ACN Barcelona – Els anticossos materns que travessen la placenta poden interferir amb la resposta a la vacuna contra la malària i això explicaria la seva menor eficàcia en nadons menors de cinc mesos, segons una investigació liderada per I’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb set centres africans. Els resultats suggereixen que infants més petits que els recomanats actualment per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) podrien beneficiar-se de les vacunes contra la malària RTS,S i R21 si viuen en zones amb baixa transmissió de la malaltia, on les mares tenen menys anticossos contra el paràsit.
Actualment existeixen dues primeres vacunes contra la malària, l’RTS,S/AS01E i l’R21/Matrix-M, per protegir la població infantil contra la infecció causada per Plasmodium falciparum. Ambdues estan dirigides contra un fragment de la proteïna del paràsit anomenada circumsporozoït (CSP) i es recomanen per a infants de cinc mesos o més en el moment de rebre la primera dosi.
La directora del grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal, Carlota Dobaño, explica que la vacuna RTS,S és menys eficaç en nadons menors de cinc mesos, però la raó d’aquesta diferència continua sent objecte de debat.
Per això, el seu equip va analitzar mostres de sang de més de 600 menors (nadons entre cinc i 12 setmanes i infants entre cinc i 17 mesos) que van participar en l’assaig clínic de fase 3 d’RTS,S. Utilitzant la tecnologia microarrays de proteïnes, van mesurar els anticossos enfront 1.000 antígens de P.falciparum abans de la vacunació per determinar si l’exposició prèvia a la malària i l’edat influïen en la resposta a la vacuna, és a dir, en el nivell d’anticossos IgG contra la CSP.
Aquest enfocament els va permetre mesurar amb precisió l’exposició a la malària a nivell individual, incloent l’exposició materna en el cas de nadons menors de 12 setmanes i les infeccions passades en el cas dels infants majors de cinc mesos.
L’anàlisi d’anticossos contra P. falciparum en aquells que havien rebut una vacuna de control en lloc de la RTS,S/AS01E va revelar un patró típic d’exposició, amb nivells elevats durant els tres primers mesos de vida a causa de la transferència passiva d’anticossos materns a través de la placenta, una disminució durant el primer any de vida, i després un augment gradual com a resultat d’infeccions adquirides de manera natural.
En els majors de cinc mesos vacunats amb RTS,S, els anticossos originats per una infecció natural no van afectar la resposta a la vacuna. D’altra banda, els menors de 12 setmanes es van associar a nivells elevats d’anticossos contra P.falciparum, transmesos per la mare durant l’embaràs, amb una menor resposta a la vacuna. Aquest efecte va ser particularment fort per als anticossos materns dirigits contra la regió central de la proteïna CSP. Per contra, els nadons amb nivells molt baixos o indetectables d’anticossos IgG materns contra la CSP van mostrar respostes vacunals similars a les observades en nadons de més edat.
Els mecanismes pels quals aquests anticossos materns interfereixen amb la vacuna no es coneixen del tot, però s’ha observat el mateix fenomen amb altres vacunes, com la del xarampió.
ISGlobal apunta que els resultats confirmen una cosa que ja se sospitava però que no s’havia demostrat clarament: malgrat el seu paper protector, els anticossos materns anti-CSP, que disminueixen durant els primers tres a sis mesos de vida, poden interferir en l’eficàcia de la vacuna. Així, com més alt sigui el nivell de transmissió de la malària, més anticossos materns es transmeten al nadó, resultant en una menor eficàcia de la vacuna.
Els resultats també suggereixen que els nadons menors de cinc mesos poden beneficiar-se de la vacunació amb RTS,S o R21 en àrees de baixa transmissió de malària, durant brots en regions sense malària, o en poblacions que migren cap a una zona de transmissió alta.
La investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi, Gemma Moncunill, afirma que el treball destaca la necessitat de considerar el moment i els nivells d’anticossos materns contra la malària per millorar l’eficàcia de la vacuna en els infants més petits i vulnerables.
Els resultats s’han publicat a ‘The Lancet Infectious Diseases’.
