ACN Barcelona – Els arbres consumeixen metà, un gas d’efecte hivernacle, de l’atmosfera gràcies als microorganismes que habiten a la seva escorça i no només l’emeten, segons un estudi que ha comptat amb la participació del CREAF. La majoria d’estudis mesuren els fluxos de metà al primer metre del tronc, on els arbres sí que emeten aquest gas. Però la clau d’aquest estudi, liderat per la Universitat de Birmingham, és que ha fet les mesures a més alçada. Així, ha observat que aproximadament a partir d’un metre, els bacteris que viuen a l’escorça absorbeixen molt més metà de l’aire del qual s’allibera a l’atmosfera. Els boscos que més absorbeixen aquest gas són els que es troben en climes més humits i calorosos, com els ecosistemes tropicals.
Segons els investigadors, aquesta diferència es deu al paper dels microorganismes que habiten l’escorça i que utilitzen el metà com a font d’energia (les metanotrofs). Aquests microorganismes comencen a consumir metà de l’exterior a mesura que en queda menys a l’interior de l’arbre, un fet que passa a partir d’un metre d’altura.
L’investigador del CREAF i un dels coautors de l’estudi, Josep Barba, ha explicat que els arbres funcionen com a xemeneies que canalitzen el metà des de les capes profundes del sòl a través del tronc i l’alliberen per l’escorça. Com més altura, menys metà va quedant a l’interior del tronc. A partir del metre, per tant, queda menys gas a l’interior de l’arbre i els bacteris el comencen a consumir de fora. D’aquesta manera, en el còmput global s’absorbeix més del que s’emet.
La recerca s’ha dut a terme als boscos tropicals de Panamà i el Brasil, que viuen en un clima càlid i humit; als boscos boreals de Suècia, que creixen en un ambient fred i amb poca pluja, i als temperats d’Anglaterra, amb un clima intermedi entre els dos anteriors. Aquí s’han analitzat centenars d’arbres de diverses espècies amb una metodologia senzilla i curiosa, apunten des del CREAF: han ajustat cambres de mesurament als troncs per a detectar, a temps reals, els gasos que es desprenen o s’absorbeixen de l’escorça i han fet mesures a diferents alçades. En alguns exemplars també han extret mostres de fusta de l’interior per veure la quantitat de gas que contenen i quina en consumeixen els bacteris.
“Veiem que els que més metà capten són els boscos tropicals, seguits dels temperats i, finalment, els boreals”, apunta Barba. En concret, els tropicals capten unes 10 vegades més que els temperats i unes 20 vegades més que els boreals.
Barba continua la seva recerca en diversos boscos de fagedes, alzinars, rouredes i pinedes de Catalunya.
Les dades també apunten al fet que en un mateix bosc hi ha espècies que capten més metà que altres, probablement a causa de diferències en les propietats de la fusta, com ara la densitat o el diàmetre dels conductes transportadors de nutrients i aigua que fan que sigui més o menys fàcil que el metà surti cap a fora.
<strong>Boscos contra el canvi climàtic</strong>
L’estudi afegeix valor al rol dels boscos en els plans per mitigar el canvi climàtic, perquè a la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric, se li sumaria la d’absorbir metà. Aquests són els dos gasos que més contribueixen a l’escalfament global.
D’altra banda, a més arbres, més superfície de tronc exposada i més potencial per captar metà de l’atmosfera, afirma Barba.
El Compromís Mundial contra el Metà, que es va llançar el 2021 a la cimera sobre el canvi climàtic COP26, té com a objectiu reduir les emissions de metà en un 30% a finals de la dècada. Els resultats d’aquest estudi indiquen que plantar més arbres i reduir la desforestació han de ser una part important per aconseguir aquest objectiu, segons l’investigador de la Universitat de Birmingham i autor principal de l’estudi, Vincent Gauci.
