ACN Barcelona – Els pescadors han retirat prop de 400.000 litres de brossa marina del litoral català en els darrers quatre anys. Són les deixalles capturades durant la seva jornada de pesca i destriades en el marc de Pesca Neta, un projecte d’acció col·lectiva mitjançant el qual les confraries recullen les deixalles que es troben. Des de l’inici de la iniciativa el 2021 el volum de deixalles s’ha incrementat en un 66% i passa de 72.721 litres als 120.987 actuals. Aquest 2024 s’hi han implicat més de 900 pescadors i mariners i 231 embarcacions, pràcticament tota la flota pesquera. Entre els objectes trets del mar hi ha llaunes, ampolles i sobretot moltes tovalloletes higièniques, però també una rentadora, maletes de rodes o una cadira infantil.
En comparació amb l’any passat, aquest 2024 s’han retirat uns mil litres més de deixalles, ja que el 2023 es van recollir 120.000 litres i enguany uns 121.000. Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’increment s’atribueix en part a la millora de l’aplicació mòbil Pesca Neta, que els pescadors utilitzen per registrar la brossa que treuen del mar.
<strong>Prop de 3.500 hores per retirar brossa</strong>
D’acord amb les dades facilitades, els pescadors han dedicat aquest 2024 prop de 3.500 hores a retirar brossa de les seves xarxes durant la seva jornada de pesca, prop de 500 més que les hores registrades l’any 2023. Pel que fa al nombre total d’embarcacions, pràcticament s’ha mantingut, passant de 229 a 231, i més de 900 pescadors i mariners.
Per territori, a Girona 141 embarcacions han dedicat 1.047 hores de la seva jornada de pesca a la tria de 45.217 litres de deixalles. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, 42 embarcacions van treure 34.744 litres de brossa, cosa que va suposar 1.392 hores de feina. Finalment, a Barcelona, 48 embarcacions van necessitar 813 hores de la seva jornada de pesca per retirar i triar 34.968 litres de deixalles trobades.
Per modalitats, les barques d’arrossegament han estat les que més volum de deixalles marines han pescat accidentalment, seguides de les arts menors, l’encerclament i el palangre.
<strong>Un milió d’euros a les confraries</strong>
Per consolidar aquest sistema de recollida de deixalles marines, el Departament destina a aquesta iniciativa un milió d’euros cada any, que es reparteix entre les federacions de confraries de pescadors catalanes que hi participen. La convocatòria d’aquest any tot just es va publicar la setmana passada.
En el període que s’inicia enguany del nou Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA), el Departament ha volgut mantenir aquesta iniciativa destinada a impulsar actuacions de divulgació i conscienciació a la ciutadania sobre la importància de la lluita contra la brossa marina i el paper imprescindible del sector pesquer en la neteja dels nostres oceans. El cofinançament del fons europeu en aquest nou període puja al 70%.
Aquesta iniciativa permet enretirar deixalles marines, contribuir a la recuperació del medi marí, compensar el sector pesquer per la dedicació a aquestes iniciatives, avaluar la incidència que té el factor humà sobre la contaminació del mar, conscienciar els pescadors i la ciutadania sobre la importància de millorar la gestió dels residus que es generen, i augmentar i millorar la imatge dels pescadors davant de la societat en general.
<strong>La problemàtica als caladors pesquers </strong><strong> </strong>
L’Institut Català de Recerca per a la Governació del Mar (ICATMAR) ha desenvolupat un programa de seguiment en col·laboració amb la flota d’arrossegament de fons de Catalunya per analitzar totes les fraccions de la captura, incloses les deixalles marines.
L’objecte d’estudi són les deixalles marines prou grans per ser capturades per l’arrossegament i que s’acumulen al fons marí. El 2023, es va dur a terme un total de 105 tirades de mostreig d’arrossegament de fons. Del total de la captura pesquera, el 3% van ser restes d’origen natural i massa de deixalles i un 1% eren deixalles marines.
Tot i que la composició de deixalles és diferent segons la zona i profunditat, la fracció de plàstic és la principal en tots els caladors. Quan s’analitzen per port, la quantitat i el tipus de deixalles marines varia al llarg de la costa: a la zona central de Catalunya, coincidint amb els municipis més poblats, s’hi detecta la major proporció de deixalla marina, principalment plàstic, que representa el 46%, seguida per un 40% de brossa difícil de determinar de què està composta.
En menys quantitat, hi ha tèxtils i també metall. La fusta és una altra categoria rellevant pel que fa al volum, i es troba especialment a les zones poc profundes, ja que aquest tipus d’elements són pesants i s’enfonsen.
