ACN Barcelona – Els estudiants amb un nivell de competències bàsiques baix a 4t d’ESO abandona els estudis postobligatoris més del doble que els que assoleixen les competències. Així ho mostra un estudi de la Fundació Bofill, que apunta que el 2020-2021 el 14,8% dels estudiants d’un cicle de grau mitjà i el 4,7% dels de batxillerat van deixar els estudis. En canvi, l’abandonament dels alumnes que no assoleixen un nivell mínim se situa per sobre del 20%. A banda de les competències bàsiques, repetir o tenir nacionalitat estrangera augmenta també la probabilitat d’abandonar. D’altra banda, dos terços dels alumnes que abandonen ho fan el primer curs, motiu pel qual un dels autors del treball, Adrián Zacajo ha apuntat que és un curs “crític”.
El treball analitza la situació des del curs 2016-2017 i en el cas de l’FP de grau mitjà s’ha registrat una millora, passant del 19% d’abandonament al 14,8% el curs 2020-2021 que explicaria, en part, la pandèmia. Segons Zancajo s’ha observat que els alumnes d’FP de més edat abandonen menys del que ho feien. Pel que fa al batxillerat, les dades disponibles indiquen una taxa d’abandonament del 3,8% el curs 2019-2020 i del 4,7% el 2020-2021.
En línies generals, el 55,4% dels joves en situació d’abandonament escolar ho fan durant o al finalitzar l’ESO i el 44,6% restant ho fa durant l’educació secundària postobligatòria. A més, durant el primer any d’aquesta educació postobligatòria un percentatge important canvia d’opció formativa. Als cicles formatius de grau mitjà, un 14% repeteix, un 4,4% canvia de cicle i un 0,6% va a batxillerat. Al batxillerat el 5,5% repeteix, el 7,3% canvia a un cicle i gairebé un 6% abandona.
Segons les darrers xifres disponibles, les del curs 2020-2021, van deixar els estudis postobligatoris 4.627 alumnes de batxillerat (4,7%) i 9.167 de cicles formatius de grau mitjà (14,8%).
<strong>Menys competències, més abandonament</strong>
L’estudi analitza quins són els joves que deixen els estudis postobligatoris. Una de les conclusions és que hi ha una relació entre els nivells de competències bàsiques i la probabilitat d’abandonar els estudis.
Les diferències més marcades es donen a matemàtiques, on la diferència entre els que abandonen i els que no ho fan arriben al 19% a batxillerat i al 15% a l’FP de grau mitjà.
Si s’analitza per sexe, els nois tenen taxes d’abandonament entre 1,3 i 1,2 vegades superiors a les noies tant a batxillerat com a l’FP de grau mitjà. Per nacionalitat, el que la té estrangera abandona el triple que els seus companys al batxillerat, mentre que a l’FP la taxa és 1,3 vegades superior.
D’altra banda, l’alumnat amb necessitats educatives especials abandona molt més que els seus companys, especialment a batxillerat. Tenir necessitats per raó d’origen implica abandonar 3,5 vegades més, per raó socioeconòmica 2,2 vegades més i amb necessitats educatives especials 1,6 vegades més.
<strong>Concentració i segregació </strong>
D’altra banda, hi ha un 22% de centres de batxillerat amb nivells d’abandonament alts (més del 9% de l’alumnat) o molt alts (més del 15%) i un 25% dels de cicles formatius de grau mitjà té nivells alts (per sobre del 20% dels alumnes) i molt alts (per sobre del 25%).
Aquesta concentració és especialment significativa als centres de màxima complexitat, on la taxa d’abandonament duplica la de la resta de centres. Així, mentre en aquests centres de màxima complexitat l’abandonament és de l’11,8%, a la resta se situa al 5,4%.
D’altra banda, aquells que passen de l’ESO a la postobligatòria directament abandonen menys. Així, l’abandonament dels alumnes que han estudiat un cicle formatiu de grau mitjà després de l’ESO és gairebé la meitat que la mitjana d’abandonament de tota l’opció formativa.
Una altra variable és l’edat, aquells que s’han incorporat més tard als estudis tendeixen a abandonar més, prop d’un 20%.
<strong>Millor orientació, universalització i reduir la segregació</strong>
Davant d’aquesta realitat, la Bofill ha proposat una millora de l’orientació per evitar que els alumnes facin tries que no s’adapten realment al que volen o necessiten i això acabi portant a l’abandonament. D’altra banda, ha insistit en la necessitat de beques d’entre 6.000 i 9.000 euros per tal de fer front als motius econòmics que també poden portar els alumnes a deixar els estudis postobligatoris.<br />
Però més enllà d’aquestes propostes concretes, Zancajo ha apostat per universalitzar l’educació postobligatòria seguint l’exemple de països veïns on aquesta s’ha estès fins als 18 anys. En aquest sentit, ha proposat estudiar opcions que s’adaptin al context català i que permetin que el màxim d’alumnes arribin a assolir aquests estudis postobligatoris. El director de la Bofill, Ismael Palacín, ha defensat que estudiar fins als 18 anys és un “estàndard social a les democràcies avançades” i ha lamentat que les sortides laborals que pot tenir un jove de 17 anys són “precàries”.
Han plantejat també identificar proactivament l’alumnat amb més probabilitat d’abandonar, seguint per exemple la informació que aporten les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO. Això permetria desenvolupar programes compensatoris per reforçar principalment les competències en llengües i matemàtiques. Un altra proposta és fer una reserva de places per a l’alumnat amb necessitats especials, com ja es fa a l’etapa obligatòria.
Per últim, Zancajo ha afirmat que és necessari invertir més en aquells centres amb més segregació i reduir aquesta segregació perquè això permetria de retruc millorar els resultats i les taxes d’abandonament.
