ACN Girona.-Els joves extutelats que participen en programes de mentoria social “milloren el triple” en les seves aspiracions personals i educatives. Així ho apunta un informe elaborat per diverses universitats titulat Applying Mentoring. L’investigador principal de l’estudi a la Universitat de Girona (UdG), Òscar Prieto, assegura que aquelles persones que formen part dels programes d’acompanyament tenen “més resiliència, més autoestima i més esperança en un futur”, ja que compten amb “una persona local” amb qui parlar i compartir les seves vivències. Per altra banda, aquests projectes també ajuden que els infants immigrants passin “la meitat de temps” en les aules d’acollida d’escoles i instituts abans d’integrar-se els grups escolars ordinaris.
Els programes de mentoria social ajuden a la integració dels immigrants i també milloren el seu benestar emocional. Així ho determinar un estudi elaborat per diverses universitats espanyoles, entre elles la Universitat de Girona (UdG). L’investigador principal d’Applying Mentoring a Girona, Òscar Prieto, destaca que els beneficis són en dues direccions, tan per la persona que rep aquesta mentoria, com pel voluntari que acompanya els migrats.En aquest sentit, Prieto detalla que els infants en edat escolar aprenen el doble de ràpid el llenguatge si participen en programes de mentoria social, mentre que aquells que no ho fan no avancen en el domini de la llengua. Això es deu al fet que els voluntaris els parlen en català o castellà en “un àmbit informal”, que és una de les zones “de més aprenentatge” de la llengua.Tenir converses en la llengua local implica més confiança i domini del lèxic per part dels infants i això s’acaba traslladant a les aules d’acollida. En l’estudi s’indica que un alumne que està en una aula d’acollida en una escola o institut i participa en un programa de mentoria social “passen la meitat de temps” en aquesta aula abans d’incorporar-se al circuit educatiu ordinari. Prieto explica que no només són sensacions que tenen els alumnes, sinó que són les observacions que han donat els mestres als investigadors.A més, els investigadors afegeixen que molts infants arriben a l’escola amb moltes ganes d’aprendre i amb les “expectatives molt elevades”. Si els alumnes participen en programes de mentoria social, aquestes expectatives es mantenen durant el primer curs.Per contra, però, si no ho fan les expectatives poden decaure i alguns d’ells deixen de fer els deures o interessar-se pel contingut de les classes. Això fa que aquells qui formen part dels projectes socials “participen més” a classe que els altres companys migrats que no compten amb un voluntari que els ajudi.Més autoestima i resiliènciaPer altra banda, els programes d’acompanyament també tenen molts beneficis en el col·lectiu de joves tutelats. De fet, l’estudi indica que “milloren el triple en les seves aspiracions personals i educatives” si hi participen. Aquesta explicació es deu al fet que tenen “una persona local” que es converteix en pràcticament un amic. Per això al voluntari li acaben fent “confessions” de preocupacions i pors que no farien mai a un professional que els ajuda.Això també es tradueix en un augment de l’autoestima, l’adquisició de més resiliència i més esperança en el seu futur. Es tracta de factors clau per millorar la integració d’aquest joves en la societat. Òscar Prieto recorda que els joves extutelats és “el col·lectiu més vulnerable” ja que és quan més ajuda necessiten per sentir-se part de la societat.Per altra banda, en els projectes per a adults, també hi ha beneficis. Els resultats d’Applying Mentoring apunten que els adults migrats tenen “més benestar emocional i suport” gràcies als projectes de mentoria social. Això es deu al fet que els voluntaris poden convertir-se en pràcticament amics i els ajuden a “tenir més sensació de seguretat” perquè compten amb algú local amb qui compartir les preocupacions.
