ACN Barcelona – L’Assemblea Nacional dels Comuns ha aprovat la seva ponència política i organitzativa amb el 80% dels vots a favor. Concretament, el text ha rebut 389 vots a favor, 60 en contra i 33 abstencions. Entre les qüestions que planteja aquesta ponència hi ha l’aposta per un autogovern fort a Catalunya, així com la necessitat dels Comuns de “créixer” com a espai, especialment al territori català amb la mirada posada a les eleccions municipals. En les votacions d’aquest diumenge també s’ha validat l’informe de gestió de l’executiva, però amb només el 46,25% dels vots a favor. El 36,19% s’hi ha oposat, i el 17,56% s’hi ha abstingut. El conclave també ha aprovat una modificació dels estatuts, que s’ha validat amb el 75% dels vots.
El text situa la missió dels comuns de liderar la construcció d’una majoria política social que els permeti interpel·lar a un “espai social molt ampli”, al mateix temps que es defineixen com una “força de lluita i de govern”. Segons la ponència, Catalunya està en una “etapa de transició” després del procés, amb una recomposició d’espais en què veuen opcions de créixer electoralment. Aposten per un “autogovern fort” basat en el finançament singular dins d’un estat federal plurinacional, i situen les municipals del 2027 com a “repte estratègic de primer nivell”.
La ponència constata que l’últim cicle electoral “no ha estat positiu” per a Catalunya en Comú, en un clima diferent al de fa 10 anys i en un moment de “menor mobilització política”. Tot i això, remarquen que han estat “determinants” en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya.
En el document, els Comuns consideren que s’obre un nou escenari polític, en què la societat catalana “s’està retrobant en un nou catalanisme”. En aquest sentit, alerten que Catalunya té dos camins possibles: o una majoria orientada “cap a les elits i els poders econòmics”, o una altra que és “la construcció d’una majoria popular”.
La ponència advoca perquè Catalunya en Comú lideri la construcció d’aquesta “majoria popular, social i climàtica”. En termes electorals aposta per interpel·lar a un espai social més ampli que s’identifica políticament amb els valors de l’esquerra i el catalanisme. Els Comuns creuen que “s’està produint una recomposició dels espais electorals” que els dona possibilitats de creixement.
El text aposta per un “nou pacte amb l’Estat per assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat”. De fet, assegura que “Catalunya necessita un finançament propi com a eix central d’un autogovern renovat”, al mateix temps que apunta que el canvi de sistema de finançament també ha de ser “una oportunitat pel conjunt de territoris del règim comú” per veure “satisfetes” les seves “legítimes aspiracions a un finançament just”.
A nivell organitzatiu, la ponència marca el repte d’augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir un major arrelament a tot el territori. També fixa l’objectiu de créixer més com a organització amb més inscrits, i situa les eleccions municipals del 2027 com el gran repte al qual la formació ha de dedicar “els màxims esforços”.
<strong>Les esmenes</strong>
A l’inici d’aquesta setmana, hi havia unes 800 esmenes vives, que al llarg dels dies previs a l’Assemblea s’han debatut. El dissabte, el primer dia d’Assemblea, quedaven vives una cinquantena de modificacions, que es van tornar a debatre en diverses comissions de síntesi que es van reunir al llarg de la tarda. Les esmenes que van passar el tall del 20% de membres a favor de debatre-les han arribat al debat d’aquest diumenge. Passat aquest procés, només han arribat cinc blocs d’esmenes sobre cinc qüestions de la ponència i dels estatuts.
Una de les qüestions que ha provocat més debat a l’Assemblea ha estat com denominar l’espai dels Comuns. El text base de la ponència es refereix als Comuns com un partit, però diversos membres de l’espai han defensat que s’entengui com una “organització” o “un moviment polític i social”. Segons han argumentat, la denominació “partit” exclou altres formacions polítiques de l’espai, com Esquerra Unida. Aquestes esmenes, però, s’han acabat rebutjant.
En el cas dels estatuts, inicialment es proposava un canvi de nom al partit i passar a anomenar-lo Comuns. Finalment, però, gràcies a una esmena que s’ha acabat transaccionant s’ha optat per mantenir el nom formal ‘Catalunya en Comú’ i utilitzar la denominació ‘Comuns’ com a marca de cara a la ciutadania i els mitjans de comunicació.
