ACN Barcelona – Els països rics ofereixen 250.000 milions de dòlars cada any en ajudes climàtiques als estats en vies de desenvolupament fins al 2035, segons l’últim esborrany de l’acord que s’està negociant a la cimera del clima de Bakú, la COP29. Si bé el document estableix un objectiu de finançament climàtic d’1,3 bilions de dòlars anuals, es tracta d’una xifra que inclou tant el finançament públic com el privat. El cap negociador per als països africans a la COP29, Amb Ali Mohamed, ha fet comunicat aquest divendres rebutjant l’oferta: “És totalment inacceptable i inadequada”.
Els negociadors africans recorden que l’informe sobre la bretxa d’adaptació del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient assegura que calen 400.000 milions de dòlars anuals només per afrontar les conseqüències del canvi climàtic. A més, critiquen que el text actual situa a tots els estats com a responsables de proporcionar el finançament climàtic per als països en vies de desenvolupament, i no només els més rics.
<strong>La COP “econòmica”</strong>
La COP29 té com a objectiu augmentar les ajudes als països en vies de desenvolupament per fer una transició ecològica de les seves economies, així com incrementar els fons per a l’adaptació a les conseqüències de l’escalfament global, com poden ser sequeres, incendis o inundacions.
És un dels punts de l’Acord de París pendent de concretar. El pacte climàtic estableix que s’ha de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5° i com a molt per sota dels 2°, però també recull que els països desenvolupats haurien d’assumir “el lideratge en la prestació d’ajuda financera als països menys dotats i més vulnerables”.
Ja que gran part dels diners els han d’aportar els països rics, una de les principals qüestions a la taula dels negociadors són quines quantitats es comprometen a pagar i en quin termini de temps. Una de les vies per incrementar aquest finançament i que és, precisament, el gran tema de debat a la COP29, és el Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat (NCQG, per les sigles en anglès), un mecanisme pactat el 2009, a la COP15 de Copenhaguen, pel qual els països desenvolupats es van comprometre a mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals de finançament climàtic fins al 2020 amb el propòsit d’ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les emissions de gas i a adaptar-se al canvi climàtic.
El compromís es va superar el 2022, quan la despesa a escala global en finançament climàtic va ascendir fins als 115.000 milions de dòlars. Una quantitat que, tanmateix, es considera insuficient per assolir els objectius de l’Acord de París.
La Climate Action Network, que agrupa 1.900 associacions de la societat civil d’arreu del món, ha reclamat als països rics que destinin almenys un bilió de dòlars cada any en subvencions climàtiques per als països en vies de desenvolupament.
