ACN Brussel·les – Irlanda celebrarà aquest divendres eleccions generals, després que el primer ministre, Simon Harris, del Fine Gael, anunciés la dissolució del govern de coalició amb el partit Fianna Fáil. La crida a les urnes arriba en un moment complicat pels republicans del partit Sinn Féin. El partit ha patit una davallada considerable de la seva popularitat a causa de diversos escàndols i la seva política migratòria, passant de ser el partit amb més vot popular a les eleccions anteriors, a situar-se per sota dels partits de la coalició a les enquestes. Segons sondejos recents publicats a l’Irish polling indicator, els percentatges donarien una victòria a la centre-dreta del Fine Gael (22%), seguida del Fianna Fáil (21%) i el Sinn Féin (19%).
Fine Gael podria encadenar el quart mandat consecutiu si guanya les eleccions del proper divendres. Harris podria continuar al càrrec com a primer ministre irlandès després de la dimissió de Leo Varadkar el març de 2024. Una retirada precedida de “raons polítiques” sense precisions, explicava Varadkar.
Tot i així, el partit de Simon Harris ha patit una davallada a les enquestes després que durant una trobada a Cork amb una treballador amb necessitats especials en un supermercat el cap de setmana la contestés amb evasives. La treballadora es va dirigir al primer ministre per comentar-li que el sector amb necessitats especials “havia estat ignorat”, a qui Harris va respondre de manera directa que “no havia lluitat prou” i seguidament va marxar.
Aquest episodi va passar factura al partit i posteriorment Harris va declarar a Instagram: “no li vaig donar el temps que li hauria d’haver donat i em sento molt malament per això, perquè no sóc jo”. El primer ministre també va mostrar-se empàtic amb la causa, argumentant que té un germà autista i “entén les necessitats.”
En un principi, la coalició de centre-dreta, escollida les anteriors eleccions de 2020 estava pensada per alternar la governança dels dos primers ministres, un de cada partit, fins a finals del mandat. L’acord entre els dos partits no es donava des del segle passat ja que des de llavors s’havia consolidat la seva rivalitat.
Aprofitant el moment de debilitat del Sinn Féin, Harris, també conegut per la seva popularitat a les xarxes i haver fet remuntar el partit en el moment de la dimissió de Varadkar, va anunciar la nova convocatòria d’eleccions el dia abans d’una trobada de primers ministres de la Unió Europea a Budapest. El successor de Varadkar va explicar el 8 de novembre, que “era el moment” de demanar a la ciutadania irlandesa un nou mandat per al govern, i va agrair als seus companys de coalició la feina feta: “no ens hem posat d’acord en tots els temes però sempre hem treballat dur i junts pel bé dels irlandesos”.
Estrena de sistema parlamentari a la cambra baixa
Pel que fa al sistema parlamentari irlandès, el país ha augmentat el nombre de membres parlamentaris degut a un increment de la població, concretament del 8% des de 2016. Fins ara, la representació es basava en 160 Teachta Dála (TD), que és com es coneixen els membres del parlament, els quals representaven 39 circumscripcions. Aquesta vegada la cambra baixa del parlament comptarà amb 170 representants de 43 circumscripcions.
Respecte el sistema electoral, és de representació proporcional amb vot únic transferible, és a dir, que el votant enumera els candidats segons preferència. A les properes eleccions hi haurà 700 candidats de 20 partits diferents. El fet que cap partit hagi rebut tan suport com per assolir una majoria, assegura que el proper govern haurà d’estar format per una coalició. En el cas d’Irlanda, les eleccions es duran a terme un divendres i el recompte de vots s’iniciarà el dia següent al matí. Tal com es va viure a les eleccions del 2020, el resultat pot publicar-se diversos dies després.
Pel que fa a la participació, s’estima que es podria registrar una de les xifres més baixes de votants a les urnes. Segons la televisió pública RTE, el 2020, aquesta dada va caure al seu punt més baix des de 1927, amb una participació registrada del 62,9%.
Preocupacions principals
La principal preocupació entre la ciutadania irlandesa és el cost de vida, juntament amb el finançament de l’assistència sanitària i la crisi de l’habitatge. Els principals afectats són els joves que volen llogar un habitatge.
A més, la immigració i l’asil són un tema que també està a l’ordre del dia ja que, a causa de la creixent quantitat d’arribades i opinions polaritzades respecte el tema, s’han produït diverses protestes violentes des de fa més d’un any. Aquest efecte també ha produït un augment dels votants d’extrema dreta.
