ACN Girona – Els Mossos de paisà de les comarques gironines fan vuit vegades més detencions en percentatge que els uniformats. Aquesta unitat especialitzada anomenada Grup 200 i que es troba integrada dins dels efectius de Seguretat Ciutadana és la que vigila i, sobretot, passa desapercebuda per tal de poder evitar delictes com furts en supermercats o intentar evitar que els anomenats ‘punxa rodes’ actuïn a l’autopista. A més, però, sempre s’integren a dins de les manifestacions on fan tasques de vigilància per assegurar que es desenvolupa amb normalitat o es camuflen en grans aglomeracions per evitar robatoris o tràfic de drogues. Però anar sense uniforme també fa que siguin els mossos que més atemptats contra els agents de l’autoritat pateixen.
Els efectius de paisà es van desplegar a Girona arran de la necessitat de poder fer algunes tasques sense que se’ls detecti. A Girona se’ls hi diu els 200, a Figueres Fluvià 200 o a Barcelona els Fures, per exemple. Es tracta d’agents de Seguretat Ciutadana, o sigui que fan prevenció i reacció, o sigui evitar els delictes, però també detenir-los un cop s’ha comès. En total a la Regió Policial de Girona hi ha 68 efectius de paisà de Seguretat Ciutadana. Domènech explica que es tracta d’agents que tenen un “perfil molt específic” i que han de ser policies de “total confiança” del superior per les característiques de la feina que han de desenvolupar.
En aquest sentit, l’intendent assenyala que han de tenir “vocació” per poder realitzar aquesta feina i més disponibilitat, ja que és habitual que se’ls modifiqui l’horari. Però si hi ha una característica que per a Domènech és rellevant d’aquests agents és el coneixement que tenen del territori. “Només d’escoltar un carrer, han de saber de què li estan parlant i coneixen tots els delinqüents habituals i el modus operandi dels que venen de fora. Són un grup especial, tot i no ser una especialitat”, assenyala.
Entre els delictes que més persegueixen les unitats de paisà dels Mossos és el furt, el més comú de tots. Ara bé, Domènech assenyala que el robatori amb violència és el que més inseguretat genera als ciutadans. “Precisament per això intentem que el grup 200 faci tasca proactiva en aquest tipus de delicte”, explica.
<strong>Un sisè sentit</strong>
Domènech explica que aquests policies han desenvolupat un “sisè sentit” que els permet detectar quan un individu vol cometre algun tipus de delicte. “Sembla mentida, però tenen aquesta capacitat i això és un avantatge per a nosaltres”, explica.
Una de les particularitats és que aquests agents són capaços de fer un escaneig a partir de fotografies que tenen de potencials delinqüents. Quan es creuen amb una d’aquestes persones vigilen
<strong>Si volen, se’ls reconeix</strong>
Domènech assenyala que una de les particularitats d’aquests policies és que se’ls reconeix “si volen que se’ls reconegui”. Un exemple és a les manifestacions on aquests policies de paisà fan una tasca de vigilància, però també col·laboren per tal que no es produeixin incidents i es pugui realitzar amb normalitat. “Allà se’ns reconeix fàcilment i la nostra tasca és evitar que a dins de la protesta hi hagi persones que vulguin cometre un fet delictiu o que un grup contrari intenti enfrontar-se”, explica.
L’intendent explica que la seva tasca és passar desapercebuts, per exemple, en festes amb grans aglomeracions on hi ha pot haver tràfic de droga. “Fins i tot hi ha vegades que ens avisen alertant-nos que hi ha gent sospitosa, que semblen delinqüents i nosaltres sabem que són els nostres que estan treballant”, explica.
<strong>Els primers en arribar en alguns delictes</strong>
Tot i que el Grup 200 dels Mossos de Girona fa tasques reactives, o sigui que acudeixen a qualsevol requeriment que pugui haver-hi a la seva zona, Domènech explica que sempre “és millor que vagin a determinats delictes”. A tall d’exemple, l’intendent assenyala que en una baralla “no és el més idoni”, ja que els participants poden pensar que senzillament són persones que es volen afegir a la batussa.
On tampoc és recomanable és en casos de violència masclista, ja que com en la baralla, el més adient és que es presenti un mosso uniformat. En canvi, en un atracament sí que és més efectiu un mosso de paisà, ja que passa desapercebut pel lladre i pot tenir més possibilitats d’arrestar-lo, que no pas un uniformat que faria que el lladre intentés escapar.
<strong>Pateixen més lesions</strong>
Una de les conseqüències que representa ser mosso de paisà és el nombre de lesions que pateixen, que és més alt que no pas els uniformats. Domènech explica que l’uniforme “és un paraigua” i en canvi ells no generen “el mateix respecte” que no pas a un mosso que s’identifica per portar uniforme.
En relació on més activitat tenen aquests efectius, el número dos del cos a la demarcació explica que Girona i Figueres són, pel fet de ser les ciutats més grans, on més activitat es concentra, si bé a l’estiu Lloret de Mar és un dels principals punts d’actuació.
<strong>L’exemple de Blanes</strong>
La comissaria dels Mossos de Blanes és la segona més antiga de Catalunya, després de la de Vic. Allà hi treballen sis agents de paisà. Tot l’any fan patrullatge, però és a l’estiu quan més feina tenen per l’increment destacat de turistes, especialment a la zona de Lloret de Mar.
El cap de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Blanes, Santi Serra, explica que la feina del grup del 200 que tenen a Blanes és “determinant” i assenyala que el 85% de les detencions que es fan són a l’estiu. En aquest sentit, el furt, els robatoris amb violència i la venda de droga al detall són les principals actuacions d’aquest grup especialitzat.
Serra reconeix que els delinqüents habituals coneixen els agents de paisà, però destaca que a l’estiu, quan més delictes es cometen, és un “avantatge” que els que venen de fora atrets per la quantitat de turisme no saben qui són els policies. “Això ens permet passar desapercebuts pels qui no operen aquí habitualment”, remarca.
A tall d’exemple, de gener a setembre de l’any passat es van fer 90 arrestos per furts, 63 més per vendre droga a petita escala i 57 més de persones que estaven en crida i cerca per part d’un altre cos policial o d’un jutjat i que s’amagaven a la zona de la Selva Marítima.
