ACN Brussel·les – El Tribunal Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que els països membre de la Unió Europea estan obligats a reconèixer el canvi legal de sexe i de nom que un ciutadà de la UE hagi adquirit en un altre estat membre. En una sentència publicada aquest divendres, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg sosté que les persones transsexuals tenen dret a utilitzar el seu nou nom i identitat de gènere a tot l’espai europeu en virtut del dret a la lliure circulació de la UE i residència. És la primera vegada que el TJUE es pronuncia sobre els drets de les persones transsexuals.
El cas sobre la taula del tribunal amb seu a Luxemburg era el d’un ciutadà romanès inscrit amb sexe femení a Romania des del seu naixement. Després de traslladar-se al Regne Unit va adquirir la nacionalitat britànica, però conservant la romanesa. El 2017 va modificar el seu nom i el 2020 va rebre el reconeixement legal de la seva identitat de gènere masculí. Amb aquests documents britànics, el 2021 va sol·licitar a les autoritats romaneses que reconeguessin el canvi de nom i d’identitat de gènere.
Tanmateix, li van denegar la petició al·legant que havia de demanar el canvi de sexe també a Romania. El ciutadà va portar el cas als tribunals invocant el seu dret a circular i residir lliurement en el territori de la UE.
<strong>La sentència del TJUE</strong>
No hi ha cap normativa ni jurisprudència en el dret de la UE que reguli les qüestions relatives a l’actualització en matèria de sexe o d’identitat de gènere en el registre civil dels estats membre.
“El TJUE no s’ha pronunciat mai sobre casos de reconeixement de decisions de canvi de nom o sexe, però ha reafirmat en nombroses ocasions que el respecte per la vida privada o familiar comporta l’obligació positiva de l’estat de garantir-la”, va apuntar ja l’advocat general del TJUE Richard de la Tour en la seva opinió no vinculant prèvia a la sentència d’aquest divendres.
Seguint el criteri de l’advocat general, el TJUE ha conclòs que el gènere i el nom són un element “fonamental” de la identitat personal i que, per tant, la negativa d’un país a reconèixer-les suposa “greus inconvenients professionals, administratius i privats”. Tampoc veu justificat obligar la persona en qüestió a sotmetre’s a un nou procediment administratiu per canviar la identitat de gènere al seu estat d’origen.
