ACN Sabadell – L’Àrea TEDAX-NRBQ dels Mossos d’Esquadra ha incorporat dos nous robots d’última generació especialitzats en la desactivació d’artefactes explosius. Amb un cost d’uns 500.00 euros cadascun finançats amb fons europeus, són més lleugers i polivalents que els actuals, que ja tenen més de 15 anys. Eduard Bosch, cap de l’àrea TEDAX, ha destacat que els nous robots disposen de geometria variable, el que els permet adaptar la seva amplada a les necessitats de cada espai i d’uns sensors que detecten la contaminació en àmbit nuclear, radioactiu, biològic o químic. També són més fàcils de maniobrar, el que permetrà als especialistes treballar amb més seguretat i posant el focus en l’amenaça.
Durant l’acte de presentació, Miquel Hueso, cap de la Comissaria General d’Intervenció, ha destacat que la incorporació dels dos nous robots representa una aposta decidida per la tecnificació del cos i suposa un canvi de paradigma en els models de treball utilitzats fins ara per fer front a les noves exigències i canvis en el funcionament de les actuals amenaces vinculades amb terrorisme i crim organitzat.
Sobre els nous robots, Eduard Bosch, cap de l’àrea TEDAX, ha assenyalat que presenten una clara versatilitat ja que s’adapten a qualsevol tipus d’entorn. Disposen d’una característica única com és la geometria variable, que permet que l’amplada del robot s’adapti a les necessitats de cada espai on ha de treballar. Per exemple, pot reduir les seves mides per accedir pels passadissos d’un tren, un avió o autobús.
Una de les altres característiques innovadores són els sensors que ajuden a la conducció i el seu control remot i incorporen un sistema de seguretat per evitar que puguin interferir la senyal que emet a molta més distància que els actuals.
A més, aquests robots també permeten donar resposta a les amenaces NRBQ, ja que poden disposar d’uns sensors que detecten la contaminació i treballar en espais on fos necessari descontaminar. Aquest fet facilita el treball en espai confinats com estacions de tren, metro o aeroports.
Bosch ha explicat que normalment els robots s’utilitzen uns quatre o cinc cops cada any de mitjana. Un ús habitual, ha afegit, és en la desactivació d’artefactes de la Guerra Civil, especialment a la demarcació de Lleida, o la detecció de paquets sospitosos en espais públics.
Un ús creixent dels robots és en l’entrada a plantacions de marihuana. Tant Hueso com Bosch han explicat que darrerament se n’han trobat amb trampes, ja sigui amb armes de foc que s’activen automàticament o forats plens de claus, per exemple, on els robots són molt útils per garantir la seguretat dels agents a l’hora de reconèixer els espais.
Des de mitjans de setembre tots els agents de l’àrea TEDAX-NRBQ han rebut una formació específica per part de personal de l’empresa Aunav que ha desenvolupats aquesta maquinària. La formació s’ha realitzat des de la vessant teòrica, així com en jornades pràctiques de conducció, manipulació i TTP’s (Tècniques, Tàctiques i Procediments).
<strong>El TEDAX-NRBQ, l’especialitat més antiga dels Mossos d’Esquadra</strong>
Actualment, l’àrea del TEDAX-NRBQ, l’especialitat operativa més antiga del cos de Mossos d’Esquadra, compta amb 58 agents i té seus a Sabadell –on es troben els serveis centrals-, Barcelona, Girona, Lleida, Salou i l’Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat per tal de donar servei i resposta ràpida a qualsevol indret del territori.
Durant aquest any 2024 i fins al mes de novembre, l’àrea TEDAX-NRBQ ha realitzat 1.124 serveis. Concretament, 612 han sigut dispositius de protecció, 371 neutralització d’artefactes i 62 actes esportius, entre d’altres.
Miquel Hueso ha explicat que els agents TEDAX participen activament en fòrums internacionals i en l’Europol Platform for Experts (EPE), una plataforma que permet a experts en explosius d’àmbit mundial compartir experiències, coneixements i intel·ligència policial amb l’objectiu d’avançar-se als nous reptes globals en matèria de seguretat i reforçar la cooperació internacional.
Un dels esdeveniments destacats en què han assistit per segon any consecutiu és el congrés ‘Explosive Ordenance in Ukraine’, celebrat a Tallin, Estònia. Aquesta trobada ha permès abordar el tractament i neutralització d’artefactes explosius militars emprats en el conflicte bèl·lic. “És important perquè, un cop finalitzi la guerra, part de l’armament que s’està utilitzant a Ucraïna pot acabar al mercat negre i és possible que ens aparegui una granada del 2010 en qualsevol lloc i cal conèixer-la per poder-la desactivar”, ha afegit Hueso.
