del film, l’investigador Elies Campo, l’ex eurodiputat d’ERC Jordi Solé i l’empresari i activista Joan Matamala, juntament amb l’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, també víctima de l’espionatge amb Pegasus, han participat tot seguit en un col·loqui per parlar dels seus casos, de l’impacte del film i de les conseqüències polítiques i judicials de l’escàndol.
