ACN Barcelona – Una investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha apuntat que els subproductes industrials poden ajudar a eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera. La recerca ha analitzat 21 residus d’explotacions mineres i industrials d’Espanya, Austràlia, Canadà i Estats Units. Així, el treball ha demostrat que els materials sobrants de l’extracció de diamants, níquel i ilmenita, així com de l’explotació de pedreres de dunita i marbre, provoquen reaccions que converteixen el gas contaminant en una solució de bicarbonat segura i estable o en minerals carbonatats. Les conclusions s’han publicat a la revista ‘International Journal of Greenhouse Gas Control’.
D’acord amb els investigadors, els minerals que contenen calci i magnesi poden reaccionar amb el diòxid de carboni a l’aigua per formar alcalinitat de bicarbonat i carbonats a la natura. Quan el gas contaminant es dissol a l’aigua, es combina amb aquests minerals per crear ions de bicarbonat solubles i carbonats. Tot plegat permet que el diòxid de carboni s’emmagatzemi de forma efectiva i permanent.
Els responsables del treball, han apuntat que aquest procés és crucial en els sistemes naturals, influint en la química de l’aigua, l’equilibri de pH i la formació de característiques geològiques com les formacions de pedra calcària.
Liam Bullock, un dels investigadors de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) que ha participat en la recerca, ha explicat que els residus d’explotacions mineres “solen contenir grans quantitats de minerals portadors de calci i magnesi, adequats perquè les reaccions converteixin el diòxid de carboni en una solució de bicarbonat segura i estable o en minerals carbonatats”.
D’acord amb l’investigador, les taxes de reacció són comparables a les que s’utilitzen en altres estratègies similars, com ara la meteorització incentivada del basalt.
<strong>21 residus analitzats</strong>
Els científics han analitzat 21 subproductes industrials procedents d’una dotzena d’explotacions mineres i indústries a quinze llocs de tot el món, entre els quals hi ha Espanya, Austràlia, Canadà i Estats Units. Tot això per avaluar-ne el potencial per reaccionar amb el diòxid de carboni quan s’exposen a l’aigua. Els materials es van provar experimentalment durant més de cent hores als laboratoris geoquímics de GEO3BCN-CSIC.
<strong>Beneficis econòmics i ambientals</strong>
La recerca també ha apuntat que les investigacions experimentals centrades en el potencial geoquímic d’eliminació del gas contaminant de subproductes miners i indústries relacionades, juntament amb avaluacions exhaustives de tecnologia, economia i cicle de vida, podrien generar beneficis ambientals i econòmics en el futur.
Segons Bullock, els resultats obtinguts senten les bases per a investigacions futures més específiques i a més gran escala. En concret, ha destacat la necessitat de crear una base de dades integral de materials amb potencial per eliminar diòxid de carboni.
Per això, ha considerat imprescindible continuar promovent experiments més amplis, que incloguin assajos pilot in situ, i ajudin a determinar si és factible augmentar la capacitat de materials reactius per aconseguir l’eliminació de milions de tones de diòxid de carboni.
