ACN Barcelona – Els laboristes aspiren a posar fi a gairebé 15 anys de governs conservadors al Regne Unit en les eleccions generals del dijous, les primeres des de la sortida formal del país de la Unió Europea. El líder dels progressistes britànics, Keir Stamer, acaricia el relleu de poder a Westminster, segons pronostiquen totes les enquestes. En canvi, aquestes auguren l’enfonsament dels tories liderats per l’actual primer ministre, Rishi Sunak. Els conservadors han guanyat totes les eleccions des que van arribar al poder en plena crisi financera, però després de 14 anys de govern, 5 primers ministres i el Brexit, ara s’exposen a perdre’l. Els sondejos també preveuen la caiguda dels independentistes escocesos de l’SNP, un partit en crisi des de fa mesos.
En les últimes eleccions del 2019, els conservadors liderats pel llavors primer ministre Boris Johnson va aconseguir una majoria suficient de 365 diputats a la cambra dels comuns per finalitzar el Brexit i sortir de la Unió Europea oficialment el gener del 2020. Els laboristes tenien poc més de 200 diputats, seguits de l’SNP (48), els liberals (11), el DUP (8), el Sinn Féin (7), el Plaid Cymru (4) i els verds (1).
Des de llavors, el Regne Unit ha sortit de la UE, ha passat la pandèmia de la covid-19 i ara s’enfronta a una inflació alta i un creixement econòmic fluix, així com problemes al sector públic, especialment a la xarxa de trens i al sistema nacional de salut (l’NHS, per les seves sigles en anglès). El debat sobre la gestió de la immigració és una de les altres qüestions que ha dominat l’esfera pública britànica en els últims anys. De fet, el govern de Sunak ha fet bandera d’una polèmica llei per deportar migrants a Ruanda que ha rebut crítiques d’experts de l’ONU per vulnerar els drets humans i el dret internacional.
Amb aquest panorama, els conservadors continuen apostant per reduir impostos, però igualment prometen augmentar la despesa en salut i el personal de l’NHS. També la sanitat pública és una prioritat dels laboristes, que critiquen la retallada d’impostos, si bé tampoc defensen un augment de la fiscalitat. Starmer promet “crear riquesa” amb planificació i més inversió empresarial. A més, el laborista s’ha compromès a construir 1,5 milions d’habitatges.
<strong>Enquestes favorables als laboristes</strong>
Les últimes enquestes donen un clar avantatge al partit laborista, que obtindria entre un 35-45% dels vots. Per darrera van els conservadors (15-25%), seguits del nou Partit Reformista de l’ultra Nigel Farage (13-19%), dels liberals (8-14%), els verds (3-9%), l’SNP (2-4%) i el Plaid Cymru (1%).
Això es traduiria en una majoria dels laboristes (470-425) i l’enfonsament dels tories, que podrien perdre més de la meitat dels seus diputats. Inclús algunes enquestes pronostiquen poc més de 100 diputats per als conservadors. A part del repunt dels laboristes, Sunak intenta contenir la reaparició de Farage i el seu nou Partit Reformista, que pot seduir part del seu electorat. El gran instigador del Brexit intentarà entrar a la cambra, tot i que té una opcio d’aconseguir un grup d’una desena de diputats com a molt, segons els sondejos, que li donen entre 3 i 18 escons.
<strong>Previsible caiguda dels independentistes escocesos</strong>
L’altre gran damnificat de les eleccions de dijous serà el Partit Nacional Escocès, segons els sondejos. També poden perdre la meitat del seu grup parlamentari i quedar-se amb entre 15 i 25 diputats. Mentre el 2019 els temors a la sortida de la UE van portar a un 45% dels electors a Escòcia a votar els secessionistes de l’SNP, ara els laboristes amenacen de fer el sorpasso. L’enquesta de YouGov a Escòcia dona al partit laborista un 35% dels vots i als independentistes un 29%.
Fa només un parell de mesos va dimitir el primer ministre escocès i líder de l’SNP Humza Yousaf arran de la trencadissa dels independentistes amb els Verds. El va rellevar el fins llavors ministre d’Economia, John Swinney, que, a part de governar en minoria, ha de liderar un partit en dificultats des de la dimissió el febrer del 2023 de l’exprimera ministra Nicola Sturgeon, vinculada a un cas de finançament irregular de l’SNP.
<strong>Votació el dijous</strong>
Els col·legis electorals obriran dijous a les 7 del matí (hora local) fins a les 22h de la nit. A partir de les 23h es començaran a conèixer alguns resultats oficials, però gran part del repartiment d’escons no se sabrà fins l’endemà divendres cap a les nou del matí.
Els ciutadans del Regne Unit triaran els diputats de la cambra dels comuns per cadascun dels 650 districtes: 543 per Anglaterra, 57 per Escòcia, 32 per Gales i 18 per Irlanda del Nord. Aquest equilibri ha canviat respecte les eleccions del 2013 en favor dels anglesos i en detriment dels gal·lesos, que han perdut 8 escons a la cambra els comuns. El vot és uninominal, és a dir, que s’escull un diputat per circumscripció.
