ACN Olot – Els Bombers han registrat un increment de rescats de boletaires a causa de la recuperació de les pluges, que han propiciat una bona temporada pels bolets. De fet, es tracta de la tardor en què més serveis d’aquesta tipologia s’han fet a Catalunya en els darrers tretze, amb 67 rescats de boletaires. Un de cada deu serveis s’han fet a comarques gironines i on més n’hi ha hagut és a la Cerdanya, amb quatre, i la Garrotxa, on n’hi ha hagut dos. El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, recorda que a la muntanya “és important anar ben equipats, amb menjar i aigua, per si la sortida s’allarga, i saber orientar els grups de recerca, perquè puguin localitzar-nos en cas de perdre’ns”.
A principis de tardor, els Bombers de la Generalitat ja preveien un augment significatiu dels rescats de boletaires en el medi natural, coincidint amb una bona temporada pels bolets que els micòlegs ja anunciaven que seria superior a la dels darrers cinc anys. I és que les pluges intenses de l’agost i principis de setembre van propiciar l’aparició de grans quantitats d’aquests fongs en algunes zones del territori com el Ripollès, el nord del Berguedà, la Cerdanya, la Vall d’Aran o l’Alt Urgell.
De fet, i segons dades del Centre Forestal de Catalunya (CTFC), la temporada de bolets d’enguany ha estat una de les més bones dels últims trenta anys. En concret, s’ha superat la mitjana de producció -situada als 50 kg/hm²- a molts llocs del país i el Pirineu ha estat una de les zones amb més producció, amb uns 300 quilos per hectàrea, tot i que no ha arribat als nivells d’anys excepcionals com el 2014 o el 2018 en què es va doblar aquesta xifra.
<strong>La tardor amb més rescats</strong>
Amb la temporada de bolets acabada per l’arribada del vent i el fred de l’hivern, els Bombers han pogut fer recompte dels serveis d’aquesta tipologia efectuats i certificar, com ja s’esperava, un augment de rescats de boletaires.
Tant és així, que, de fet, es tracta de la tardor en què més serveis d’aquesta tipologia s’han fet a Catalunya en els darrers tretze, amb 67 rescats de boletaires. Més, inclús, que el 2014 i el 2018, quan es van fer més bolets.
<strong>Un de cada deu, a comarques gironines</strong>
La majoria dels rescats de boletaires d’aquest 2024 han estat al Berguedà, amb 15, i a l’Alt Urgell, on se n’han registrat 14. A comarques gironines, s’han fet aquesta temporada un de cada deu serveis d’aquest tipus i on més n’hi ha hagut és a la Cerdanya, amb 4, seguit de la Garrotxa, on se n’han fet 2. A la resta de la demarcació, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa només hi ha hagut una sortida d’aquesta tipologia a cadascuna en tota la tardor.
D’aquests darrers tretze anys en destaquen també en nombre de rescats de boletaires -com ja feia pensar les grans quantitats de bolets que hi va haver- el 2018, quan es van fer 60 rescats d’aquest tipus i el 2014, amb 48 rescats de gent que havia anat a buscar bolets. La majoria dels efectuats el 2018 també van ser al Berguedà, amb 20 casos i els del 2014, es van concentrar a l’Alt Urgell, amb 15 expedicions. A la demarcació de Girona, l’Alt Empordà va ser la comarca on més n’hi va haver amb 4 i 2, respectivament per anys.
Per evitar haver d’arribar a requerir el servei de rescat, des de les unitats del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers demanen “precaució” sempre que es fa una sortida a la muntanya i preparar-se bé per anar a buscar bolets. “És important saber on anem i dir-ho a algú, equipar-nos amb roba d’abrigar i vistosa i portar menjar i aigua, per si la sortida s’allarga”, detalla el sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, que també insisteix en la importància de saber donar indicacions d’on som perquè ens puguin localitzar en cas de perdre’ns.
“Cal fer un bon ús de les noves tecnologies, perquè tenir un mòbil no vol dir que estiguem salvats”, alerta el sergent, que recorda que “a la muntanya, ens podem quedar sense cobertura o amb poca connexió a internet” i diu que “és important poder fixar-se amb elements del medi” que ajudin els Bombers a detectar en quin punt ens hem perdut, si no es poden obrir els mapes per veure el punt exacte on som.
<strong>La majoria es resolen de pressa</strong>
Els serveis de recerca de boletaires es fan conjuntament entre molts actuants del cos de bombers de la regió que treballen braç a braç amb els GRAE. Normalment, a aquest dispositiu de cerca i rescat també s’hi afegeix la unitat canina del cos o la unitat de drons. “És un servei amb un dispositiu molt ampli, d’un mínim de 25 persones, que se sol resoldre de pressa perquè és una sortida molt contundent”, acaba Plangumà.
