ACN Brussel·les – Els estats membres han donat llum verda aquest dimecres al préstec de fins a 35.000 milions d’euros impulsat en el marc del G7 per donar suport a Ucraïna. En un comunicat publicat a X, la presidència hongaresa del Consell també ha detallat que els beneficis extraordinaris generats pels actius russos congelats -al voltant de 3.000 milions d’euros anuals- s’utilitzaran per reemborsar gradualment aquests diners. Amb el vistiplau del Consell assolit, ara serà el torn del Parlament Europeu, que haurà d’adoptar la seva posició. Un cop les dues institucions hagin aprovat la mesura, s’iniciaran els procediments formals.
L’acord forma part de la iniciativa impulsada pels aliats del G7, que van establir l’entrega de 45.000 milions d’euros (50.000 milions de dòlars) a Ucraïna “al més aviat possible”. En l’acord inicial, s’havia pactat que els Estats Units i la Unió Europea contribuirien al préstec a parts iguals, aportant 18.000 milions d’euros (20.000 milions de dòlars) cadascú, mentre que la quantitat restant correspondria als altres membres del G7.
No obstant això, Washington exigia com a condició per realitzar la seva aportació que el règim de sancions de la UE contra Rússia s’estengués a un període d’almenys tres anys en comptes de les actualitzacions de cada sis mesos. Hongria és l’únic estat díscol en aquest aspecte, però el seu posicionament manté bloquejat el suport del gegant nord-americà.
De fet, el ministre hongarès de Finances, Mihály Varga, ja va apuntar ahir en la roda de premsa posterior a l’Ecofin que aquesta qüestió s’hauria de resoldre després de les eleccions als Estats Units, que se celebren el 5 de novembre, mantenint així aturada una part del préstec.
