ACN Lleida – Els fruiters de les comarques de Ponent estan acusant la falta d’hores de fred aquest hivern i la pagesia s’encomana a una davallada de les temperatures per garantir la correcta hibernació dels arbres. Aquesta època és clau per garantir el repòs vegetatiu dels fruiters i permetre que després floreixin i facin fruita a la primavera. En funció de l’espècie, els arbres necessiten entre 900 i 1.100 d’hores de fred durant l’hivern, però a hores d’ara encara els en falten ben bé la meitat, segons explica a l’ACN el president d’Asaja, Pere Roqué. Respecte a fa un any el dèficit supera el 20% i, si el fred no s’imposa, hi ha el risc que els arbres floreixin abans d’hora i possibles gelades tardanes arrasin la collita, com va passar l’abril de 2022.
Les boires del mes de desembre van ajudar a sumar hores de fred per als arbres fruiters, però encara calen més jornades gèlides perquè els arbres puguin completar el seu repòs hivernal. Segons Roqué, en zones de l’Horta de Lleida fa un any ja havien assolit prop del 65% de les hores de fred que necessiten els arbres, però ara com ara tot just s’arriba al 50%.
“El que no tenim són les gelades a què estàvem habituats i que haurien d’assolir els tres o els quatre graus sota zero en aquesta època”, ha lamentat Roqué. A més, el president d’Asaja ha afegit que al novembre encara hi havia moltes fulles als fruiters, la qual cosa significa que els arbres “no estaven descansant”.
Ara és l’època de l’esporga, en què els pagesos deixen a l’arbre aquells botons florals que després es convertiran en fruits. Els agricultors confien que aquesta setmana que ve, l’anomenada ‘setmana dels barbuts’, les temperatures baixin i es puguin recuperar les hores de fred que necessiten els arbres fins a finals de gener i principis de febrer. Segons Roqué, ara mateix la situació és “d’incertesa” perquè cal que el fred sigui persistent i durant el dia el termòmetre no s’enfili per sobre dels set o vuit graus.
<strong>Evitar les perilloses gelades de l’abril</strong>
Si no fa prou fred, hi ha el risc que alguns botons florals comencin a obrir-se i puguin veure’s arbres florits abans d’hora, a mitjans de febrer. Aquesta situació els deixaria exposats a possibles gelades tardanes com les que va haver-hi a principis d’abril del 2022 i que van arrasar aproximadament el 70% de la producció de fruita dolça a Ponent.
La floració quan toca és necessària perquè la campanya segueixi el seu curs habitual. Un avançament de la collita de la fruita de pinyol a Catalunya podria provocar “tensions de mercat” si coincideix amb la de Múrcia i l’excés d’oferta s’acabaria traduint en una davallada del preu que es paga als productors.
La manca de fred persistent, i també les onades de calor, són cada cop més freqüents i això està obligant els pagesos a cercar noves varietats que s’adaptin millor al canvi climàtic. En aquest sentit, Roqué constata que “fa 20 anys, a començaments de gener, a Lleida era habitual estar sota zero i ara ens trobem amb temperatures de deu o dotze graus”.
<strong>Bones reserves als pantans, però falta neu a les capçaleres</strong>
Mentrestant, les reserves actuals als embassaments de les conques del Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana són superiors a les dels últims anys, amb la qual cosa les finques de regadiu ja tenen l’aigua pràcticament garantida durant la campanya. El canal d’Urgell, per exemple, ja assegura els quatre torns de reg a les 70.000 hectàrees que en depenen.
El sistema que conformen els pantans d’Oliana i Rialb emmagatzema ara com ara prop de 400 hectòmetres cúbics d’aigua i supera el 80% de la seva capacitat. Són unes xifres molt millors que les de fa un any i també són superiors a la mitjana històrica de l’última dècada en aquest sistema d’embassaments, que és d’uns 232 hectòmetres cúbics.
Amb tot, les reserves de neu són minses a les muntanyes del Pirineu, amb l’excepció de la capçalera de la Garona. Les del Segre, la Pallaresa i la Ribagorça presenten el volum de neu més escàs dels últims cinc anys, amb la qual cosa farien falta més precipitacions perquè el desgel ompli més els pantans i puguin arribar al 2026 amb prou volum d’aigua embassat.
