ACN Hasakah – Els kurds de Síria alerten del risc que milers de combatents d’ISIS surtin de la presó després de la caiguda de Bashar Al-Assad. Des de la presó Panorama, que té reclosos membres d’ISIS d’alt rang, els responsables del centre desconfien del govern islamista a Damasc i avisen que un atac de Turquia a gran escala farà “vulnerables” les presons perquè els guardes formen part de les Forces de Defensa Sirianes (FDS) i aniran a lluitar per defensar el territori kurd. Al camp d’Al-Roj, també al nord-est de Síria controlat pels kurds, les preses van celebrar l’arribada de l’Organització per a l’Alliberament del Llevant al poder. “Ja han fet les maletes, pensen que les alliberaran”, diu a l’ACN l’administrador de l’àmbit civil del camp, Rashid Omar.
Amb l’ajuda dels Estats Units, les forces kurdes van aconseguir vèncer Estat Islàmic durant la guerra civil siriana i van capturar desenes de milers de persones presumptament vinculades al grup islamista radical. Cinc anys després de la derrota d’ISIS, més de 56.000 persones continuen detingudes “de forma arbitrària” i pateixen tortures i “condicions de vida inhumanes”, segons Amnistia Internacional.
Una de les primeres mesures de l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab) ha estat l’obertura de les presons, però el grup islamista no controla tot el territori del país. El nord-est de Síria està de facto sota el domini dels kurds, que han instaurat una administració autònoma. Així, els reclusos d’ISIS segueixen tancats en centres gestionats per l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (Aanes), també coneguda com a Rojava.
<strong>La carta de les presons d’ISIS</strong>
Les presons de combatents d’ISIS són una de les cartes que les FDS utilitzen per exigir el suport occidental en un moment d’incertesa pels canvis polítics al país i, sobretot, pel creixent temor a un atac a gran escala de Turquia a la ciutat fronterera de Kobane, símbol de la resistència kurda durant la guerra.
En una entrevista amb l’ACN i altres mitjans publicada dimecres passat, el comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), Mazloum Abdi, alertava que les presons són “vulnerables” perquè la major part dels guardes són kurds, concretament de Kobane: “Pensaran en com protegir les seves famílies en lloc de protegir els detinguts de l’ISIS a la presó”.
Amnistia Internacional calcula que les autoritats autonòmiques de Rojava mantenen més de 56.000 persones en almenys 27 centres de detenció i dos camps de detenció. Des de desembre de 2023, els kurds retenen aproximadament 46.600 persones a Al-Hol i Al-Roj, la gran majoria dones i nens. “Els 29.000 nens dels camps representen la concentració més alta de nens privats arbitràriament de la seva llibertat arreu del món”, diu l’organització, que acusa els Estats Units de finançar aquests camps.
<strong>Els camps de dones i nens presos</strong>
L’ACN ha pogut entrar en el camp d’Al-Roj, prop de la frontera amb el Kurdistan iraquià. Segons els seus administradors, hi ha 2.647 dones i 1.694 nens en aquest camp. Gairebé el 70% són estrangers, la resta són sirians o iraquians. “Una gran proporció de les dones i nenes detingudes són víctimes de matrimonis forçats amb membres d’Estat Islàmic”, recorda Amnistia Internacional.
En el primer grup que va arribar al camp d’Al-Roj, el 90% de les dones estaven embarassades, asseguren els gestors del camp. Quan els nens arriben als 13 o 15 anys els envien a “centres de rehabilitació” per impedir que hi hagi més naixements.”Fa dos mesos vam descobrir que un nen de 13 anys s’havia casat i tenia dos fills”, explica en Dahmat. Ara ja l’han expulsat. Amnistia Internacional critica “la separació forçosa” de nens de les seves mares en els camps d’Al-Roj i Al-Hol.
Els administradors d’Al-Roj afirmen que només 200 nens van a classes i culpen les mares d’intentar inculcar una ideologia “islàmica radical” als menors. “Hi ha organitzacions que fan programes de desradicalització, però no canvien”, lamenten.
Amnistia Internacional ha denunciat la detenció “indefinida i arbitrària” d’aquestes dones i nens, així com les “terribles condicions de vida al camp” per la manca “d’accés adequat a aliments, aigua, assistència sanitària i sanejament”. També han alertat de la “violència i explotació sexual” que pateixen les dones dels dos camps. Per això, acusen les autoritats kurdes d’infligir un tracte “inhumà i degradant” a les dones i nens retinguts a Al-Hol i Al Roj.
<strong>Les preses esperen l’alliberament de Damasc</strong>
A diferència dels homes a les presons de combatents d’ISIS, les dones i nens d’aquests camps veuen les notícies i estan al corrent de l’actualitat, encara que tampoc se’ls hi permet tenir mòbil.”S’estan preparant per sortir”, avisa en Dahmat. El dia que l’HTS va enderrocar Al-Assad i va prendre el poder a Damasc, les recluses van fer una festa al camp. Algunes han estat repatriades, però les que queden fa més de cinc anys que estan tancades sense un judici.Desconfiança envers Damasc
Els representants polítics de l’Aanes han allargat la mà a l’organització islamista que té el poder ara a Damasc per negociar la integració de Rojava en la Síria post-Assad. Ara bé, no tots els kurds d’aquest territori es mostren optimistes amb HTS.
“ISIS està governant a Damasc. Ara els veiem a la televisió. Tothom ho veu, però ningú diu res”, es queixa en Dahmat, cap de la presó de Panorama, que té reclosos els alts combatents d’ISIS que els kurds van capturar en l’última batalla contra Estat Islàmic a Baghouz.
Tampoc dins les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) veuen amb bons ulls el govern interí a Damasc, especialment després d’uns comentaris masclistes del portaveu d’HTS, que va dir que la naturalesa biològica i psicològica de les dones no és adequada per a alguns càrrecs governamentals.
Des de la seva arribada al poder, l’organització islamista s’ha intentat distanciar d’A-Qaeda i l’ISIS, dos grups terroristes amb qui va tenir vincles durant la guerra civil siriana.
