ACN Brussel·les – L’acord per mantenir l’alemanya Ursula Von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, el portuguès António Costa com a president del Consell Europeu i l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant per a la política exterior de la Unió Europea se sotmetrà al consens dels 27 estats membres aquest 27 i 28 de juny, en la que serà la primera reunió formal a Brussel·les dels líders i caps d’estat de la UE després de les eleccions del 9-J. Malgrat l’oposició al pacte de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i del primer ministre hongarès, Viktor Orbán -juntament amb Eslovàquia i la República Txeca-, fonts diplomàtiques confien que els tres ‘tops jobs’ quedaran ratificats en comptar amb la majoria qualificada necessària.
Si bé la cimera europea d’aquest dijous i divendres inclou un ampli ventall de temes -Ucraïna, migració o seguretat i defensa, entre altres-, les discussions sobre els alts càrrecs i l’agenda estratègica de cara al pròxim cicle electoral seran les que tindran més protagonisme.
Després que les tres grans famílies polítiques que fins ara han ostentat la majoria a les institucions europees -el Partit Popular Europeu (PPE), els socialdemòcrates (S&D) i els liberals (Renew)- arribessin aquesta setmana a un acord pels tres alts càrrecs a la UE, es preveu que en aquesta cimera es ratifiqui la decisió.
En el cas de Von der Leyen i Kallas, el vistiplau del Consell Europeu seria el pas previ perquè el Parlament Europeu fes oficial el seu nomenament, a posteriori i sempre que comptin amb una majoria de vots a l’Eurocambra. Pel que fa a Costa, en canvi, el vot favorable de la majoria d’estats confirmaria automàticament la seva elecció.
L’esperança és que l’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals es ratifiqui perquè les institucions europees tinguin una nova operativa en marxa el més aviat possible, tal com apunten fonts diplomàtiques. Per fer aquest pas, cal que un mínim de 15 estats que representin almenys un 65% de la població de la UE es posicionin a favor de l’acord. Tenint en compte les formacions que han subscrit l’entesa, el suport al Consell Europeu és ara de 23 estats que representen més d’un 80% de la població de la Unió.
<strong>Oposició de Meloni i Orbán</strong>
A propòsit del pacte anunciat aquesta setmana, Meloni i Orbán han expressat obertament que l’acord els genera incomoditat i han lamentat que no s’hagi tingut en compte les formacions ultraconservadores en les negociacions.
En aquest sentit, fonts de Moncloa expressen que la celebració d’aquest Consell Europeu també pretén ser una oportunitat per convèncer els quatre països díscols que aquest repartiment d’alts càrrecs és el millor per a la Unió Europea. Si bé des de les institucions apunten que la intenció és assolir la unitat més gran possible, no veuen cap inconvenient en tirar endavant amb l’acord si no hi ha unanimitat.
De fet, les mateixes fonts de Moncloa recorden que en anteriors legislatures s’han escollit els alts càrrecs sense el suport de tots els estats i al mateix temps es mostren sorpresos de la implicació que volia tenir Meloni en les converses, a qui acusen de carregar contra les institucions i de tenir un discurs antieuropeista.
Segons aquestes mateixes fonts, la tria dels alts càrrecs és responsabilitat exclusiva dels líders europeus. Després, no es descarta que Von der Leyen -si acaba esdevenint presidenta de la Comissió Europea- ofereixi una cartera significativa al govern de Meloni, ja que a cada estat li correspon escollir un comissari dins l’executiu comunitari. Tanmateix, deixen clar que això ja seria responsabilitat de Von der Leyen.
A banda dels càrrecs de president de la Comissió Europea, president del Consell Europeu i alt representant per a la política exterior, quedarà pendent l’elecció del president del Parlament Europeu, que es durà a terme en el ple que se celebrarà a Estrasburg entre els pròxims dies 16 i 19 de juliol. Arran de la victòria del PPE en els comicis, la previsió és que la maltesa Roberta Metsola repeteixi al capdavant de la institució durant els primers dos anys i mig de mandat, mentre que en la segona part de la legislatura la presidència passi a mans dels socialdemòcrates.
<strong>Agenda estratègica</strong>
L’altra qüestió que concentrarà la major part del debat fa referència a l’agenda estratègica de la Unió, un document que recull les prioritats que han de tenir els 27 per als pròxims cinc anys que dura la legislatura.
Per part d’Espanya, la intenció és pressionar perquè es doni a la transició energètica un rol més important dins el text. Des de l’Estat, en aquest sentit, es considera que no se li està donant prou rellevància i consideren un “error” deixar de banda aspectes vinculats a la lluita contra el canvi climàtic.
Al mateix temps, el govern espanyol reclamarà més ambició en l’àmbit social i sostindrà que aquesta mena de polítiques continuen sent compatibles amb el reforç de la seguretat i la defensa o la competitivitat econòmica.
<strong>Visita de Zelenski i altres temes</strong>
El Consell Europeu també comptarà amb la visita del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui acudirà per segona vegada a Brussel·les per reunir-se presencialment amb els líders i caps d’estat dels 27.
El viatge de Zelenski es produirà en la mateixa setmana que la Comissió Europea ha iniciat les converses amb Ucraïna i Moldàvia de cara a una futura adhesió a la UE i servirà per signar l’acord de seguretat pactat entre Kíiv i la Unió Europea.
També en el marc del Consell Europeu, els líders debatran -i publicaran un document de conclusions- sobre diversos temes com el suport a Ucraïna, la situació a Gaza, migració o seguretat i defensa, entre altres.
<strong>Absència de Sánchez</strong>
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment no assistirà a la reunió de Brussel·les arran de la defunció del seu sogre. Segons ha informat la Moncloa, l’absència del dirigent socialista ja ha estat oficialment comunicada a les autoritats comunitàries i el vot de Sánchez pels acords que s’adoptin al Consell quedarà delegat en el canceller alemany, Olaf Scholz.
