ACN Brussel·les – Els líders i caps d’estat de la Unió Europea han avalat amb la majoria qualificada necessària que l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, repeteixi al capdavant de l’executiu comunitari per un segon mandat. En el mateix sentit, els dirigents també han expressat el seu suport majoritari al portuguès António Costa com a president del Consell Europeu i a l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, finalment s’ha abstingut en la votació per donar suport a Von der Leyen i s’ha posicionat en contra dels nomenaments de Costa i Kallas, tal com han confirmat fonts diplomàtiques.
Per la seva banda, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha votat en contra de Von der Leyen, s’ha abstingut amb Kallas i ha donat suport a Costa. De fet, tant Orbán com el seu equip de portaveus ja havien advertit en el marc de la cimera que Hongria es posicionaria en contra de la dirigent alemanya, a qui han culpat de ser “la gran responsable” de “les polítiques fallides” de la UE. En paral·lel, el primer ministre hongarès ha qualificat el pacte pels alts càrrecs de “vergonyós” i ha acusat les formacions populars, socialdemòcrates i liberals de no tenir en compte l’auge de les formacions ultraconservadores en els comicis del 9-J.
La resta de 25 estats membres -inclosos la República Txeca i Eslovàquia, que també havien expressat reticències els últims dies sobre l’acord pels alts càrrecs- finalment han votat a favor del nomenament dels tres dirigents.
<strong>Paraules cap a Meloni</strong>
L’abstenció de Giorgia Meloni al nomenament de Von der Leyen arriba després que diversos dirigents, en els instants previs a la cimera, hagin pronunciat declaracions en un intent de seduir la dirigent italiana perquè donés suport al pacte dels alts càrrecs. Cal recordar que Meloni havia expressat que l’acord pel repartiment li generava incomoditat.
Al mateix temps, la dirigent italiana lamentava que les tres formacions que havien subscrit el pacte -el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i els liberals de Renew- no havien tingut en compte la veu dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), família política que lidera la mateixa Meloni i tercera força a l’Eurocambra després de les eleccions del 9-J.
En aquest sentit, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha remarcat instants abans de l’inici de la cimera que “no existeix Europa sense Itàlia ni cap decisió sense Meloni”, mentre que el canceller alemany, Olaf Scholz, ha defensat que la discussió sobre els alts càrrecs seria “acurada i justa” i que tots els 27 estats “són igualment importants”.
<strong>Pendents del vistiplau de l’Eurocambra</strong>
Malgrat la votació d’aquest dijous, tant Von der Leyen com Kallas encara han d’obtenir el suport per majoria absoluta del Parlament Europeu. En el cas de Von der Leyen, els eurodiputats abordaran el seu nomenament durant el ple d’Estrasburg previst entre els dies 16 i 19 de juliol. El càrrec de Kallas, per altra banda, se sotmetrà a l’opinió de l’Eurocambra en una sessió posterior, quan es coneguin els noms que han de conformar la següent Comissió Europea.
Pel que fa a Costa, el portuguès ja no haurà de superar més esculls, ja que és el mateix Consell Europeu qui escull el seu president per majoria qualificada. En aquest sentit, la previsió és que l’exprimer ministre ostenti el càrrec durant els pròxims cinc anys de legislatura, dividit en dos mandats de dos anys i mig, tal com es va pactar en l’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals.
